Es respira un altre ambient als cercles empresarials catalans. El canvi de fase en l’estudi que fa la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) de l’opa del BBVA al Sabadell ha modificat també la percepció a les altes esferes sobre el destí de l’operació, sobretot després que se’n coneguessin els detalls, fa pocs dies. Veure tots els dubtes del regulador ha canviat la perspectives dels poders empresarials catalans.

Siguem clars. Fins fa uns dies, els empresaris catalans i les institucions en les que s’agrupen, com patronals o altres organitzacions, no tenien gens clar que el Sabadell se’n pogués sortir. Tot i estar convençuts de que tenien raó, de què l’opa no seria bona per a Catalunya ni el seu teixit productiu, especialment les pimes, no les tenien totes. Depèn de amb qui parlessis, et deia “no m’agrada, però crec que sortirà, perquè si és per preu, el BBVA pagarà”. I molts dels que deien que no sortiria, parlaven més des de l’esperança que des del convenciment.

La decisió de la CNMC d’enviar l’opa a fase dos ja va fer créixer les esperances, però la informació que vam tenir la setmana passada, el detall dels motius, i les xifres, pels quals ho ha fet, ha decantat la balança de les expectatives. Ara hi ha optimisme en l’empresariat català, a l’esperança s’hi ha sumat convenciment. Les dificultats de l’operació han aflorat, i les reserves de la CNMC s’han argumentat i suposen un escull que no és menor.

Els dubtes de la CNMC i la sensació que potser l'opa no arriba als accionistes del Sabadell fan que l'empresariat català sigui optimista

Què ha canviat? El que es percep és que potser ja no són els accionistes del Sabadell els que acaben decidint si s’integren en el BBVA. Si fos així, tot i que hi ha l’Associació d’Accionistes Minoritaris intentant convèncer els empresaris que tenen accions del banc català de que no l’acceptin, la percepció general és que és difícil de frenar, ja que la meitat del capital del Sabadell està en mans d’institucionals, als quals només guia el preu i les plusvàlues.

Ara s’obren dos escenaris oposats, i molts d'intermedis. El primer és que el BBVA pugui donar resposta a les peticions de la CNMC i segueixi endavant amb l’operació. Fer-ho no és fàcil i tindrà un cost per al banc que presideix Carlos Torres, el que pot restar-li rendibilitat a l’operació.

Aquest primer escenari és el que manté el BBVA en el full de ruta. De fet, ja ha fet una sèrie de propostes a la CNMC, com assegurar el crèdit a pimes, mantenir condicions comercials i minimitzar el tancament d’oficines durant tres anys. Però no ha convençut el regulador que presideix Cani Fernández.

Li queda un gran problema per resoldre, que no és tant senzill com no tancar oficines: la concentració, superior al 30%, en dos mercats, el minorista a algunes províncies de Catalunya i el País Valencià, i l’estatal de TPVs, és a dir, als comerços. Existeix un precedent prou recent, el de CaixaBank i Bankia, en què també superaven el 30% en TPVs, cosa que el banc català va solucionar venent-se part de la joint venture que operava el servei. Però per al negoci minorista, la solució no és fàcil, ja que no es pot forçar als clients a marxar a un altre banc.

El partit encara és llarg. Si no hi ha una sorpresa, queden molts mesos, i el temps no pressuposa el resultat

El segon escenari, o l’oposat, és que el BBVA decideixi que no pot o no vol complir amb les exigències del regulador i suspengui l’opa. Però hi ha moles més opcions; entre el blanc i el negre hi ha molts grisos. Que el BBVA i la CNMC negociïn i acabin trobant un acord. Que negociïn i no el trobin, l’opa s’allargui i acabi descarrilant. Que la CNMC i el govern espanyol la facin descarrilar. Que apugin el preu i hi hagi una nova proposta al consell del Sabadell que en canviï la percepció. Els escenaris tendeixen a infinit, però cap sembla senzill; per això l’empresariat és optimista.

Fins i tot en el cas que acabi arribant als accionistes del Sabadell, el seu horitzó és menys clar que fa unes setmanes, ja que les mesures que està prenent ara el BBVA, i les que haurà de prendre, poden suposar costos inicialment no previstos, el que restarà atractiu a l’operació.

Hi ha un altre factor que s’ha sumat a la balança, a favor del Sabadell. L’impost a la banca aprovat pel Congrés dijous castiga més els bancs més grans. De fet, el Sabadell va assegurar divendres que amb el nou impost, pagarà 30 milions menys a l’any, mentre que el BBVA pagarà un tipus més alt i dispararà la seva factura fiscal si compra el Sabadell.

El partit encara és llarg. Si no hi ha una sorpresa, queden molts mesos. I les coses encara poden canviar molt. Hem viscut dos intents de concentració en els últims temps a Espanya que s’han allargat molt, un que va acabar bé, el d’Orange i MasMovil, i un altre que va fracassar, el d’Iberia i Air Europa. El temps no pressuposa el resultat, i si bé fins ara corria a favor del Sabadell, perquè necessitava la fase 2 perquè l’opa despertés més dubtes i poder-se defensar millor, ara ja és l’hora de la veritat i tots dos estan jugant les seves cartes.