La guerra comercial iniciada per Donald Trump, a la qual la Xina ja ha respost amb contundència, mentre la Unió Europea prepara la reacció més enllà de les declaracions, ha sembrat el pànic a les borses de tot el món. Però a les empreses i les butxaques de les famílies, com afectarà l’onada d’aranzels a nivell mundial?

La incertesa que genera la guerra aranzelària en l’economia mundial ha portat els inversors a descomptar una frenada del creixement, tant dels Estats Units com de la resta de potències, o fins i tot una recessió. Ja es veurà, dependrà de molts factors, començant per si els aranzels es consoliden o s’acaben rebaixant mitjançant acords bilaterals. Però el que queda clar és que no són una bona notícia perquè provocaran inflació i alentiran l’economia.

Les famílies ja saben el que vol dir patir una inflació severa, com en els últims tres anys, en els quals la cistella de la compra s’ha encarit sensiblement. Aquest pot ser el primer efecte dels aranzels, si la UE els aplica sobre els productes estatunidencs. Quan hi ha taxes a la importació de productes, l’empresa que els importa pot decidir dues coses: deixar de fer-ho i anar a altres mercats o fer-ho, però aplicar la taxa sobre el preu final. En aquest segon cas, la inflació és evident, però en el primer cas també hi ha encariment de preus, perquè l’oferta baixa i el mercat se’l repartiran menys empreses. Si tu vens sabates i dels teus cinc principals competidors, un desapareix i un altre apuja preus un 20%, molt probablement tu també apujaràs preus.

La inflació i un fre al creixement són els principals possibles efectes de la guerra aranzelària per a les famílies

La segona possible afectació, que s’ha d’anar veient, és la d'un deteriorament de l’economia, ja sigui en forma d’alentiment en el creixement del PIB o directament recessió. Els efectes són amplis i desiguals. Un fre en l’economia sempre va contra el mercat de treball i fa pujar l’atur, llavors no afecta igual la persona que perd la feina que la persona que la manté. En aquest cas, també seran importants els mecanismes de protecció social de l’Estat. Pedro Sánchez va presentar un pla de 14.100 milions que inclou mesures pal·liatives, un anomenat escut social, davant aquests potencials efectes, que seran més o menys efectives en funció de l’eficàcia de la seva aplicació i, sobretot, de la gravetat de la crisi que pugui venir.

Per a les empreses, l’escenari que s’obre ara és molt divers, amb moltes arestes, però també oportunitats. Si ens centrem en l’afectació directa pels aranzels de Donald Trump, podríem dir que hi ha tres grups d’empreses: les que exporten als Estats Units, les que no ho fan directament, però sí indirectament, i les que no exporten. I totes poden patir la guerra comercial.

L’afectació és molt clara en el cas de les empreses que exporten als EUA, tot i que no és el mateix que sigui el seu principal mercat que si hi té un 5% de les vendes. Tampoc és el mateix que sigui un producte escàs o exclusiu, amb un mercat potencial molt gran a escala global, que si es tracta d’un producte madur. Per exemple, l’oli d’oliva espanyol, en els preus que es mou i l’alta demanda que té arreu del món, difícilment patirà per substituir el mercat que perdi als EUA per d’altres. Però també tenen una altra opció: seguir venent als Estats Units, però un 20% més car, si el producte té una demanda molt consolidada disposada a pagar aquest sobrepreu. Inflació directa a les butxaques dels estatunidencs. Les empreses amb molta afectació no tindran altre remei que buscar altres mercats.

Els aranzels poden ser l’ocasió perquè una empresa faci per fi el pas que no s’atrevia a fer a alguns mercats

En el segon grup, les empreses que exporten indirectament als EUA, trobem les que venen material, peces o components a països com França i Alemanya i que després aquests exporten als Estats Units. Aquestes dependran de l’afectació dels seus clients i de la política que segueixin ara per superar el sotrac de la taxa del 20% per vendre a la primera potència mundial.

Les empreses que no exporten, o que ho fan a mercats sense aranzels, sembla que no hagin de patir-ne els efectes, i és així si ens referim només als efectes directes, però sí que patiran els indirectes. Un de clar és si hi ha crisi i cau el consum, l’empresa pot patir una davallada de vendes. Un altre pot ser que si una empresa del mateix sector deixa d’exportar una part de la seva producció i la passa a vendre al mercat local, passa a tenir més competència.

Dins aquest mosaic d’escenaris, hi haurà casos molt diferents. Des d’empreses que mantindran exportacions i vendran a altres països fins a algunes que hagin de tancar, i al mig, tota la gamma de grisos, amb expedients de regulació, reenfocaments, etc. Però també hi haurà oportunitats. Espanya, com comentàvem, i també la UE, posaran recursos per a la cerca de mercats alternatius, tant geogràfics com sectorials. Els aranzels poden ser l’ocasió perquè una empresa faci per fi el pas que no s’atrevia a fer a alguns mercats. Diu el tòpic que "els temps de crisi sempre generen oportunitats". No m’agradaria frivolitzar sobre això, perquè les recessions econòmiques generen molta pobresa, però si som capaços de trobar oportunitats empresarials, se n’ha de poder beneficiar tota la societat.

Si Trump s’acaba adonant que les mesures estan perjudicant els seus, o els empresaris l'hi fan veure, potser s’avindrà a negociar

No m’oblido dels petits inversors, víctimes de l’onada de pànic als mercats. Només l’Ibex va veure com es fonien més de 50.000 milions d’euros de les seves cotitzades dijous i divendres, després de l’anunci de Trump. A veure, sabem al que juguem. Sabem que igual que puja, la borsa pot baixar, i que sovint sobrereacciona a escenaris d’incertesa econòmica i possible decreixement. Aquesta sobrereacció també s’explica pels nivells als quals es trobava la borsa, en màxims des de la crisi financera del 2008. Ara, veient el que pot venir i tenint en compte les pujades dels últims anys, els grans inversors i els brokers han decidit recollir beneficis. Això s’ha notat especialment en els bancs, ja que són els que més pateixen les crisis i, a més, els que més han pujat els últims mesos.

Posem les coses en perspectiva. Tot i la baixada d’aquests dos dies, de més del 6%, l’Ibex encara està un 12% més car que fa un any. El Dow Jones i el Nasdaq, en canvi, han caigut més dijous i divendres i ja han perdut tots els guanys de l’últim any, el que indica que els mercats consideren que els EUA poden ser els principals perjudicats de la guerra comercial que han iniciat. No m’atreveixo a dir què passarà a la borsa els pròxims dies, però si segueixen els anuncis d’aranzels, no soc optimista. Ara bé, si Trump s’acaba adonant que les mesures estan perjudicant els seus compatriotes, o els empresaris que li han donat suport l'hi fan veure, potser s’avindrà a negociar i la cosa es calmarà. Seria la millor notícia que podríem publicar.