Estem en un moment delicat de la nostra democràcia. Qualsevol pot autoanomenar-se “expert”. A les xarxes, es multipliquen les elegantment anomenades fake news, que són les mentides podrides de tota la vida. Tenim tendència a creure'ns, amb poca vigilància, el que ens expliquen alguns en els quals confiem amb més o menys raó. “Com ha de ser mentida si és el que jo penso?”, ens preguntem de vegades. Per això, aprofitant l'estiu, intentaré reunir una sèrie de “creences” que mereixen que les posem en dubte. De vegades la resposta ha de ser “depèn”, en altres casos els fets demostren que la creença és errònia.

He organitzat aquesta presentació en dos blocs, un de relatiu al comerç i un altre a la producció, no sense abans presentar una creença general que es pot aplicar a tots els casos. Comencem doncs.

1. Tota la culpa la té… (Brussel·les, Madrid, Catalunya, l'Organització Mundial del Comerç, Marroc, el govern, les dretes, les esquerres, Xina, Putin, la liberalització comercial…). FALS. He posat en el parèntesi alguns dels “culpables” habituals que se solen assenyalar i he deixat punts suspensius perquè segur me n'he oblidat alguns. No dic que alguns, de vegades, no puguin tenir una part de responsabilitat en el que s'esdevé avui. Cal anar cas per cas i responsable potencial per responsable potencial. Però aquesta actitud serveix massa sovint per donar la culpa sempre als altres, fins i tot a l'apuntador, obviant una cosa important: el que jo puc fer, concretament, per millorar i adaptar-me, per transformar aquests reptes en oportunitats.

Comerç

2. La liberalització del comerç enfonsa l'agricultura espanyola. FALS, mai Espanya ha exportat tant. El 50% de la producció agrícola i ramadera espanyola es ven fora del país.

3. Hem de consumir producte espanyol: PERILLÓS. Si els nostres clients a l'estranger fan el mateix, què fem amb les nostres fruites i hortalisses, els nostres vins, els nostres porcs i productes de xarcuteria, el nostre oli d'oliva…?

4. ¡Viva la libertad, carajo!: els preus. FALS. La llibertat no pot ser la lliure guineu al lliure galliner. A la cadena alimentària, la baula més feble és l'agricultor. Sense una regulació adequada, els productors es veuen destrossats per la “llibertat” del mercat. Us imagineu que conduíssim sense codi de circulació, sense carnet i sense que hi hagi policia de trànsit?

És fals que la liberalització del comerç enfonsi l'agricultura espanyola: el 50% de la seva producció es ven a l'estranger

5. ¡Viva la libertad, carajo!: les importacions (1). FALS. Sense controls fitosanitaris rigorosos a la frontera, ens acaben entrant a Europa i Espanya totes les plagues del món.

6. ¡Viva la libertad, carajo!: les importacions (2). FALS. Cal intentar que les condicions en les quals són produïts els productes que importem s'assemblin el màxim a les nostres perquè la competència sigui el més lleial possible.

7. La diferència de preus entre el que cobra un agricultor i el que paga el consumidor: ens estan robant a tots. FALS. Són ganduls els agricultors si no s'esforcen a vendre bé els seus productes quan seria tan fàcil guanyar molts diners? Són ximples els consumidors quan compren més car el que podrien aconseguir fàcilment més barat? La resposta a ambdues preguntes és, òbviament, “no”. Les coses de la vida real són una miqueta més complicades, com ja hem intentat explicar diverses vegades en aquestes mateixes columnes.

Producció

8. Els fitosanitaris són perillosos. DEPÈN. Les medicines de les plantes són tan útils com les medicines dels animals i dels humans. Si s'utilitzen bé, amb control i sentit comú, sota una supervisió professional, són de gran ajuda perquè puguem produir. Si s'utilitzen malament, doncs malament.

9. Les noves tècniques genètiques són perilloses. DEPÈN. Una tècnica no és ni bona ni dolenta, depèn de com s'utilitzi. La fissió nuclear ha permès salvar moltes vides en la sanitat, però també crear bombes atòmiques. El que cal fer és regular-la adequadament per mobilitzar les seves potencialitats. Ho hem vist amb les vacunes de la Covid i en gaudeixen cada dia els hemofílics.

10. Els emigrants ens roben la feina als espanyols. FALS. Falta mà d'obra al camp, com en la construcció i els serveis, per posar només 3 exemples. Els agricultors britànics, que van votar majoritàriament Brexit, es van desesperar quan es van adonar que havien votat per quedar-se sense la mà d'obra que els permetia recollir les seves collites.

Les coses cal fer-les bé, dialogant i sense oblidar que no hi ha agricultura verda en números vermells

11. La pujada del salari mínim enfonsa l'agricultura. FALS. El salari mínim ha pujat en aquests últims anys, i hi continua havent agricultura, fins i tot la que (com les fruites i hortalisses) necessita molta mà d'obra. El que sí que és veritat és que és un al·licient per a la mecanització del camp, allà on es pot, com en l'olivera o els fruiters superintensius.

12. L'Agenda 2030 amenaça l'agricultura europea i espanyola. FALS. L'Agenda 2030 de les Nacions Unides, que és diferent del Pacte Verd europeu, és una Agenda per a la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. La gran amenaça per a l'agricultura és el canvi climàtic, i Espanya, com viuen cada dia els agricultors, està en primera línia. L'adaptació al canvi climàtic, i la mitigació d'aquest, és una necessitat i es diu en el nostre cas “transició agroecològica”. El que passa és que les coses cal fer-les bé, dialogant i sense oblidar que no hi ha agricultura verda en números vermells.