Del 8 al 10 d'octubre, Ifema tornarà a acollir una nova edició de Fruit Attraction, la gran fira de tardor de les fruites i hortalisses europees, el lloc on cal ser si t'interessa el comerç i l'economia d'aquests productes.

Recordo quan José Maria Pozancos, director general de FEPEX, em va venir a veure al meu despatx de Brussel·les, i em va comentar el seu somni, la seva pròxima aventura: la creació d'una gran fira hortofructícola al sud d'Europa que pugui consolidar-se al costat de l'omnipresent Fruit Logistica a Berlín. Òbviament, li vaig desaconsellar aquesta bogeria i, també òbviament, anava errat. La sort somriu als audaços.

L'edició del 2023 va tancar amb 103.868 participants professionals de 145 països. Els 2.000 expositors de 56 països van ocupar una superfície de 64.400 m² repartits en 9 pavellons. Aquest any, una vegada més, Fruit Attraction torna a créixer. Es mobilitzaran els 70.000 m² disponibles al recinte firal, els deu pavellons.

Les dades globals ens revelen un sector de la fruita i l'hortalissa viu, que està travessant un moment dolç

El nou pavelló acollirà la nova àrea Innova & Tech, que se sumarà a les àrees de Fresh Produce, Auxiliary Industry i al Fresh Food Logistics.

Se celebrarà la Grape Attraction, el Biofruit Congress, el Fresh Food Logistics The Summit, l'Innovation Hub, la Factoria Chef i el Fruit Next i es mantindrà el Life Connect. Els països importadors convidats són la Xina i l'Aràbia Saudita i el producte estrella de l'edició serà l'alvocat.

Unes xifres impressionants

Les campanyes de comercialització se segueixen però cap no s'assembla a l'anterior i els últims temps no han estat fàcils. La Covid va tensar tota la cadena de subministrament d'uns productes molt peribles. Després, hem viscut una successió de sequeres, gelades, Danas, crisis ecològiques a Doñana i el Mar Menor i aprovació (tardana) dels plans hidrològics de conca, amb els seus cabals ecològics, entre d'altres.

Per descomptat, en el nostre cas, amb tants productes, tantes situacions climatològiques, comercials i empresarials diferents, sempre es poden posar "peròs" a aquesta afirmació. Mai millor dit, mai no plou a gust de tot. Però les dades globals ens revelen un sector viu, que està travessant un moment que podríem fins i tot qualificar de "dolç".

D'una banda, les exportacions de fruites i hortalisses fresques han crescut un 6,32% en volum en el primer semestre d'aquest any fins a superar els 10.069 6.6 milions de tones, i un 1,81% en valor fins a superar el llindar dels 10.000 milions d'euros.

Les exportacions de fruita i hortalisses també creixen, però menys en percentatge i tones

És veritat que les importacions també han crescut, encara que menys en percentatge i encara menys en tonatges. Destaca la patata, com a principal producte importat (637.000 tones), amb un creixement del 8,6%, en un any en què la collita espanyola és curta i s'ha vist afectada per una climatologia adversa. El segon producte són les cebes, amb gairebé 90.000 tones, un 12% menys.

Aquesta evolució s'ha de comparar amb la dels nostres principals competidors. Globalment, la presència dels productes egipcis i turcs està augmentant però el nostre veí, Marroc, ha vist reduir-se les seves exportacions a la unió Europea de tomàquets, el seu producte estrella.

Continua sent, amb 464.052 tones, el principal tercer país proveïdor de tomàquet, seguit de Turquia, amb 191.769 tones, i Tunísia, amb 24.286 tones, durant la campanya 2023/2024. Però ha registrat una caiguda del 6,8%, passant de les 497.928 tones en el període anterior a les 464.052 tones en 2023/2024.

El futur es construeix al present

Hi ha doncs futur per al sector hortofructícola espanyol, futur, que es construeix al present i que es podrà observar ja als passadissos d'Ifema si continuem fent les coses bé i no culpem els altres dels nostres problemes.

Tenim molts reptes per davant, però em permetré destacar-ne dos. El primer és el canvi climàtic i les seves conseqüències en particular sobre la qualitat dels productes, la disponibilitat d'aigua i l'aparició de noves plagues. El segon és el fer front a l'auge dels costos de producció, en primer lloc el dels costos laborals però també els energètics. Falta mà d'obra en el camp espanyol, necessitem els emigrants però per això cal oferir formació i condicions dignes de vida, salaris i habitatge.

Tenim molts reptes per davant, però en destacaria dos: el canvi climàtic i les seves conseqüències, i els costos de producció

Ja ho hem dit, el sector ja ha demostrat en el passat ser capaç d'afrontar-los amb èxit. No ho dic jo, ho escriu un dels coneixedors més importants del sector, Paco Borras, en un article la lectura del qual recomano a tot el que estigui interessat en el tema, titulat Canvi de cicle en les importacions d'Espanya de fruites i hortalisses fresques.

M'agrada molt les visions llargues, estratègiques que permeten allunyar-se de la immediatesa, i del soroll que l'envolta. Totes les conclusions de l'article són interessants però em permetré destacar aquesta reflexió final, sobre la producció europea, que és com dir en gran manera la producció espanyola:

"En resum, valorar el producte europeu no només implica reconèixer la seva qualitat i origen, sinó també donar suport a pràctiques agrícoles i comercials que promouen la sostenibilitat i el benestar de les comunitats locals. És una decisió que beneficia tant els consumidors com el medi ambient, i que contribueix a construir un futur més pròsper i equitatiu per a tothom".