Ja que un fenomen no assoleix rellevància si no té la seva denominació en anglès, he titulat aquestes línies amb el terme "ageisme". És aquest el que trobarem en la majoria dels estudis i investigacions que es refereixen a la discriminació per raó d'edat malgrat que en castellà també hi ha aquest concepte i el recull la Reial Acadèmia Espanyola com a "edatisme".

L'edatisme, o ageisme, es manifesta quan per valorar l'estat físic, intel·lectual o les capacitats professionals d'una persona, es fa simplement per la seva edat. Quant a aquesta, per si sola, se li atribueixen atributs que poden ocasionar dany, desavantatge o injustícia. L'edatisme s'expressa en prejudicis, discriminació, pràctiques i polítiques institucionals o laborals que perpetuen creences estereotipades. Així ho ha definit l'Informe sobre l'Edatisme publicat el març de 2022 per l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans.

Les últimes enquestes, tant globals com a Espanya, sobre el mercat laboral assenyalen que l'edat és ja el primer motiu de discriminació laboral, per davant del gènere. Un exemple el mostra l'Enquesta de Sostenibilitat de Michael Page, realitzada entre maig i juny de 2022 entre 4.755 empleats i sol·licitants d'ocupació a Europa. L'edat es va esmentar com la causa més comuna de discriminació. Més d'un terç (34%) dels enquestats van afirmar haver estat discriminats almenys una vegada l'últim any per la seva edat. El van seguir el sexe (23%) i l'ètnia (22%).

Discriminació que s'expressa també en els joves pels seus baixos salaris i abusives condicions de treball, en les exigències a l'hora de la contractació quan es demanda "molta joventut i molta experiència", que és tant com esperar trobar una truja que et doni pernils, llet, llana i que pongui ous.

La discriminació a les persones entre 55 i 65 anys, que s'expressa en moltes ocasions negant-los l'oportunitat de participar en aquells projectes més desafiadors i importants de l'empresa o organització, i aparcant-los en aquells, més tediosos que d'altres no desitgen. Fent-los fora de la carrera professional, dels nous ascensos, o marginant-los de les ofertes de formació, amb arguments diversos però tots molt semblants a: "Per fer aquest treball es necessita energia i eufòria i potser a la seva edat ja no tingui suficient". Convertint aquest col·lectiu com el prioritari a l'hora d'acomiadar en fases de reestructuració o situacions de crisi. Moltes vegades amb el fals argument de promoure l'ocupació en persones més joves i rejovenir la plantilla creant un fals dilema, com el demostra que aquelles economies amb més taxa d'activitat de les persones grans tenen, també, menys atur juvenil. Fals dilema perquè l'objectiu real en la majoria de les ocasions és abaratir el cost del treball amb nous i més baixos salaris, com està succeint en tantes empreses que han aconseguit pagar dues persones de 25 anys amb el cost de la persona acomiadada de més de 50.

Combatre l'edatisme hauria de ser un objectiu, com ja ve reclamant la Comissió Europea. Un camp vital per a això passa pel mercat i pels centres de treball. Un objectiu a què haurien d'estar cridades totes les institucions públiques i privades; també la patronal i els sindicats incorporant aquesta matèria en la negociació col·lectiva. S'han de superar els molts estereotips negatius que actualment s'apliquen a les persones de més de 55 anys i que la ciència desmenteix amb rotunditat quan ens diu que, si bé és cert que hi ha un deteriorament en algunes àrees funcionals com la visió o l'oïda, l'edat aporta habilitats molt valuoses que s'adquireixen amb el temps, com és anticipació, saviesa o eficiència en la gestió de situacions adverses. Com afirma Montserrat Llobet, professora del màster universitari de Sostenibilitat i Gestió de la Responsabilitat Social a la UOC: "la interacció entre els hemisferis dret i esquerre (del cervell) es torna més harmoniosa, la qual cosa amplia les possibilitats creatives, permet resoldre problemes més complexos i aporta més claredat de pensament per encertar en les decisions", el que podríem resumir com que els joves van més de pressa, però els grans coneixen les dreceres.

Continuar mantenint un vincle causal entre l'edat i la capacitat per exercir tasques professionals, ignorant la ciència, amplifica la idea errònia que la vellesa en si mateixa equival a fragilitat i incapacitat per treballar, a més d'abonar una inacceptable i injusta discriminació cap a les persones grans. És un malbaratament de recursos en un país precisament com Espanya, que juntament amb Itàlia, tenim les taxes d'atur més grans de la Unió Europea a partir dels 55 anys i on patim ja escassetat de professionals en certes àrees de l'economia. I també una incongruència quan la legislació allarga l'edat de jubilació i incentiva allargar les carreres professionals; alhora que es discriminen i s'expulsen del mercat a les persones quan té més de 55 anys o s'aixequen barreres infranquejables a l'hora de poder trobar nous llocs de treball.

Combatre la discriminació per edat i adaptar-se a la diversitat de competències, gèneres, generacions i cultures és una tasca urgent per a les institucions, organitzacions i empreses. Ho exigeix una gestió responsable i sostenible. I mereix un esforç de canvi cultural. Per això, la iniciativa d'Inditex d'elegir Ángela Molina, de 67 anys, com a imatge de Zara és una útil aportació a la lluita contra la discriminació de les persones grans per qüestió d'edat. Com ho és la recent campanya que ha llançat el Ministeri de Sanitat de conscienciació sobre l'edatisme al nostre país. Que s'escampi l'exemple!