Milers d'imatges inunden les xarxes, totes amb l'inconfusible estil de Studio Ghibli. El que no es veu en aquests colors suaus i aquesta tecnologia que no deixa de sorprendre'ns són els dilemes ètics dels quals pocs es pregunten o prefereixen ni tan sols saber. Quin és el preu que paguem per cada contingut generat per un model de llenguatge? Estem disposats a saber-ho?

Un recurs vital en joc

L'entrenament i funcionament de models d'intel·ligència artificial, com ChatGPT i DALL-E, requereixen una quantitat impressionant de recursos. Un dels més afectats és l'aigua. Els centres de dades, essencials per processar les sol·licituds d'IA, necessiten mantenir-se refrigerats per evitar sobreescalfaments, i això implica un ús massiu d'aigua dolça. Segons estimacions recents, la generació d'imatges amb IA hauria consumit 216 milions de litres d'aigua en tot just una setmana, equivalent al consum mensual d'una ciutat petita.

Aquesta despesa de recursos planteja un dilema en un món on l'escassetat hídrica afecta milions. Mentre en algunes regions la IA s'utilitza indiscriminadament per crear imatges amb finalitats recreatives, en d'altres, la falta d'aigua potable és un problema crític. Com podem justificar aquest consum en un context mundial tan desigual?

Studio Ghibli i el dilema dels drets d'autor

La foto compartida per Sam Altman, CEO de OpenAI, després del seu anunci sobre les noves funcions de ChatGPT va implicar una gran polèmica: els actualment injuriats drets d'autor. La similitud de les creacions del sistema amb l'estil de Studio Ghibli va desencadenar un debat sobre la propietat intel·lectual i els drets d'autor. És ètic que una intel·ligència artificial repliqui un estil artístic sense el consentiment dels seus creadors?

El cèlebre director Hayao Miyazaki ha estat crític amb l'ús d'IA en l'animació, afirmant que ho considera un afront a la creativitat humana i "un insult a la vida mateixa". Tanmateix, l'absència de regulacions clares entorn de la IA permet que aquestes eines continuïn entrenant-se amb grans volums de dades, moltes vegades sense l'autorització dels artistes originals. Aquest problema no és nou. OpenAI i Microsoft ja enfronten una demanda del New York Times per l'ús indegut del seu contingut en l'entrenament de models de llenguatge, la qual cosa estableix un precedent sobre la urgència d'establir normes per protegir el treball intel·lectual.

L'impacte en la creativitat i el rol de l'artista

Més enllà de l'aspecte legal, la proliferació d'IA generativa ens porta a qüestionar el paper de la creativitat en l'era digital. Si una màquina pot replicar i crear (per a alguns no) un estil artístic en segons, quin lloc queda per als artistes humans? Encara que alguns argumenten que la IA pot ser una eina complementària per a la creativitat, d'altres temen que acabi desplaçant el valor de l'esforç humà. Això podria aniquilar la curiositat i recerca per noves creacions?

Privacitat i riscos invisibles

L'entusiasme per les imatges generades amb IA ha portat molts usuaris a pujar les seves fotos personals sense considerar les implicacions. Això ja havia passat abans, amb el boom d'apps per mostrar-nos com ens anàvem a veure en la tercera edat o com podrien ser els nostres fills. OpenAI, com moltes altres empreses tecnològiques, recopila dades dels usuaris per millorar els seus models. Això significa que qualsevol imatge pujada pot ser emmagatzemada i utilitzada per entrenar futurs sistemes d'IA, el que planteja seriosos dubtes sobre la privacitat. A més, els experts en ciberseguretat adverteixen que compartir fotos en aquestes plataformes pot exposar metadades ocultes, com la ubicació o el tipus de dispositiu utilitzat. Encara que OpenAI afirma que implementa mesures de protecció, no hi ha garantia que les dades s'eliminin per complet una vegada utilitzats. En un món on la informació és un actiu valuós, la gestió responsable de les nostres dades personals es torna més important que mai.

Conclusió: va arribar el moment de la reflexió?

El desenvolupament de la intel·ligència artificial està redefinint múltiples aspectes de la nostra vida, des de la manera en què consumim art fins a l'impacte ambiental de les nostres activitats digitals. El que va començar com una simple funció de generació d'imatges ha desencadenat un debat global sobre la governança ètica de la intel·ligència artificial que inclou des de qüestions de sostenibilitat, privacitat, bretxes, drets d'autor i molt més. Davant d'aquest panorama, és fonamental que els usuaris adoptin una actitud crítica i conscient, però per a això, necessitem una societat que vulgui reflexionar i ocupar-se d'aquests temes. Els mitjans de comunicació, les plataformes digitals i l'educació (com el Màster en Governança ètica de la IA de la Universitat Pontifícia de Salamanca), ocupen un rol essencial en aquests debats. Un anunci d'una empresa privada pot semblar inofensiu, però les seves conseqüències van molt més enllà de l'evident. Ens enfrontem a un moment crucial en la relació entre tecnologia i societat. És la nostra responsabilitat decidir quin futur volem construir.