Les dades d'ocupació en l'últim mes i mig estan donant mostres de fatiga, però encara manté taxes interanuals positives (+2,3%). En espera de conèixer la dada d'afiliació del mes d'agost, i després de patir diversos esdeveniments molt traumàtics en els últims anys, val la pena analitzar el que ha succeït en l'ocupació des del 2019, l'any anterior a l'arribada de la pandèmia.

El balanç en volum absolut és molt positiu en disposar d'1,8 milions més d'afiliacions a la Seguretat Social, de les que aproximadament tres quartes parts corresponen al sector privat (73,5% del total; 1,359 milions) i la quarta part restant al sector públic (26,5% del total; 490.000). Per tant, en termes agregats, les dades són molt satisfactòries, encara que quedi bastant per fer en aquest terreny en mantenir encara una elevada taxa d'atur (11,3% vs. 6,6%) i una menor taxa d'ocupació que la mitjana dels països que formen la zona euro (69,3 vs. 74,7%).

La població immigrant ha estat determinant per aconseguir aquestes xifres, ja que ha augmentat en gairebé 630.000 el nombre d'afiliacions, és a dir, els afiliats estrangers (no inclouen els nacionalitzats) expliquen gairebé la meitat de l'ocupació creada al sector privat. Una pregunta que queda en l'aire és si la població immigrant ha ocupat nous llocs de treball, o una part d'ells correspon a llocs de treball ja existents i que no es cobrien per falta d'interès (inclosa la influència dels baixos salaris) dels nascuts a Espanya.

Els afiliats estrangers expliquen gairebé la meitat de l'ocupació creada al sector privat des d'abans de la pandèmia

Una qüestió addicional a la creació neta d'ocupació és conèixer les activitats on s'ha localitzat, en un intent d'aproximar la possible millora en la qualitat de la producció nacional, és a dir, la riquesa disponible per distribuir-la entre la població.

Concentrant l'atenció en el Règim General d'Assalariats, on se situa la major part de la nova afiliació —l'augment en el nombre de treballadors autònoms és reduït i els treballadors del camp i empleats de la llar han disminuït en el període—, s'observa (gràfic 1) que els sectors tradicionals (comerç, hostaleria i construcció) han augmentat el nombre d'afiliacions, però la seva aportació es limita aproximadament a una quarta part de l'increment de l'ocupació en el període (amb un repartiment molt similar de la influència en les tres branques: 8,3%, 8,2% i 6,4%), mentre que les principals fonts d'augment de l'ocupació són les activitats sanitàries i serveis socials (16,9% de la nova ocupació) i educació (15,3% de la nova ocupació).

Cal ressenyar que el nombre d'afiliacions en sanitat i serveis socials, mantenint la línia ascendent mantinguda des del 2013, ha crescut en 318.806 des del 2019 i les ubicades al sector d'educació han augmentat en 288.783, que significa una taxa de creixement de gairebé el 20 % en la primera i supera el 35 % en educació en tan curt període de temps. Cal ressaltar que les afiliacions al sector d'educació gairebé s'han duplicat des del 2009 (de 671.316 a 1.104.230 de mitjana anual).

La indústria manufacturera ha incrementat afiliacions, si bé la seva aportació a la creació d'ocupació total és de només el 5,7%

Com a curiositat, el sector públic és la ubicació de la major part de les noves afiliacions en educació (86,2% del total), però no és així en sanitat i serveis socials, on tan sols una mica més d'una tercera part de la nova afiliació ha estat generada pel sector públic (35,2% del total) sent el sector privat la seva principal destinació (64,8% del total). Un canvi molt evident en l'estructura de producció del sector sanitari.

Les afiliacions en activitats professionals, científiques i tècniques i informació i comunicacions el segueixen en intensitat al llarg del període analitzat (9,1% i 8,3% de la nova ocupació). La indústria manufacturera ha millorat la seva ocupació, si bé la seva aportació al total és menys lluïda (5,7% del total) igual com la de la branca del transport i emmagatzemament (6,5% del total).


A partir d'aquesta evolució hi ha veus que s'han afanyat a dir que s'ha produït un canvi estructural a millor en el teixit productiu espanyol; l'anàlisi del pes que mantenen els sectors d'activitat en l'ocupació no avala tan desitjable i perseguible canvi. Com es pot observar a la taula 2, el comerç en les seves variades formes, l'hostaleria i la construcció continuen absorbint gairebé la tercera part de l'ocupació al nostre país (31,4% del total), i tan sols l'activitat sanitària i serveis socials, i l'educació juntament amb administració pública, aconsegueixen fer-los ombra (25% del total de l'ocupació).

Malgrat la seva millora en la creació d'ocupació des del 2019, la branca d'activitats professionals, científiques i tècniques explica tan sols el 5,5% de les afiliacions actuals. La d'informació i comunicacions el 3,9% i transport i emmagatzemament el 5,1%. En aquest període, la indústria manufacturera continua perdent pes (de 12,5% a 11,7% del total).

Bones dades d'ocupació, però la seva ubicació per sectors no permet pensar que s'hagi produït un canvi estructural en el teixit productiu

El resum, bones dades d'ocupació, però la seva ubicació als sectors d'activitat, si bé apunta a una certa millora, no permet pensar que s'hagi produït un canvi estructural en el teixit productiu a Espanya. Les males dades d'evolució de la productivitat, no especialment encoratjadores en ser inferiors al 2019, reforcen aquesta afirmació. El fort augment de la població derivat de l'arribada de població immigrant ha estat una variable fonamental per explicar el creixement de la producció nacional, però a canvi s'ha ressentit el repartiment per habitant, que a més, ha patit en termes reals per efecte de la inflació i el pagament d'impostos superiors, en especial la no-deflactació de la tarifa i les deduccions personals de l'IRPF.

Un pas en la bona direcció al reduir la taxa d'atur, i molta feina per fer per a, com a mínim, convergir amb la mitjana dels països de la Zona Euro.