Le Corbusier, al seu llibre "Vers une architecture", publicat el 1923, introdueix l’expressió "Une maison est une machine à habiter" per descriure la seva visió de l’arquitectura moderna i utilitza la metàfora de l’habitatge com una màquina que ha d’estar dissenyada per satisfer les necessitats bàsiques de l’ésser humà. Per a Le Corbusier la casa és l'estoig de la vida, la màquina de la felicitat.

I ves per on, en l’actualitat, l'habitatge s'ha convertit en una quimera i en la principal preocupació de la ciutadania, particularment dels joves. I no serà perquè no existeixi un marc legal del dret a l’habitatge. Fem-ne un breu repàs.

El 1948, l’habitatge s’esmenta per primer cop a la Declaració Universal dels Drets Humans, art. 25.1.: "Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris". El 1966, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) estableix en l'article 11.1. “Els Estats Parts reconeixen el dret de qualsevol persona a un nivell de vida adient per a sí i la seva família, i inclou, alimentació, vestit i habitatge adequats, i a una millora contínua de les condicions d’existència. El 1991, l’article 11.1. del PIDESC s’enforteix amb l’adopció de l’Observació General núm. 4 sobre el dret a l’habitatge adequat, on s’exposa el mínim de garanties per a totes les persones, entre d’altres: seguretat en la tinença, assequibilitat, habitabilitat, fàcil accés, i assenyala que els Estats Parts han d’atorgar la deguda prioritat als grups socials que viuen en condicions desfavorables concedint-los una atenció especial.

L'habitatge s'ha convertit en una quimera i en la principal preocupació de la ciutadania, particularment dels joves

La Carta Social Europea (1961), que està inspirada pels articles 22 a 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans, es va revisar el 1996 i la revisió va entrar en vigor l’1 de juliol de 1999, A l'article 31, la Carta Social Europea Revisada estipula la fundació del dret a l'habitatge adequat de manera que els Estats Parts adoptin per tal d’assegurar l’exercici efectiu del dret a l’habitatge les mesures següents: 1. promoure l’accés a l’habitatge en estàndards adequats; 2. prevenir i reduir la situació de les persones sense llar amb l'objectiu de la seva eliminació gradual; 3. fer accessible el preu de l'habitatge als que no disposen de recursos adients.

Segons la Carta, cada Estat ha de presentar un informe anual que descrigui com la Carta ha estat implementada al seu territori. Un Comitè especial fa seguiment d’aquest informe i poden enviar recomanacions als estats membres pel seu no compliment. La Carta està controlada: cada Estat ha de presentar un informe anual que descrigui com la Carta ha estat implementada al seu territori. Un Comitè especial fa seguiment d'aquests informes i poden enviar recomanacions als estats membres pel seu no compliment. Els Comitès Nacionals estan compostos per autoritats polítiques i actors socials, i existeix un procediment de queixes col·lectives des del 1998, per als Estats que han acceptat aquest procediment. En el cas d’Espanya, no fou fins al 23 d’octubre del 2000 quan Espanya va signar a Estrasburg l’Instrument de Ratificació de la Carta, vigent des del 3 de maig de 1996 i que a Espanya va entrar en vigor l’1 de juliol de 2021. Vaja! Molt diligents no som, oi?

El Parlament Europeu, el Consell i la Comissió en la seva “Proclamació interinstitucional sobre el Pilar Europeu de Drets Socials” de 2017, en el Capítol III, relatiu a la protecció i inclusió social manifesten a l’article 19: proporcionar a les persones necessitades accés a habitatges socials o ajudes a l’habitatge de bona qualitat.

I, finalment, vull fer esment de la Llei 12/2023, pel dret a un habitatge i que va entrar en vigor el 26 de maig de 2023. La Llei, en el seu preàmbul, reconeix, tal com diu l’article 47 de la Constitució espanyola: “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics”. Reproduiré només l’Article 1. “Objecte de la llei: 1. Aquesta llei té per objecte regular, en l'àmbit de competències de l'Estat, les condicions bàsiques que garanteixen la igualtat en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals relacionats amb l'habitatge i, en particular, el dret a accedir a un habitatge digne i adequat i al gaudi d'aquest en condicions assequibles, tenint en compte el compliment del que disposen les comunitats i els instruments internacionals que tenen atribuïdes en matèria d’habitatge”. En el text  de la llei i dels seus 36 articles, la paraula "habitatge" hi apareix 777 vegades.

La voluntat de dur a terme determinades polítiques s’expressa amb accions i no només amb legislació, per ben fonamentada que estigui

L’habitatge, com reconeix la Llei en el seu preàmbul, constitueix, sobretot, un pilar central del benestar social com a lloc de desenvolupament de la vida privada i familiar, i centre de totes les polítiques urbanes. I, manifesta, que en el conjunt de l'edificació urbana, l'habitatge ocupa el 80% de l'espai construït i, com a tal, és un factor determinant de l'estructuració espacial.

Passem dels compromisos de la legislació a la realitat. El Banc d’Espanya, el 16 d’octubre del 2024, va publicar un parell d’informes monogràfics sobre habitatge. Un sobre el mercat de l’habitatge residencial en el qual posa en relleu que la producció d’habitatge nou presenta nivells molt més modestos que en fases expansives prèvies, la qual cosa ha acumulat dèficits d’habitatge concentrats en determinades àrees geogràfiques, particularment Madrid i Catalunya, que concentren un terç del dèficit addicional d’habitatge nou, estimat pel que fa als exercicis 2024-2025 en 500.000 unitats. En l’actualitat, es construeixen al voltant de 100.000 habitatges anuals. L’altre informe se centra en el mercat de lloguer d’habitatge residencial a Espanya, i manifesta que l’economia espanyola, entre les de la UE-27, destaca per l’elevada proporció de llars arrendatàries que es troben en una situació de sobreesforç per fer front a la despesa del lloguer de l’habitatge. Un 45% de la població que resideix de lloguer a preus de mercat es trobava en risc de pobresa o d’exclusió social en el període 2015-2023. Assenyala l’informe que la rigidesa de l’oferta aconsella augmentar el parc d’habitatge públic de lloguer a preus assequibles i dissenyar una regulació que estimuli l’oferta de lloguer residencial dels particulars i d’agents professionals.

Ja constatem com diuen els refranys que "de prometre a complir hi ha molt a dir". O bé com es diu a Fedra, la tragèdia de Miguel de Unamuno: "Yo no dudo de que nos quieres, ¡pero obras son amores y no buenas razones…", en el sentit que la voluntat de dur a terme determinades polítiques s’expressa amb accions i no només amb legislació, per ben fonamentada que estigui. Vaja, que convé donar proves de compliment del que es legisla i/o promet, però com diu Amades “del dit al fet, hi ha un gran tret”.