El novembre de 2022, ChatGPT va marcar un abans i un després en l'accessibilitat a la intel·ligència artificial (IA). Des d'aleshores, el panorama tecnològic ha evolucionat a un ritme vertiginós. Tot just dos anys després, els agents autònoms d'intel·ligència artificial estan emergint per transformar sectors complets i qüestionar les nostres maneres de treballar, consumir i relacionar-nos. Aquest fenomen està lluny de ser una promesa futura; és una realitat que impacta en les nostres vides quotidianes i es desplega amb una rapidesa que a molts desconcerta.

Els agents d'IA, sistemes autònoms capaços d'interactuar amb el seu entorn, aprendre d'ell i executar tasques complexes, ja no són una abstracció acadèmica. El seu impacte és tangible. Un exemple contundent ve de Klarna, el CEO del qual, Sebastian Siemiatkowski, va revelar que el seu assistent d'IA fa la feina de 700 treballadors, i redueix el temps mitjà de resolució d'11 minuts a només 2. Aquestes xifres impressionants arriben després d'una important reducció de la seva força laboral, que va passar de 5.000 a 3.800 treballadors, amb més ajustaments en l'horitzó.

La capacitat dels agents d'IA no es limita a respondre preguntes o a tasques bàsiques. Estan transformant àrees crítiques com les assegurances, on poden analitzar carteres i optimitzar cobertures; la selecció de personal, la gestió de processos complets de contractació; i el sector immobiliari, tot facilitant des de la recerca de propietats fins a la negociació d'hipoteques. La llista d'aplicacions és extensa i creix dia a dia, incloent-hi des d'agents d'intel·ligència artificial financers fins a agents de vendes i suport educatiu.

Tanmateix, aquesta revolució tecnològica no arriba sense desafiaments. La substitució de tasques humanes per agents autònoms planteja interrogants complexos sobre el futur del treball. Com gestionarem el desplaçament laboral massiu en un món on "un agent d'IA pot treballar 24/7 mentre una persona dorm", com va afirmar Nancy Xu, CEO de Moonhub?

A més, l'avenç  exponencial d'aquests sistemes té un alt cost energètic, exacerbant les preocupacions sobre sostenibilitat en un moment de crisi climàtica global. A això se suma el risc inherent d'autonomia en els agents: què passa quan aquests sistemes interactuen entre si sense supervisió humana? Les implicacions en termes de privacitat i seguretat són enormes, igual com les preguntes ètiques sobre el seu disseny, ús i conseqüències no intencionades.

A escala global, el lideratge en aquest camp està clarament concentrat. Els Estats Units acaparen el 71% de les inversions en intel·ligència artificial, i acceleradores com Y Combinator evidencien aquesta tendència, amb el 75% de les seves empreses emergents del seu recent grup de start-ups seleccionades estan dedicades a la IA. Gegants com Amazon, Microsoft, Google i Salesforce estan marcant el ritme d'aquesta transformació, i ofereixen plataformes avançades que faciliten el desenvolupament i desplegament d'agents personalitzats. Amazon Bedrock Agents, Azure AI Bot Service, Google Vertex AI o Salesforce Agentforce són només un exemple d'agents reals que ja estan aquí entre nosaltres.

Enmig d'aquest panorama, el concepte de "tecno-ansietat" es converteix en una preocupació real. La velocitat a què canvien les regles del joc exigeix una capacitat d'adaptació sense precedents. En aquest nou context, aprendre, desaprendre i readaptar-se no és una opció, sinó una necessitat imperativa. És el moment de prendre la iniciativa, d'educar i capacitar les persones per treballar al costat d'agents d'IA i d'assegurar que aquestes eines s'utilitzin per potenciar un impacte positiu.

Aconseguir un equilibri entre el progrés tecnològic i el seu impacte humà requereix un esforç col·lectiu. Empreses, governs i individus han de treballar junts per garantir que aquesta revolució sigui inclusiva, sostenible i, sobretot, ètica. Perquè en aquest món d'agents autònoms, el veritable desafiament no rau en el que poden fer, sinó en el que decidim fer amb ells.

Els agents d'IA prometen un futur fascinant, però també ens obliguen a reflexionar sobre les decisions que prenem avui. Si bé aquestes tecnologies tenen el potencial de democratitzar l'accés al coneixement i millorar l'eficiència, el risc d'aprofundir desigualtats i exacerbar problemes sistèmics no pot ser ignorat. Aquest dilema ens enfronta a una veritat incòmoda: el futur ja està aquí, però com a societat, ens estem preparant per enfrontar-lo?