La Borsa espanyola baixava l'1,43% aquesta setmana després d'un mes de març de pujades ininterrompudes. Lògic descans, d'una banda, però també la reaparició dels temors sobre aquest panorama idíl·lic que té projectat el món dels diners, amb un aterratge suau de les economies, baixades dels tipus d'interès i control de la inflació. El petroli ha tornat a la palestra de l'actualitat i acumula l'any una pujada del 18%, amb el Brent superant per poc els 90 dòlars el barril. Tensions en aquesta tan principal primera matèria podrien tornar a ajornar les esperades rebaixes de tipus previstes ara per al juny. Molt lligat a això, la recrudescència de les tensions geopolítiques amb atacs d'Israel a interessos iranians a Síria i el temor d'una resposta dels antics perses. En aquest enrenou, els únics valors afavorits han estat les petrolieres, que han pujat generosament a totes les borses.

Els analistes apunten que entrem en una etapa de més volatilitat després de cinc mesos consecutius de pujades dels mercats d'accions. Això de la volatilitat no deixa de ser un eufemisme per esperar noves correccions que, segurament, no durin gaire. Així, mentre no s'aclareix el panorama dels tipus, els valors més endeutats reben el càstig més important en aquests moviments.

El mercat de bons continua tensat perquè no veu clar el panorama dels tipus i la referència a 10 anys als Estats Units va assolir el 4,40%, els nivells més elevats de l'exercici, mentre les coses caminen més relaxades a Europa amb unes economies menys pròsperes que la nord-americana: la referència alemanya se situa en el 2,40% i l'espanyola al 3,23%. Els banquers centrals no van tranquil·litzar, sinó tot el contrari, en creure que no tenien (més) pressa per actuar, atesos els actuals nivells de pujada de preus. Afortunadament, l'informe mensual sobre l'ocupació publicat divendres va pintar un panorama mixt, amb el nombre de llocs de treball no agrícoles creats superant les expectatives, però la taxa d'atur i el creixement salarial en línia amb el consens.

Segons expliquen els analistes de MarketScreener, el Bitcoin ha caigut més d'un 5% aquesta setmana, i torna a estar en contacte amb la marca dels 67.000 dòlars. Malgrat aquesta caiguda, els ETFs de Bitcoin Spot continuen acumulant fluxos nets positius, encara que en molta menor mesura que al març. Els fons que emeten aquests ETF, encapçalats per Grayscale, BlackRock i Fidelity, han acumulat més de 57.560 milions de dòlars en actius sota gestió, o el 4,31% dels bitcoins en circulació. Com sol passar, el bitcoin dicta la trajectòria del mercat, i com a part d'això, les altres criptodivises han seguit la tendència baixista del líder dels criptoactius. Ether (ETH) ha baixat més d'un 10% fins al nivell dels 3.250 dòlars, Solana (SOL) ha caigut un 14% fins a uns 170 dòlars, Binance Coin (BNB) ha baixat un 4% fins als 580 dòlars i Cardano (ADA) ha baixat un 13,5% fins als 0,57 dòlars. En termes més generals, el mercat de criptoactius en el seu conjunt està a la baixa, però la seva valoració continua pujant més d'un 55% des de principis d'any.

Resultats els EUA i decisió del BCE

A Europa, la setmana començarà amb la publicació de la producció industrial i la balança comercial de febrer a Alemanya. En línia amb els PMIs del sector manufacturer al març (41,9 punts vs. 42,5 punts al febrer) i l'evolució dels indicadors de confiança de les llars i empreses, el sector industrial i el comerç exterior que continuaran previsiblement constatant la debilitat de la primera potència europea. Així mateix, dilluns coneixerem l'índex Sentix de confiança inversora de l'eurozona, expliquen des de Self Bank.

No obstant això, el centre d'atenció dels inversors se situarà la setmana que ve en la reunió del BCE que es durà a terme el dijous 11 d'abril. Si bé no s'espera cap modificació dels tipus d'interès oficials, els mercats preveuen que l'autoritat monetària europea defineixi els seus pròxims moviments. En concret, els inversors esperen que el BCE comenci amb el procés de flexibilització de la seva política monetària en la seva pròxima reunió de juny, quan rebaixaria 25 punts bàsics (0,25) els tipus d'interès de referència. La setmana acabarà amb la lectura final de l'IPC de març a Espanya, Alemanya i França, així com diverses dades de rellevància al Regne Unit, destacant el PIB, la producció industrial o la balança comercial.

En el capítol empresarial tindrà lloc el pagament de dividends del BBVA i la Junta General d'accionistes de Banc Sabadell, Ferrovial i Telefónica. A més, el Tresor celebrarà subhastes de lletres a 6 mesos i 1 any, i pot ser que hagi d'apujar tipus com ho va fer aquesta setmana amb els bons.

Als Estats Units, les referències econòmiques rellevants arribaran dimecres quan es conegui la dada de l'IPC de març. Després de registrar al febrer un lleuger repunt de la taxa d'inflació interanual (3,2% interanual), no s'espera que en aquesta referència baixi del 3%. Paral·lelament, com totes les setmanes, coneixerem les sol·licituds d'hipoteques, que van caure en l'última setmana un 0,6% respecte a l'anterior en un context marcat per uns tipus d'interès hipotecaris a 30 anys que continuen propers al 7% (6,91%). Així mateix, el dijous 11, es publicarà l'índex dels preus de producció (IPP) al març.

El final de la setmana vindrà protagonitzat per la publicació de la primera lectura de la confiança de la Universitat de Michigan, unes dades preliminars que ens aportaran informació sobre l'evolució de la confiança dels consumidors en els EUA de cara al mes d'abril. En l'àmbit empresarial, destacarà la publicació de resultats d'empreses com BlackRock, JPMorgan, Citigroup i Delta Airlines.