L'1 de desembre passat, després de diverses escaramusses parlamentàries hispanopopulars entorn de la figura de l'avui Vicepresidenta Teresa Ribera, va entrar en funcions la segona Comissió Europea Von der Leyen.

L'anterior experiència, en la primera Comisión Von der Leyen, va ser desastrosa. No només la cartera va recaure en el Comissari polonès d'ultradreta, totalment aïllat políticament, sinó que va multiplicar aquesta solitud distanciant-se i enfrontant-se amb la seva Direcció General i els seus funcionaris.

De fet, en una primera part de la legislatura, el vicepresident Timmermans li va menjar el terreny, en la segona part va haver de ser la presidenta personalment la que assumís el comandament d'operacions.

Aquesta vegada, el Partit Popular Europeu ha exigit i obtingut que la cartera li sigui adjudicada. El nou Comissari d'Agricultura i Alimentació, Christophe Hansen, és luxemburguès, té 42 anys i un germà agricultor, com no ha dubtat a esmentar diverses vegades.

Un dels seus reptes principals és desenvolupar l'Informe i les recomanacions sobre el Diàleg Estratègic de l'Agricultura, presentat el dia 4 de setembre per la presidenta de la Comissió. Es va comprometre, per exemple, a avançar en la Política Agrària Comuna per assegurar preus justos als agricultors. Va considerar també prioritària millora la capacitat dels agricultors per negociar a la cadena de subministrament, augmentant el seu poder en la fixació de preus i protegint-los de pràctiques comercials injustes.

Uns primers passos interessants

El 10 de desembre, la Comissió va aprovar, d'una banda, una proposta de modificacions del principal Reglament europeu que intenta ordenar els mercats agraris i una proposta de nou Reglament sobre la lluita transfronterera contra les pràctiques comercials deslleials.

Quant al primer, inspirant-se en part de la Llei espanyola de la cadena alimentària, la Comissió proposa (entre altres) la millora de les normes dels contractes entre agricultors i compradors, fent que els contractes escrits siguin una obligació general i millorant la forma en què els contractes a llarg termini tenen en compte l'evolució del mercat i les fluctuacions dels costos i les condicions econòmiques.

A més, defensa l'obligatorietat d'establir mecanismes de mediació entre els agricultors i els seus compradors i l'impuls de les organitzacions de productors i les seves associacions millorant el seu poder de negociació, permetent als estats membres concedir-los més suport financer en el marc de les intervencions sectorials de la PAC i simplificant les normes sobre el seu reconeixement jurídic i suport perquè adoptin iniciatives per gestionar les crisis. El mateix paquet inclou la definició de quan poden utilitzar-se termes opcionals com «just, equitatiu» i «cadenes de subministrament curtes» per descriure l'organització de la cadena de subministrament a l'hora de comercialitzar.

Quant al segon, la Comissió proposa noves normes sobre l'aplicació transfronterera de la normativa contra les pràctiques comercials deslleials a la cadena de subministrament agrícola i alimentari prohibides per la denominada Directiva sobre pràctiques comercials deslleials. De mitjana, al voltant del 20 % dels productes agrícoles i alimentaris consumits en un estat membre procedeixen d'un altre estat membre. Era, doncs, necessari millorar la cooperació de les autoritats nacionals encarregades de l'aplicació de la normativa, en particular millorant l'intercanvi d'informació, les investigacions i la recaptació de sancions.

També va afirmar que és necessari explorar noves vies de finançament per a la política agrària, inclòs el suport privat a través del Banc Europeu d'Inversions. De fet, també el 10 de desembre, la presidenta del Grup del Banc Europeu d'Inversions (BEI), Nadia Calviño, ha anunciat un paquet de finançament de 3 000 milions d'euros per a l'agricultura, la silvicultura i la pesca a tot Europa, juntament amb mesures per reforçar les assegurances de les explotacions.

La prova del cotó fluix

Per tant, en aquestes primeres setmanes, tot indica que, almenys parteix de l'anunciat per la presidenta von der Leyen i pel Comissari Hansen s'està transformant en propostes, el que ha estat com a regla general bé rebut tant pels eurodiputats com pels Ministres d'Agricultura i els actors socials.

Però queda la prova del cotó fluix, l'esperada per a aquest estiu proposta de perspectives financeres de la Unió, el marc general del pressupost europeu proposat per al període 2028-2035, a les portes de l'ingrés d'Ucraïna en el club europeu.

Ja hem subratllat en aquestes mateixes pàgines les tensions entre l'informe del grup d'experts sobre el futur de l'alimentació a Europa i els informes Letta i Draghi que també són sobre la taula de la nova Comissió.

L'informe repetidament esmentat proposa, per exemple, un fons específic europeu per finançar la transició agroecològica de la cadena alimentària, el manteniment d'un pressupost específic i suficient per a la PAC, coincidint almenys en aquests 2 últims punts amb les conclusions a les quals han arribat el 9 de desembre els Ministres europeus d'Agricultura.

A pròximes entradetes, tindrem l'ocasió de comentar quantes d'aquestes bones intencions s'han transformat primer en propostes i després en decisions.