El Govern va anunciar la setmana passada amb bombo i platerets un reguitzell de canvis fiscals, pactats amb ERC, que va vendre com una mesura amb la qual sortiran guanyant la majoria de catalans. En concret, al 63% de la població, la que té rendes de fins a 33.000 euros anuals, que són les que es beneficiaran de la rebaixa de l’IRPF, la mesura estrella del paquet fiscal aprovat dimarts passat. Però no és or tot el que lluu.

Els canvis en l’IRPF que va destacar el Govern van ser l’eliminació d’un tram i la rebaixa del tram més baix, el que paguen les rendes de fins a 12.500 euros, del 10,5% al 9,5%. Un punt menys. Però es va publicitar menys la pujada de la resta de trams, i en concret, dels dos que afecten més gent: el de 12.500 a 22.000 euros, del 12% al 12,5%, i el de 22.000 a 33.000 euros, que passa del 15% al 16%. Aquests increments no signifiquen que acabin pagant més, ja que la reducció en el primer tram abaixa l’IRPF de totes les rendes; són mesures correctores perquè no beneficiï gaire les rendes per sobre del primer tram i, així, no costi massa diners.

La consellera d’Economia, Alícia Romero, va explicar que les mesures responien a l’objectiu de “generar prosperitat, però que aquesta es reparteixi i sigui més justa”. Vistes les dades, no es pot negar que beneficiarà les rendes més baixes, però és qüestionable que hi surtin guanyant la majoria de catalans, ja que amb la pujada dels trams de 12.500 a 33.000 euros, les persones que tenen sous anuals bruts en aquesta forquilla percebran una baixada mínima, de fins a 100 euros en tot l’any.

No es pot negar que la rebaixa de l'IRPF beneficiarà les rendes més baixes, però és qüestionable que hi surtin guanyant la majoria de catalans

El paquet fiscal és més ampli i fa una especial incidència en l’accés a l’habitatge: millora les deduccions a l’IRPF per al lloguer i toca també l’impost de transmissions patrimonials (ITP). També afecta els cotxes elèctrics. Però pel que fa als canvis en l’impost sobre la renda, costa d’entendre un ajust tan petit, amb tan poc impacte, si no és per vendre una mesura progressista i social quan, en realitat, el Govern o no té marge o no s’hi ha atrevit.

De les xifres presentades la setmana passada es dedueix que la Generalitat no té capacitat financera per fer front a una rebaixa important de l’IRPF per a la majoria de catalans. La mesura li costarà 28,8 milions d’euros, un 0,07% del pressupost de la Generalitat. Amb aquest impacte, insignificant per als seus comptes, calia ajustar a l’alça els trams on se situen la majoria de catalans? No podria haver assumit un cost una mica més alt a canvi d’afavorir una mica més les classes mitjanes, que tampoc viuen folgadament mentre els preus en general, i els de l’habitatge en particular, no paren d’escalar i, a més, no tenen accés a les ajudes socials?

El Govern ha volgut vendre una mesura social sense renunciar a gaires ingressos. Això es deu, en part, a l’escanyament que pateix Catalunya des de fa dècades per un sistema de finançament esgotat i injust, que, a més, no compleix el principi d’ordinalitat. Com a conseqüència, som la comunitat amb més impostos propis, mentre que la Comunidad de Madrid, que gaudeix de l’efecte capitalitat i rep totes les inversions que s’hi pressuposten, no en té. L’any passat, els impostos propis o cedits van proporcionar més de 5.500 milions a la Generalitat, 550 més que el 2023.

El Govern ha abaixat el tram de l'IRPF a les rendes baixes, l’ha pujat a les mitjanes i l’ha mantingut a les altes

Però també hi ha un factor de manca de valentia. El Govern ha abaixat el tram a les rendes baixes, l’ha pujat a les mitjanes i l’ha mantingut a les altes. Si en lloc d’elevar l’IRPF dels trams de 12.500 a 33.000 euros, i el de 33.000 a 53.000 –amb una pujada mínima, de dues dècimes–, hagués apujat els trams alts, encara que fos amb petits ajustos, la mesura seria més progressista, beneficiaria més les classes mitjanes i podria tenir el mateix impacte negatiu, o fins i tot inferior, en els comptes públics. En realitat, sumant totes les mesures fiscals, el Govern preveu ingressar 140 milions més ja aquest any, ja que apuja l'ITP al sector immobiliari i grans tenidors. Per tant, podria haver fet una mica més d’esforç per beneficiar les classes mitjanes.

El Govern de Salvador Illa no ha volgut tocar les rendes altes i entomar les crítiques que, molt probablement, li arribarien dels sectors empresarials, en un moment en què treballen estretament per al retorn de seus a Catalunya. Reduir el tram baix és una bona mesura, i, de fet, fa dos anys Junts, amb Jaume Giró com a conseller d’Economia, ja va abaixar-lo no un punt, sinó un punt i mig. Però fer-ho mentre es maniobra perquè no ajudi gaire les rendes de més de 12.500 euros, que no donen per viure, és quedar-se a mitges.