En les últimes setmanes, el mercat de divises ha estat testimoni d'un intrigant estira-i-arronsa entre l'euro i el dòlar. Els alcistes de l'euro han empès amb força al parell EUR/USD cap a tipus de canvi més elevats, mentre que el dòlar ha mostrat una gran resistència davant el ien japonès. Aquests esdeveniments han despertat un gran interès i especulació entre traders i inversors.

L'euro ha tingut una ratxa notable, amb el parell EUR/USD pujant constantment al llarg de juny. Partint d'un mínim d'1,0635 dòlars a finals de maig, l'euro ha guanyat més d'un 3% davant el dòlar, superant recentment els 1,0950 dòlars (si bé després de la publicació de dades de l'economia dels EUA, aquest dijous, va caure a 1,0850 dòlars). El debilitament de l'economia dels Estats Units ha exercit un paper important en el rendiment de l'euro. Els signes de refredament de l'economia han repercutit en la fortalesa del dòlar, permetent a l'euro capitalitzar els seus guanys.

De cara al futur, els traders de divises tenen la vista posada a la imminent publicació de les dades sobre la despesa en consum personal (PCE). Aquest informe, considerat un indicador crucial de les tendències inflacionistes per la Reserva Federal, influirà probablement en el sentiment del mercat i en les valoracions de les divises. El consens suggereix una taxa fixa del 0,4% per al maig, sobre una base mensual. Qualsevol desviació d'aquesta projecció podria provocar un augment de la volatilitat i afectar els intents de l'euro de recuperar la marca dels 1,10 dòlars.

Mentrestant, el dòlar ha mostrat resistència davant el ien japonès, i el tipus de canvi USD/JPY ha superat els 144,00 iens. Malgrat la debilitat del ien, l'impuls alcista del dòlar continua sent implacable. El parell va assolir recentment un màxim intradia de 144,20 iens, la qual cosa demostra la dominància del dòlar davant la depreciació del ien.

Els traders segueixen de prop la mesura d'inflació preferida per la Reserva Federal, el PCE. Igual com l'euro, el rendiment del dòlar es veu influït per aquest indicador fonamental. El consens suggereix una taxa fixa del 0,4% per al maig, en línia amb les expectatives per a l'euro. Mentre els traders esperen el resultat, la fortalesa del dòlar davant el ien es manté ferma, la qual cosa es tradueix en un augment significatiu de més del 13% des de gener, un guany entorn dels 1.713 punts de mercat.

D'altra banda, un altre factor important en la relació entre l'euro i el dòlar és la recent inversió de la corba de rendiment dels bons dels Estats Units. Històricament, s'ha considerat com un presagi de recessions econòmiques i reflecteix la preocupació dels inversors per les perspectives econòmiques futures, la qual cosa provoca una fugida cap a la seguretat i possibles sortides de capital dels actius de més risc, inclòs l'euro. Com a resultat, la inversió de la corba de rendiment pot introduir volatilitat i incertesa addicionals en el parell EUR/USD, influint en l'equilibri de forces entre les dues divises.

En conclusió, la batalla entre els alcistes de l'euro i la dominància del dòlar està donant forma als mercats de divises. Mentre l'euro intenta recuperar el llindar dels 1,10 dòlars, el dòlar continua mostrant resistència davant el ien. La pròxima publicació de les dades del PCE exercirà sens dubte un paper fonamental a l'hora de determinar la trajectòria futura d'aquestes divises. Els traders i els inversors han de romandre atents, ja que qualsevol desviació inesperada del consens podria augmentar la volatilitat del mercat i crear noves oportunitats al mercat de divises.

A més, és essencial tenir en compte l'amplitud del panorama econòmic mundial a l'hora d'analitzar la dinàmica entre aquestes divises. Els esdeveniments geopolítics i els indicadors econòmics de les principals economies del món poden influir significativament en les seves valoracions. Factors com les tensions comercials, les polítiques dels bancs centrals i els canvis en el sentiment del mercat poden generar grans fluctuacions.