Permetin-me que avui ens mirem el melic i parli de nosaltres. Tinc una excusa: ahir, 1 de desembre del 2024, ON ECONOMIA va complir dos anys. No és que haguem de celebrar cada aniversari, tot i que un any de vida d’un mitjà de comunicació és gairebé un prodigi, però és que això no és ben bé una celebració, és més aviat un minut i resultat, un estat de la qüestió, un on som i cap on anem.

ON ECONOMIA va néixer –dins el Grup Les Notícies de Catalunya, editor d’El Nacional, dirigit per José Antich– com un mitjà per explicar l’economia amb una mirada catalana, posant l’èmfasi en el que ens afecta als que vivim i ens preocupa el que passa en aquesta nació mil·lenària que és Catalunya. I també explicar-la per a tothom, subratllant l’impacte de les decisions polítiques, pel que fa a l’economia i l’empresa, en les persones, i de forma entenedora.

Aquests objectius romanen inalterables. Ni podem ni volem perdre la mirada catalana ni la vocació d’explicar, per a tothom, el que li afecta, especialment el que li toca la butxaca. Però estem anant més enllà. Estem posant el focus en l’empresa, i en concret en l’empresa catalana. Al setembre vaig titular així, ‘Posem el focus en l’empresa’, la primera newsletter de Linkedin després de vacances, que suposava el renaixement d’aquest canal de comunicació amb els lectors, amb un enfocament més empresarial.

Les empreses, de les més grans a les més petites, són el motor de la nostra economia i el que les afecta, ens afecta a tots, en tant que empleats, clients o en general, com en diuen ara, stakeholders. Ho escrivia fa una setmana el brillant Fernando Trias de Bes, un dels nostres articulistes habituals, “tot impost a les empreses el paga el consumidor”. És a dir, tots nosaltres. Tot el que fan ens afecta. Si decideixen fabricar aquí o a la Xina, ens afecta. Si aposten per motors de combustió o elèctrics, ens afecta. S’entén, oi?

ON ECONOMIA fa dos anys i els seus objectius fundacionals romanen inalterables, però estem anant més enllà

Per això volem saber i explicar què fan. Des de si Catalunya perd un dels seus dos grans bancs o la seva farmacèutica més internacional viu una crisi, casos que estem narrant amb detall des del primer dia –i seguirem–, fins al que fa una petita empresa que comença a despuntar en el sector dels videojocs, passant pel centenari productor de torrons i mel de La Noguera. I també què fan els nostres empresaris, on es troben, com es relacionen, amb qui, què els preocupa, què opinen dels polítics, què els hi reclamen, com veuen el món, Catalunya, quins núvols albiren a l’horitzó de la geopolítica.

No ens oblidem de les institucions. Enguany han guanyat el Nobel d’Economia Daron Acemoglu, Simon Johnson i James A. Robinson pels seus estudis sobre com la qualitat de les institucions influeix en l’avenç de les nacions. Va ser un premi molt aplaudit pels economistes a casa nostra, perquè el tema és cabdal i crític a Catalunya i Espanya. Dimecres passat, 300 entitats, entre les quals algunes amb tant de pes empresarial i econòmic com la Cambra de Comerç de Barcelona i el Col·legi d’Economistes de Catalunya, van tornar a reunir el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA) amb un clam reformador i simplificador i una denúncia: estem en el pitjor moment en els últims 30 anys a nivell institucional.

Les institucions públiques no funcionen. Han fracassat amb quelcom tant bàsic com proveir els ciutadans d’habitatge. Han fet de Catalunya un dels llocs on és més difícil crear una empresa, com lamentava aquest diumenge en una entrevista Joan Planes, un savi nascut en un poble de l'Alt Urgell fundador d’un líder mundial. I les privades estan fent un pas endavant. La pròpia FERA n’és una mostra, però les patronals, com Foment i Pimec, cada cop es fan sentir més, la Cambra ha recuperat empenta i el Cercle d’Economia ha posat el debat sobre els reptes del país al centre. D’altres, com Fira de Barcelona, consorci de titularitat pública però amb una gestió empresarial independent, van fent com formiguetes i posant Catalunya al mapa mundial, en una mostra de com haurien de funcionar les institucions per al foment de l’economia. De totes aquestes institucions, i moltes d’altres, també en parlem i en parlarem més i millor.

Hem llançat ON-IA i hem creat noves seccions d'empreses, però volem parlar més amb els empresaris i portar-los al plató a debatre

Aquest focus en l’empresa, i en les institucions importants per a la nostra economia, va in crescendo a les pàgines d’ON ECONOMIA. Parlava de la newsletter de Linkedin, però estem fent més coses. En els últims mesos hem inaugurat també una secció nova, ‘L’Empresa’, en la que de dilluns a divendres parlem d’una empresa, habitualment petita o mitjana, poc coneguda però que està fent coses interessants. Fa ben poc, una setmana, n’hem començat una altra, ‘Empreses històriques’, per posar en valor el patrimoni empresarial que tenim i explicar com projectes creats fa 75, 100 o 150 anys han arribat fins al dia d’avui. Mantenim les ‘Nissagues empresarials’ i les entrevistes dominicals, perquè darrere dels projectes d’èxit hi ha grans personalitats i, en molts casos, famílies bolcades en el propòsit, o d’altres que es tiren els plats pel cap. I hem sumat talent a l'àrea d'opinió, amb els fitxatges dels columnistes Pau Vila, Mookie Tenembaum i Esteve Almirall, que si bé ja havia escrit esporàdicament, ara ho fa cada setmana.

Mirem el present i el passat, però també al futur. Aquest segon any d’ON ECONOMIA, el llançament més important que hem fet ha estat el d’ON-IA, el nostre vertical i newsletter sobre intel·ligència artificial, enfocat a directius, empresaris i professionals interessats en aquesta revolució, amb una visió molt pràctica, per explicar-los, i mostrar-los, com les eines de la IA els poden ajudar en el seu dia a dia. No m’hi estendré més perquè ja l’hem explicat força, però estem molt orgullosos d’aquest projecte, en el que viatgem en molt bona companyia –comptem amb un consell editorial de luxe– i que seguirà creixent. De fet, ben aviat, l’11 de desembre, tenim un nou esdeveniment amb experts del món de la IA.  

Aquest tercer any de vida que ara encetem, farem més coses. Volem parlar més amb els empresaris, i els portarem al plató i hi farem debats, perquè ens expliquin què fan i què els preocupa, i que confrontin projectes si cal. Farem més entrevistes, per saber també qui són, com pensen, què ha fet que arribessin fins on han arribat. Farem més esdeveniments, per aprofundir i reflexionar més sobre els sectors i les tendències que marquen el present i el futur, com estem fent amb la intel·ligència artificial. Tot plegat, amb un propòsit: explicar més i millor l’economia amb mirada catalana, per a tothom, i amb el focus a l’empresa. M’acompanya un gran equip, compromès com cap altre, per fer-ho possible. Anem cap on hem d’anar.