Anem tard amb l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-el Prat. Molt tard. Hem perdut un lustre en el qual ha sobrat picabaralla política i han faltat propostes formals. Aquestes han vingut més de les patronals —com Foment del Treball, que en va presentar onze— que dels partits i institucions. De fet, el govern d’ERC va acabar posant la seva opció sobre la taula dos anys després que Aena llancés el seu pla estratègic renunciant a l’ampliació —per tant, anava molt tard— i amb les eleccions convocades, és a dir, que era més una proposta de partit que de Govern. Aena sí que havia plantejat un projecte clar des de l’inici, però no el va consensuar i entre els partidaris del traspàs de la gestió aeroportuària, els de no ampliar i els del “sí, però no”, va saltar pels aires.

El Prat va pel camí del col·lapse. Enguany es pot arribar als 55 milions de passatgers, el límit teòric de l’aeroport, que ja ha hagut de desviar vols d’una terminal a l’altra per falta de capacitat. I l’ampliació, si es fa, no serà una realitat abans del 2032, és a dir, d’aquí gairebé vuit anys, com explicava aquest dimecres Josep Maria Casas a ON ECONOMIA. Com arribarem al 2023 és una incògnita.

Els experts ho han advertit: el debat, i les discrepàncies, han girat entorn de la pista, quan el que més necessita el Prat és una nova terminal, que també estava en el projecte d’Aena, però no se’n parlava perquè el que generava soroll era l’ampliació de la pista per l’afectació al delta del Llobregat, la reserva de la Ricarda i el seu ecosistema. Al llindar de la màxima capacitat, el que més urgeix és la terminal satèl·lit, o com li vulguin dir. Ampliar la pista voldrà dir portar més passatgers, però si no tenen terminals on desembarcar, no podran venir.

L’important és que puguin arribar més avions de gran capacitat que uneixin Barcelona amb les grans places de negocis actuals

Ara bé, també cal ampliar la pista, o fer-ne una de nova. No entraré en quina és la millor proposta; els experts d’Aena, els de Foment i d'altres institucions ho han fet i han llançat propostes, totes amb modificacions en les pistes. Per tant, hi ha opcions. L’important, en aquest camp, és que puguin arribar més avions de gran capacitat que incrementin el nombre de rutes intercontinentals, que són els que han d’unir Barcelona amb les grans places de negocis actuals, com la Xina, els Emirats Àrabs i els Estats Units. Aquest tipus d’avions necessiten més metres de pista per aterrar i enlairar-se. Actualment, poden fer-ho, però com que el Prat té pistes creuades, la seva arribada està limitada; amb l’ampliació, deixarien de passar per la pista creuada i en podrien venir més.

Que ampliar l’aeroport només servirà per portar més turisme, com defensava l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els Comuns, és una fal·làcia, ja que aquests vols, i els seus preus, no estan enfocats a un target turístic, i els turistes que n’agafin, seran del tipus que se suposa que ens interessa, amb alt poder adquisitiu. Mentre limitem aquests vols de llarg radi, els turistes segueixen venint en massa, i cada cop més, de països més propers amb les principals aerolínies del Prat, com Vueling, Ryanair, Easyjet i d’altres low cost.

Nova terminal, ampliació de la pista i també millora dels serveis. En aquest aspecte, Aena ja hi està treballant i projecta noves sales VIP per al Prat, com va avançar Cristina Hidalgo també en aquestes pàgines. Qui utilitza aquestes sales són, sobretot, les persones que venen per negocis, per tant, és un punt a favor.

Estan arribant empreses, com Chery i Lotte, però n’han d’arribar més, si no volem dependre massa del turisme i apostar pel valor afegit 

Les patronals han defensat des del principi l'ampliació perquè són conscients de la importància del creixement de l’aeroport per al creixement de l’economia catalana. Quan una multinacional ha de decidir si s’instal·la en una ciutat o en una altra, tenir un vol directe amb la seva seu central és un dels actius que pondera. També la qualitat de les seves infraestructures, ja sigui del mateix aeroport i les terminals com de les seves connexions, com de la resta de sistemes de transport. Estan arribant empreses, com Chery i Lotte, però n’han d’arribar més, si no volem dependre massa, precisament, del turisme, i sí de sectors de més valor afegit com la indústria i la nova economia.  

Anem tard i no podem ajornar-ho més. Seria desitjable que tots els partits favorables a l’ampliació posessin tots els seus esforços per trobar un acord. Per primer cop tenim un Govern decidit, mentre Aena —que té un president provinent del PSC— segueix sent-ne favorable i se suposa que amb Illa a la Generalitat, serà fàcil que s’entenguin. Óscar Puente està demostrant no ser el ministre de Transports més sensible amb les preocupacions de Catalunya —ha donat més explicacions sobre problemes puntuals de Renfe a Madrid, que sobre el mal funcionament crònic de Rodalies a Catalunya—, però sent també socialista, cal esperar que no posi pals a les rodes. Per tant, no hi ha excuses per no posar en marxa, d’una vegada per totes, la necessària ampliació del Prat.