Ha treballat a Netflix, a Linkedin, ha muntat la seva pròpia empresa i actualment és vicepresident de producte i estratègia en IA a Google. Xavier Amatriain (Barcelona, 1973), és doctor en enginyeria per la UPF i expert en intel·ligència artificial. Ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria professional a Silicon Valley, als Estats Units, i la seva feina sempre ha estat motivada per traslladar els beneficis pràctics de la tecnologia a la societat. En el seu pas per Barcelona en el marc del Mobile World Congress, Amatriain rep ON ECONOMIA per parlar sobre la revolució de la IA en tots els aspectes, l'aposta per aquestes eines en els diferents oficis i el seu primer any a Google.
Fa un any, aproximadament, que va entrar a Google. Com ha estat l'aterratge?
Després de dècades de treballar amb IA i d'haver estat en diferents empreses, volia estar en un lloc on realment passen les coses punteres i no se m'acudeix millor lloc que a Google. En un moment revolucionari per a la humanitat com el que crec que estem ara, moltes d'aquestes tecnologies revolucionàries estan sortint de Google. L'empresa fa recerca puntera, però també hi ha producte i la interacció i la relació que hi ha des de recerca bàsica fins a productes que utilitzen milions de persones arreu del món no es troba fàcilment, i a Google sí.
Es va trobar un Google amb els deures fets en el camp de la IA?
Els deures fets en un moment tecnològic on les coses canvien molt ràpidament no els té ningú, ni Google ni cap altra empresa perquè és un constant desenvolupament. Es pot reconèixer que Google va despertar una mica tard comparat amb alguns altres competidors, però es va posar les piles ràpidament i quan vaig entrar jo ja estava en un moment bastant comparable. La irrupció d'OpenAI i ChatGPT va agafar per sorpresa a tothom, va ser un moment històric perquè alguns de nosaltres ja ho sabíem i ho veiem a venir, però ens va sorprendre a molts, inclús a Google, que havia inventat les tecnologies, la recerca o els transformers, que va fer que tot això pogués funcionar. Però ràpidament Google es va posar les piles i ara amb Gemini, que és el model d'IA de Google, està impactant en tots els productes.
Com definiria Google Gemini?
A vegades la gent es pensa que la IA és només el ChatGPT, el xatbot, i és evident que la IA va més enllà d'això. La intel·ligència artificial afecta a tots els productes i, de fet, Google Gemini ho té integrat a tot: fotos, edicions, xatbot, el tens a dins del mòbil o li pots fer preguntes, per exemple. La IA és una tecnologia de propòsit general i l'acabarem veient impactant en tots els nostres productes, tant digitals com els de casa. És un moment revolucionari, però també amb moltes oportunitats.
La irrupció d'OpenAI i ChatGPT va agafar tothom per sorpresa
La IA arribarà a tots els oficis?
Crec que impactarà a tots els llocs de feina, fins i tot als oficis més tradicionals. Un electricista, per exemple, si per dissenyar una instal·lació elèctrica tingués un assistent a qui fer-li preguntes o que l'ajudés amb els plànols, seria tot més senzill. La IA és com un superassistent o superajudant que pot ajudar a fer les feines més eficients i eficaces i amb menys errors. Això es pot aplicar tant a un metge com a un conductor. El quid de la qüestió és com augmentar aquesta capacitat humana, però crec que la IA ajudarà a moltes professions
A moltes o a totes?
Infermeria és de les poques professions on no. La feina dels infermers va enfocada a la cura personal i a tenir interacció i tracte amb els pacients, i això una màquina no ho pot fer. Per contra, els metges sí que utilitzaran la IA com un assistent i molts hospitals ja ho estan fent. Al final, els humans acabarem fent coses molt més d'humans i deixarem que la IA faci les coses més mecàniques i de lògica. Ens ajudarà a augmentar aquesta capacitat de raonar o de prendre decisions.
El món es dividirà entre la gent que fa servir la IA i la que no?
Crec que serà un perill si s'acaba dividint així. El que hem d'aconseguir és que justament això no passi. És molt important l'educació amb IA com qualsevol eina superpotent. La IA pot ser una eina democratitzadora que ens ajudi a tots a ser molt millors o, si la deixem en mans d'uns pocs, pot ser una eina de desigualtat. És molt important que s'ensenyi i s'eduqui i que tothom tingui accés a aquestes eines. El que no volem és que la intel·ligència artificial quedi en mans d'uns pocs i que aquests tinguin més privilegis perquè no només tenen accés a IA, sinó que també els fa més intel·ligents, eficients i ràpids.
Llavors, no la prohibiria a les escoles o a l'hora d'estudiar?
No considero que sigui una bona decisió. Potser el que hem de canviar és el mètode com els professors avaluen i com s'integra aquesta IA a l'educació o a les escoles. El que volem és que aprenguin a utilitzar-la i que no es produeixi aquesta divisió de classes entre els que saben utilitzar-la i hi tenen accés i els que no.
Un enginyer punter a Barcelona no té pitjor qualitat de vida que un de Silicon Valley
A Espanya hi ha molt talent, però com es competeix contra Silicon Valley?
El talent no té fronteres i les barreres es treuen amb oportunitats. Crec que aquestes oportunitats estan molt concentrades en una zona, a Silicon Valley. Queda clar que hi ha una densitat i una concentració de talent molt gran allà, però en el fons també s'estan fent coses molt interessants a altres llocs. A Barcelona, per exemple, s'estan atraient empreses internacionals i multinacionals que ofereixen llocs de feina molt interessants.
I el factor sou?
No crec que funcioni molt bé. El talent no té fronteres i es distribueix amb pols d'atracció que creen oportunitats. Bangalore, a l'Índia, s'ha convertit en un centre mundial de prestigi on hi ha gent molt formada i hi ha moltes oportunitats de feina tecnològiques tant d'empreses locals com multinacionals. Òbviament, els sous són diferents, però els preus de vida també. La comparació de nivell de vida entre un lloc i un altre no es pot fer. Un enginyer punter a Barcelona no té pitjor qualitat de vida que un de Silicon Valley. El sou és representatiu de la competència local que hi ha i del nivell de vida.