Xavier Sala i Martín, professor de la Universitat de Colúmbia (Nova York) i economista, presenta llibre per Sant Jordi on fusiona la interacció de la intel·ligència artificial amb l'economia: 'Entre el paradís i l'apocalipsi', de l'editorial Rosa dels Vents, que segueix el camí marcat pel seu darrer llibre 'De la sabana a Mart'. Una visió de la IA que ha elaborat després de set anys i on entenem el per què d'aquest món globalitzat en què estem instaurats i quina relacio directa ha tingut, des de temps ancestrals, la tecnologia o l'interès per a ella. Més de mil pàgines que es fan curtes si tenim en compte que Sala i Martín aplica, tal com fa a les seves classes o entrevistes, el seu dot educatiu i exemplificant en els seus raonaments.Parlem del llibre, però òbviament de l'actualitat i el nou ordre mundial que sembla gestar-se amb la irrupció de Donald Trump. I descobrim que ambdues temàtiques, IA i economia actual, tenen una relació estreta i directa.
Entendríem aquesta crisi mundial econòmica actual d'una manera diferent sense la irrupció de la intel·ligència artificial?
La tecnologia sempre ha dominat la geopolítica, des dels indis que es defensaven amb fletxes fins que es van trobar amb els seus rivals que anaven amb pistoles i els van fer desaparèixer. Sempre que hi ha una nova tecnologia, l'anterior queda destrossada. Quan jo era petit, el gran debat geopolític eren les bombes nuclears. És veritat que ara ens hem ficat sols en un món on tots els circuits estan integrats per microxips, que fem servir per tot: des del comandament de la televisió fins al cotxe que deu tenir 3.000 microxips. El problema és que els grans microxips els microxips més bons, tots estan fets en una sola fàbrica, que a més està a Taiwan, a 100 quilòmetres de la Xina i tots sabem que la Xina considera Taiwan territori seu i que, per tant, en qualsevol moment pot haver-hi una invasió. És veritat que els taiwanesos no podrien fer microxips, perquè avui dia els microxips requereixen d'una tecnologia òptica. Aquest procés de fer el microxip requereix d'una tecnologia que els taiwanesos no tenen, però sí la tenen els holandesos, amb una filial de Philips. Per tant, tot està entrellaçat. La conclusió és que tota la producció de microxips està concentrada avui dia a Taiwan, que els americans ja fa temps que s'han adonat, i per això Joe Biden ja va intentar que aquests taiwanesos fessin fàbriques a Texas. Però no crec que res de tot això expliqui el comportament erràtic de psicòpata que està tenint el president dels Estats Units, Donald Trump.
I els seus anuncis aranzelaris...
De fet, jo no sé si recordes quan va sortir amb aquell gràfic de cada país i va dir que la primera columna corresponia a les barreres que els països tenien amb ells i la segona columna era l'aranzel que els hi posaven. Però quan mires les barreres dius, hòstia però no és veritat, els aranzels europeus són de més o menys 4,8%, però posava 40%. Aleshores, els economistes van començar a calcular d'on pot sortir la columna del mig. De seguida, algú va dir, mira, això és exactament les importacions menys les exportacions dividit per importacions... Un desgavell de càlculs que no té res a veure amb les barreres comercials. Però aquest és el número que va donar, i tothom es preguntava: 'però com collons ha sortit aquest resultat?'. No hi ha cap teoria econòmica, no hi ha cap persona civilitzada al món, que tingui una teoria que digui que 'importacions, menys exportacions dividit per importacions, sigui una mesura de proteccionisme'.
"Estem davant la primera gran crisi econòmica mundial causada per la intel·ligència artificial"
I aleshores, va haver-hi un il·luminat que va dir anirem a ChatGPT i li preguntarem com es mesura el grau de proteccionisme i ChatGPT respon 'importacions, menys exportacions, dividit per importacions'. És a dir, que estem davant d'una crisi econòmica mundial on segurament el que ha passat és que Trump li diu als seus ajudants 'escolta'm, busqueu-me una mesura que jo pugui presentar'. L'ajudant es queda així paralitzat com el conill davant les llums d'un cotxe i diu, 'hòstia què faig, què faig, i li pregunta a ChatGPT i aquesta és la resposta que acaba donant el president dels Estats Units davant de tot el món, que és un ridícul monumental perquè qualsevol economista que vegi allò diu, 'però què està fotent aquest paio'. Podem estar davant de la primera gran crisi econòmica mundial causada per la intel·ligència artificial, per una al·lucinació de la IA.
Aquest és un problema actual de la IA?
En el llibre parlo d'un dels grans problemes de la IA és que al·lucinen, que diuen mentides, que no s'enteren. Doncs estem davant d'una crisi econòmica possiblement causada per una al·lucinació de la intel·ligència artificial.
Professor, em podria donar una definició exacta de què és per vostè la intel·ligència artificial?
No estem parlant d'un model intel·ligent, sinó d'un model estadístic que fa prediccions. Són models estadístics que són capaços de predir paraules, i ho prediuen tan bé que simulen o imiten el llenguatge humà. Però no són intel·ligents, ja que simplement imiten la manera que tenim els humans d'escriure. Però, com que li diem intel·ligència artificial, en lloc de dir-li models estadístics de predicció, ens aboca a Hollywood: màquines intel·ligents que són capaces de fer coses que no pot fer. ChatGPT no pot fer el que fa el Jarvis. El que passa és que quan veiem una màquina que utilitza el llenguatge molt bé, de seguida pensem en el Jarvis i de seguida pensem en un món que no és el que tenim.
Això no vol dir que l'impacte d'aquesta tecnologia serà brutal. Com també ho va ser l'impacte d'internet o l'impacte dels ordinadors, o l'impacte de l'automòbil o la mateixa electricitat. És a dir, estem davant d'una de les grans revolucions tecnològiques equiparable a l'aparició de l'electricitat. Però d'aquí a dir que entrem en perill d'extinció o que no ens hem de preocupar ni de les malalties ni de la pobresa perquè les màquines ho faran tot per nosaltres, doncs hi ha un bon tros i per això el llibre es titula Entre el Paradís i l'Apocalipsi ,és a dir, la intel·ligència artificial no és ni tan bona com alguns pinten, ni tan dolenta com ho pinten els altres.
La IA és l'alumne 'espavilat' de la classe...
Sí, jo faig una equiparació en el llibre. Porto 40 anys donant classes i al llarg dels anys m'he adonat que tinc tres tipus d'estudiants. Primer hi ha els memoritzadors, els que es memoritzen literalment els apunts. Amb aquests si tu els fas una pregunta, la resposta sobre els apunts ho fan molt bé. Però si canvies una mica, estan perduts. Per exagerar diguem, són els que es memoritzen que dos més dos és quatre. No aprenen a sumar. Després hi els que ho saben tot, que són els qui arriben més lluny a les carreres a la universitat: no només es memoritzen els apunts, sinó que intenten entendre els apunts. I ho fan molt bé i treuen molt bones notes en totes les carreres i estem parlant d'estudiants d'enginyeria, de matemàtiques, d'economia. No només memoritzen dos més dos, sinó que aprenen a sumar i són capaços de sumar qualsevol número. I després hi ha una tercera categoria d'estudiants que són els capaços de solucionar problemes que no estan als apunts. Tu els poses un problema que mai no han vist, però que realment són capaços de deduir-ne la resposta encara que no l'hagin vist mai. Aquests són els realment intel·ligents. Jo, quan faig exàmens, com que no m'agrada que la gent suspengui, doncs faig preguntes perquè els memoritzadors puguin aprovar, faig preguntes perquè els que ho saben tot puguin aprovar, però després faig un parell de preguntes que només poden solucionar els estudiants intel·ligents.
"ChatGPT no és intel·ligent"
Doncs bé, ChatGPT ho sap tot, és un empollón, un gran estudiós, però no és intel·ligent. ChatGPT ha estat entrenat amb totes les dades d'internet, però ho sap perquè ho ha vist, com els empollons. Ara bé, no és capaç de deduir. Aquest problema no està resolt. I és per això que jo dic que ara mateix no són intel·ligents. I una altra cosa amb la qual estan treballant per aconseguir anar més enllà, és el concepte d'exportabilitat dels coneixements: tu aprens coses en un àmbit i esdevens el millor del món en els escacs, per exemple, però després això no ho pots aprofitar perquè ets incapaç d'aplicar aquesta saviesa en altres àmbits.
La pròrroga aranzelària de 90 dies excepte per a la Xina, servirà d'alguna cosa o cal espavilar-se?
Si tu escoltes les justificacions de Trump, el per què ho fa, canvia d'opinió cada dia. Va començar justificant-ho pel fentanil, després pels immigrants il·legals, després per negociar, després per industrialitzar... Si és per negociar vol dir que els baixaràs quan els altres negociïn. Diu que és per reindustrialitzar, si és per industrialitzar no els baixaràs. Després va dir que era per castigar els europeus, que ja porten molts anys explotant la bondat dels Estats Units. És a dir, que va donant una excusa diferent cada dia i, per tant, no tenim ni idea de per què ho fa. No sabem per què ho fa, però com que té la inspiració divina, doncs segur que ho fa per alguna cosa. És un paio que dona tota la impressió que ha embogit. Dit això, és veritat que els Estats Units és un país que, com a jugador mundial és molt important ja que ocupa el 25% del mercat mundial. És un país ric, gros, i per tant, si tu tens la possibilitat de vendre allà, és un mercat enorme que et pot beneficiar molt. Totes les empreses del món volen entrar als Estats Units.
"Ara de sobte, com que el Trump posa aranzels, ens preocupa la democràcia"
Però que tinguin el 25% del món, l'altra cara de la moneda vol dir que no tenen el 75%. I. per tant, l'estratègia correcta de la resta del món, jo crec, seria, escolta'm, fem una àrea de lliure comerç que exclogui els Estats Units, però entre nosaltres no cometem la bogeria, l'error catastròfic que estan cometent els xinesos, de dir que tu em poses aranzels, doncs jo també. Els espanyols no pagaran el pernil espanyol, ho pagaran els ciutadans americans. Per tant, estàs perjudicant els teus ciutadans, estàs perjudicant les teves empreses.
També és bo associar-se amb països no democràtics? I en aquesta resta de països també afegim Rússia?
Nosaltres el que farem serà associar-nos amb la resta del món. I en aquesta associació afegiria, per tant, països no democràtics perquè també ara el debat és 'oh, però és que els Estats Units tenen un règim democràtic, ara si te'n vas amb els xinesos allò és una dictadura'. D'on penses que ha sortit això la tassa que tens a la taula? De la Xina. I la major part de les coses que veiem aquí, de la Xina. Que ens ha preocupat molt això fins ara? Ara de sobte, com que el Trump posa aranzels ,ens preocupa la democràcia. Sí, sí. D'on penses que ve el petroli?
"Obrim el mercat espanyol? Un mercat on els jutges clarament actuen amb intencions polítiques"
Si ens volem posar puristes amb el petroli, aleshores hem de posar aranzels en el petroli i a tot. Però pensa que llavors els que sortirem perdent serem nosaltres, els qui pagarem el preu elevat som nosaltres. I jo ja entenc aquest debat, eh? Però, escolta'm, haurem d'anar amb molta cura a l'hora de veure qui és democràtic i qui no. I és més, cal preguntar-se: obrim el mercat espanyol? Un mercat on els jutges clarament actuen amb intencions polítiques, que prenen decisions que no han de prendre els jutges, que han de prendre el Parlament, que rebutgen el que diu el Parlament. Els jutges han d'interpretar el que diu el Parlament. El Parlament diu volem això i ells decideixen una altra cosa. Espanya és democràtica? Que li diguin a Pablo Hasél. Algú que diu que el rei és corrupte quan tothom sap que és corrupte, quan tothom sap que ha tingut amants, però de què estem parlant? Boicotegem els productes espanyols també? O sigui, deixem Espanya fora d'aquesta pel·lícula. Qui decideix qui és democràtic i qui no? Fixa't que et poses amb una camisa d'11 bares, que és perillosa.
Escoltant-lo també en altres entrevistes, deia que el darrer poder que quedarà si Trump arriba a l'enèsima bogeria que vulgui dur a terme, és el poder militar. Jo també li voldria preguntar si el poder de les grans companyies com la que té Zuckerberg, Bezos o el propi Musk no poden ser l'autèntic fre...
Elon Musk ha perdut la meitat dels calés que tenia, de 400.000 milions ara té 200.000 milions encara té molts calés, però la meitat li ha desaparegut per culpa d'aquestes polítiques. Però jo crec que a Trump això ja li agrada. O sigui, a ell li encanta ser el rei, el monarca absolutista que té allà tots els súbdits de genolls. Però jo crec que hi ha una cosa que a ell el posa molt nerviós, que és la borsa. Això sí. Quan la borsa baixa, es fot nerviós. Malgrat que la major part de les seves empreses han fet fallida i que la seva empresa principal de construcció és heretada del seu pare, Trump no és cap gran empresari.
"La borsa és la gran línia de defensa que tenim"
Però tampoc vol passar a la història com el president que va ensorrar la borsa, com el president que va fer el crac del 29, si hi ha un crac del 25, jo crec que té pànic i que de fet aquesta és la raó per la qual ha fet la moratòria de 90 dies. La borsa té un gran impacte sobre Trump i és l'última gran línia de defensa que tenim. El 87% de les peces d'un Tesla estan fetes als Estats Units. Amb un Ford o un Chrysler són el 40%. Tesla són el 87%, però el 13% ve de la Xina. Les bateries, els materials rars, tot això ve de la Xina. Això què vol dir? Que si tu li fots un 140% d'aranzels o el que vingui, cada una d'aquestes peces, doblarà molt més que el preu.
"Estem jugant amb foc, estem en mans d'un psicòpata que no sap què diu"
Les guerres mundials han anat precedides de grans crisis econòmiques. Aquest moment és també un entremès del que podrà arribar?
No només les guerres mundials van precedides de crisis econòmiques, sinó que la Segona Guerra Mundial perdona la Gran Depressió, que és la crisi econòmica brutal que precedeix a la Segona Guerra Mundial, va ser causada per uns aranzels. No va ser el president en aquest cas, va ser un senador i un congressista que es deien Smoot i Hawley, que és conegut amb l'Smoot-Hawley Tariff. I els historiadors ens expliquen que és l'arrel, l'origen de la Gran Depressió, recorda el crac del 29: atur del 25% als Estats Units, cosa que mai s'havia vist i mai s'ha tornat a veure. A Espanya estan acostumats a aturs del 20%, però als Estats Units és una cosa raríssima, allà la normalitat són taxes del 2% o 3%,. Ara estem, en una situació pitjor que la gran depressió on hem de multiplicar per quatre el que va passar aleshores. O sigui, estem jugant amb foc. És un foc de veritat. I per tant, estem en mans d'un psicòpata que no sap què diu i uns ajudants que resulta que utilitzen el ChatGPT per justificar les accions del seu Messies taronja.
"Ara veiem què hagués passat fa 20 anys si haguéssim seguit les polítiques de l'extrema esquerra"
La geopolítica actual amb el model de Trump extremadament proteccionista, al final el que constata és que, com a mínim fins a dia d'avui el capitalisme, ergo la globalització, és el millor que podem tenir?
Jo, des de fa dècades, m'he barallat intel·lectualment parlant amb la gent d'extrema esquerra, amb el moviment antiglobalització, amb gent de la CUP, amb l'Ignacio Ramonet... Hi ha un moviment sencer antiglobalització, que és associat amb l'extrema esquerra, que el que volien fer tots aquests és el que fa Trump. Ara tots s'escaquegen. O sigui, que els dos extrems s'han trobat. I ara veiem què hagués passat fa 20 anys si haguéssim seguit les polítiques de l'extrema esquerra que eren polítiques antiglobalització, polítiques proteccionistes, polítiques de tancar els mercats a la gent que ve de fora. Si tu implementes això, ara veiem el que passa. Hem tardat 30 anys, però ara envies un exemple clar. I nosaltres, diguem, els països mitjanament rics, no hem notat els més grans beneficis, però hi ha hagut més de mil milions de ciutadans que han sortit de la pobresa que estaven a l'Àsia l'any 1976.
"Gràcies a la globalització, milions de persones han sortit de la pobresa"
La gent que està a les fàbriques en aquests països, que des del nostre punt de vista són pobres, aleshores eren encara molt més pobres. Pensa que a la Xina es van morir 50 milions de persones de gana, als anys 60. Gràcies a la globalització s'ha aconseguit que tots aquests milions de pagesos tinguin feines a les fàbriques i que el seu nivell de vida pugi fins al punt que els treu de l'estat de pobresa, una de les fites de la història de la humanitat més importants. Parlo sense oblidar Àfrica que encara no ha sortit d'aquesta fase. És veritat que els Estats Units han perdut una part de la indústria, nosaltres també, Sabadell, Terrassa, l'hem perdut, però tota la gent que ha deixat la indústria no s'han convertit en pobres morts de gana com eren ells. En canvi, en aquests països asiàtics han deixat de ser pobres, uns morts de gana literalment.