Excel·lent setmana per a les borses amb guanys tant a Espanya com a Europa que superen el 16% anual. Si fa unes setmanes parlàvem de consolidació dels guanys, ara toca dir que el mercat d'accions pot continuar pujant. Sens dubte, aquesta reflexió és incompatible, en aparença, amb què el Banc Central Europeu (BCE) –complint el guió previst- apugés el preu dels diners en 0,25 punts fins al 4%. Pujades de tipus són sinònim de caigudes per als mercats d'accions, ja que desafavoreixen la valoració de les companyies i es converteixen en una alternativa d'inversió més competitiva. L'ortodòxia no sempre es compleix, havent-hi capacitat d'interpretació.

S'apropa l'equador de l'any i els malastrucs, els anunciants d'una forta correcció del mercat, van perdent la partida. I és que ara la pujada de tipus del BCE (fins i tot la més que suggerida per Christine Lagarde per al juliol) té una altra lectura: Si els bancs centrals estan apujant tipus és perquè l'economia és sana i ho permet. I aquest és el pensament regnant actualment. S'apugen tipus perquè es pot. No podria aconseguir economies més febles, de més atur, en les quals els supervisors de la política monetària s'esquinçarien les vestidures abans d'iniciar una altra escalada en el preu dels diners.

I aquest és el tòtem que regeix ara. Està clar que encarir els diners perjudica l'economia, però hi ha capacitat per a aquests moviments per la seva fortalesa. És més, no falten analistes que apunten que el BCE i la Fed acabaran apujant més els tipus a fi de poder baixar-los quan les coses de la macro es posin més lletges. Per la seva part, la Fed es prenia aquesta setmana un descans, encara que no descartava un parell de pujades més en els mesos que queden d'exercici. Inflació del 4% i tipus del 5,25% fan pensar als analistes que el cometari del seu president Jerome Powell és només una fanfarronada llançada en aquesta gran taula del joc financer. Creuen que la Reserva Federal ja ha posat fi a aquesta rapidíssima volta de clau en el preu dels diners.

I així, la setmana vinent s'espera tranquil·la però positiva. No hi ha dades especialment determinants i destaquen les decisions de tipus dels bancs centrals d'Anglaterra, Suïssa, Noruega i Turquia. En totes les previsions s'apunta a pujades, encara que estan en nivells molt diferents. Suïssa passaria de l'1,50% a l'1,75%, i a Turquia, parteixen d'un preu dels diners en el 13%.

Els analistes de MarketScreener resumeixen bé el que ens espera amb nombroses dades de PMI manufacturers i de serveis que segueixen per sota de 50 (nivell de recessió), però que van apuntant a petites millores. Després d'un començament de setmana bastant tranquil, el calendari macroeconòmic s'intensificarà realment a partir de dimecres, amb la publicació de les xifres d'inflació anual al Regne Unit i els discursos dels responsables de la Reserva Federal nord-americana. Dijous serà un dia clau, amb el Banc Nacional Suís realitzant la seva avaluació de la política monetària i anunciant la seva decisió sobre els tipus d'interès. El Banc d'Anglaterra farà el mateix amb els resultats de la votació del Comitè de Política Monetària, el resum de la política monetària i el tipus d'interès oficial. Als Estats Units també es publicaran diverses estadístiques, en particular les relatives a les sol·licituds de subsidi d'atur. Finalment, divendres es publicaran les dades flaix del PMI manufacturer i del PMI de serveis a Europa, França, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units.

Dimecres i dijous, Jerome Powell presentarà primer a la Cambra de Representants i després al Senat els avanços en política monetària, encara que com hem apuntat abans, qualsevol duresa serà poc creïble per als mercats que ja veuen gairebé tot el peix venut. El Tresor espanyol descansarà en les seves subhastes de deute, un deute que va marcar màxims en els 1,5 bilions d'euros i que pot ser no només per a Espanya sinó per al conjunt del món el cigne negre que doni sorpreses negatives als mercats. De moment, calma total.

Finalment, FedEx, Accenture i CarMax presentaran resultats als Estats Units i a Europa retran comptes Berkeley i DS Smith.