La ciutat de Barcelona és la capital de Catalunya i actua com a tractor social, cultural i econòmic del país; vol ser una capital mundial. I per ser-ho de debò ha d'estar connectada al món. Aquest és un dels seus reptes i ara comença a ser una necessitat. L’economia catalana no pot deixar passar oportunitats de creixement que repercuteixen en el benestar de tots. Un d’aquests elements és l’ampliació de l’aeroport del Prat. Una Barcelona cosmopolita i oberta necessita un aeroport potent i amb ambició. Vivim immersos fa temps en un procés de globalització i d’internacionalització de la nostra economia i societat, i en són la referència l’aeroport i la connectivitat amb els països veïns, però, especialment, amb les principals metròpolis del món. Per això, cal passar de 35 a 70 vols de llarg radi, intercontinentals, i donar servei als 5 milions de passatgers a l’any que s’han de desplaçar a altres aeroports per assolir la seva destinació; així com a la inversa, per acollir en vol directe els 5 milions de visitants potencials i així atreure talent i inversió. I totes les fites que valen la pena s’aconsegueixen anant acompanyat i no pas sol, sumant, amb consens.

No podem viure d’esquena al món, esperant rebots; el talent de l’economia i de la societat catalana mereix més. I, per tant, ha de ser habitual disposar de vols directes des de Barcelona a les principals ciutats dels Estats Units i de Sud-amèrica, però també a Singapur, la Xina, l'Índia, el Japó o Sud-àfrica, perquè el nostre món és el món.

I hem de saber aprofitar les oportunitats i fer, de les nostres necessitats, reptes de país; saber agrupar les nostres ambicions col·lectives per millorar la competitivitat, el nostre fet diferencial. Cal mirar cap al futur i aprofitar el present. Per tant, l’ampliació proposada per Aena, amb una inversió estimada de 1.700 milions d’euros, suposaria un augment de capacitat de l’aeroport del Prat de 55 a 70 milions de passatgers a l’any, amb la construcció d’una nova terminal per a vols intercontinentals, i un sistema de pistes segregades, una de les quals caldria allargar entre 300 i 500 metres. I també cal tenir visió per tirar endavant la culminació de la ciutat aeroportuària del Prat.

Fa pocs dies, en un acte de molt de gruix a IESE, el degà de la Universitat de Miami School of Business i expresident del port i de l’aeroport de Boston, John Quelch, va donar unes xifres que són il·lustratives. Segons aquest expert, cada nou milió de passatgers que arriben a un aeroport suposen 300 milions d’euros d’impacte al país i la creació de 5.000 nous llocs de feina. En tot cas, més aeroport és més i millor economia.

Per això, entenem que cal articular un consens clar davant l’aeroport de Barcelona, que posi llum i estimi els costos i els beneficis de la seva ampliació; com s’ha de fer de manera adequada i proporcionada, i, també, posar de manifest què significa no ampliar-lo.

Per això hem creat a Foment del Treball una comissió per a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, en la qual volem escoltar a tothom, però també buscar el consens entre les tres administracions per construir la millor opció per a la seva ampliació i per això ens hem donat temps suficient, esperant que concloguin els seus treballs el juny del 2023.

Volem un sí de la societat catalana a ser més competitius, a millorar, a ser més forts. I volem un sí a l’ampliació de l’aeroport del Prat; que és un sí a una Catalunya millor.