La notícia d'aquesta setmana ha estat Grifols. Hi ha molt a dir sobre això, però començaré pel més important. La presumpció d'innocència de la farmacèutica catalana, així com un reconeixement a una trajectòria impressionant d'una empresa familiar fundada el 1909. No es viu més de cent anys fent ximpleries comptables. Això els ho asseguro. Per descomptat que haver estat legal en el passat no significa ser-ho en el futur, però sí que podem, si més no, afirmar que parlem d'una companyia de més d'un segle d'existència sense escàndols financers.

La segona cosa que m'agradaria aclarir és que descobrir estats financers i patrimonials que inflen la realitat no és la missió d'un fons d'inversió, sinó dels reguladors financers d'un país. Cada Estat té les seves pròpies autoritats per a fer-ho. A Espanya, tant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) com el Banc d'Espanya i el mateix Ministeri d'Economia vetllen tan bé com poden i saben pel rigor comptable de les principals empreses cotitzades d'un país. Això no garanteix que sempre ho facin bé, però aquesta és la seva funció. Si jo llegeixo un informe del Banc d'Espanya sobre la dubtosa solvència d'una empresa determinada, sé que no té interessos econòmics en enfonsar-la perquè l'emet una institució governamental sense ànim de lucre. Si la CNMV afirma que hi ha maniobres comptables per ocultar deute en una altra empresa, sabré que no hi ha segones intencions perquè, de nou, es tracta d'un regulador i no d'un inversor.

Però quan aquest informe l'emet un hedge fund o fons d'inversió privat que, a més, el dia abans de fer-ho públic, ven a futur més de quaranta milions d'euros d'aquesta empresa, què volen que els digui. Doncs que hi pot haver, ni que sigui, un "lleugeríssim" interès a esfondrar l'acció de l'empresa analitzada.

Darrere de Gotham City Research hi ha un nord-americà d'origen coreà, Daniel Yu, que, per cert, va passar tres mesos a la presó per un delicte que va decidir reconèixer per a així disminuir la pena

Darrere de Gotham City Research hi ha un nord-americà d'origen coreà, Daniel Yu, que, per cert, va passar tres mesos a presó per un delicte que va decidir reconèixer per a així disminuir la pena. O sigui, que no crec que es tracti d'un angelet. Si visiten el seu web veuran amb claredat el pa que s'hi gasta. Allò és qualsevol cosa tret d'una empresa seriosa. Es tracta d'una firma decidida a invertir a curt en empreses que prèviament intentarà destrossar, gràcies a fer públics els seus dubtes i sospites. L'objectiu és guanyar diners. Molt. Milions. Sembla que al tal Dan Yu li mola el Batman. A mi també m'encantaven els superherois de petit. Però vaig ser de la generació Superman. Als meus fills els va agafar Spiderman. I tots ells tenien alguna cosa en comú. Fer el bé i salvar la humanitat. Però no per pasta. Sinó per erradicar el mal.

El tal Yu va posar a la seva empresa el nom de la ciutat de Batman, Gotham City. I, amb això, va voler donar-li una pàtina d'heroïcitat a la seva feina. Erradicaré el mal, gràcies a descobrir aquelles empreses cotitzades que enganyen els inversors. No, Daniel, et faràs d'or dedicant els diners que calguin a utilitzar, de forma capciosa, les sospites financeres o patrimonials que descobreixis o interpretis com a dubtoses. I això és una altra cosa ben diferent.

Això no significa tampoc que tots els seus informes siguin falsos, clar. Tenim Gowex. L'operació va ser la mateixa i resulta que els de Gotham City Research tenien raó. El full de serveis de l'hedge fund ofereix bastants encerts, però també errors. Almenys, amb una empresa índia i una altra francesa, es va demostrar a posteriori que les anàlisis realitzades per infravalorar les accions venudes a curt no eren fidedignes. Caldria analitzar tots els casos un per un. Però... cal?

I aquí entrem en la qüestió final. S'haurien de prohibir aquestes pràctiques? Jo no soc de prohibir. Però sí de castigar. I haurien de castigar-se amb diverses dècades de presó i amb multes més que milmilionàries un sol error en un informe erroni. Perquè als mercats financers el que es mou són diners. I els diners són porucs. I si un difon dubtes, produeix estampides i ensorraments borsaris amb pèrdues milionàries. És com plantar-se en un aeroport a vessar i començar a cridar: "Una bomba, una bomba!" I provocar tal estampida que acabin produint-se morts per aixafada intentant abandonar la terminal.

És que vaig veure la motxilla i em vaig espantar, va ser un error, escolti.

Doncs el seu error ha causat cent vint morts.

I després ens assabentem que es tracta del propietari de la funerària del municipi de l'aeroport.

És exactament el mateix. En un sol dia es van evaporar 2.200 milions d'euros de capitalització borsària perquè els senyorets de Gotham guanyessin tot just 20 milions. Com ho veuen?

Imaginin que resulta que Grifols va mentir i el seu valor patrimonial és zero. Més enllà que em costa molt creure-ho, penso que ni així no tindrien dret, Gotham ni ningú, a fer diners amb això

Ara caldrà revisar-ho tot. Auditories, estats financers, deutes indirectes, drets sobre accions, etc. Si resulta que Grifols no va falsejar res, el mal ja estarà fet. Qui reposa les pèrdues? Potser creuen que aconseguiran una mica de diners judicialment? És molt difícil. I aquest és el cor de la qüestió. Tanta globalització i, a l'hora de la veritat, no hi ha un organisme global, acceptat per tots els actors financers del món, amb capacitat per posar entre reixes i treure'ls fins a l'últim euro als qui erren en una cosa tan grossa que, a més, els proporciona suculents beneficis.

Finalment, imaginin que, al cap i a la fi, resulta que sí, que era veritat i que Grifols va mentir i el seu valor patrimonial és zero. Més enllà que em costa molt creure-ho, deixin-me fer l'exercici. Saben què penso? Doncs que ni així tindrien dret Gotham ni cap altra organització a fer-hi diners. No estava vostè enamorat de Batman? Doncs ho denuncia en privat a la CNMV, que ja farà les indagacions pertinents. Igual que el de la motxilla de l'aeroport, en lloc de cridar, ha d'avisar a un policia, i punt. I si hi havia res a témer, se n'encarregaran ells. Però en privat. Perquè si a la motxilla no hi havia una bomba, que és el més probable, no cal que se n'assabenti ningú més que la policia, que era a qui havia d'avisar.

Batman no era ric.

I nosaltres no som imbècils.