La irrupció dels aranzels al comerç internacional que Benvingut Mr. Trump va a introduir al món em porten a rescatar del bagul als cèlebres clústers industrials. Les traves al comerç internacional obliguen les economies locals a recuperar la seva capacitat industrial.

Som a temps o és el moment de recuperar indústries que al seu dia van ser importantíssimes a Espanya? Joguina, calçat... És el clúster el model? Penso que s'obren interrogants i replantejaments estratègics que poden, potser, convertir-se en oportunitat.

Els clústers industrials van aparèixer a finals dels anys noranta, però en sectors clau, continuen sent el gran motor de la competitivitat global pel que fa a industrialització. Alemanya i Japó van construir al seu dia economies sòlides al voltant dels clústers. Cert és que la digitalització primer i la globalització després van posar en escac aquests models de desenvolupament. Però segueixen sent fonamentals en automoció i components. Espanya, en canvi, va avançar amb passos curts i sense una estratègia clara. Es va parlar molt d'innovació a les pimes durant la primera dècada del 2000, però la nostra economia, tan centrada en el turisme, serveis i construcció, no va acabar d'encertar pel que fa a coordinació entre pimes i grans empreses. Es va aconseguir en automoció, però van quedar molts sectors per desenvolupar. I al seu dia vam perdre el de joguina, calçat i altres indústries que van ser importantíssimes.

Entra aquí la pime

Dels estudis que analitzen la cooperació entre pimes i grans empreses que es realitzen a Espanya se'n desprenen dues grans conclusions: la primera, que la paella la tenen les grans empreses. El seu paper amb les pimes s'exerceix des de l'òptica de client. De dalt a baix. No horitzontalment. No és una col·laboració en el sentit profund del terme, sinó una relació més o menys organitzada entre client i proveïdors. El segon que es dedueix és el paper de la banca. El suport a les pimes té al nostre país una mena de tint financer. Es considera que es dóna suport a les pimes des de les grans organitzacions quan se'ls atorga crèdit.

És a dir: crèdit i comandes.

Ho sento, però així no anem enlloc més que a cobrir l'any en curs, el dia a dia.

A Alemanya, malgrat les dificultats amb els vehicles xinesos i la irrupció dels cotxes elèctrics, els clústers són ecosistemes ben enllestits. Baviera i Baden-Württemberg són exemples clars. Grans empreses, pimes i universitats treballen juntes amb uns objectius comuns. El govern facilita la col·laboració amb finançament i incentius. No és només qüestió de diners, sinó de visió. A Alemanya, la cooperació és una norma, no un desig.

A Espanya hi ha més de cent clústers reconeguts. S'ha avançat moltíssim. Però falta coordinació, sobretot amb el sector educatiu

Japó, per la seva banda, fa dècades que perfecciona el seu model de clúster. El keiretsu és una xarxa d'empreses interconnectades on grans corporacions i pimes funcionen com un sol organisme. L'interessant és que no es defineix en mode de cúspide jeràrquica, sinó de xarxa regularitzada que reparteix de manera equitativa els resultats. Col·laborar no és una opció, és la base del creixement.

A Espanya hi ha més de cent clústers reconeguts. S'ha avançat moltíssim. Però falta coordinació i, sobretot, amb el sector educatiu i les universitats. Els clústers existeixen, però molts funcionen com a compartiments estancs. No hi ha un teixit industrial unit com a Alemanya o Japó. Les grans empreses van per un costat, les pimes per un altre i l'administració acompanya a destemps.

Ens falta que les grans empreses deixin de veure les pimes com a meres proveïdores, sinó com a socis estratègics. La introducció d'aranzels per part dels Estats Units al comerç internacional és, en aquest sentit, una oportunitat per a la Unió Europea. La globalització mai avança linealment. Fa dos passos endavant i un enrere. De nou dos endavant, i de nou un enrere. Estem a cinc passos enrere perquè es van donar deu endavant massa ràpid.

L'entrada de la Xina a l'OMC el 2001 va ser prematura. Factor corrector després de vint anys de balances comercials negatives.

És moment de (intentar) recuperar alguns clústers que mai van poder ser?