El Bitcoin, un actiu refugi?

La pel·lícula Ha nascut una estrella de 1937, en la tercera adaptació, és protagonitzada per Bradley Cooper en el paper del músic Jackson Maine i Lady Gaga com a la famosa cantant Ally. Entre els dos neix una apassionada relació que es veu enterbolida al llarg de la pel·lícula. Semblantment, entre Satoshi Nakamoto, el geni que va fer possible la creació de la moneda digital bitcoin, la primera criptomoneda, i la seva evolució des d’aleshores, deguda a la volatilitat registrada en els canvis històrics de cotització amb què s’ha comportat en alguns períodes curts de la seva trajectòria, amb pujades impressionants i baixades empinades, com una muntanya russa. Una elevada volatilitat indica un grau més alt de risc, però també més potència per a una recompensa més gran. Una baixa volatilitat, com la d’ara, és com un passeig tranquil en vaixell, lent, constant i amb menys sorpreses.

Tot va començar l’1 de novembre de 2008 quan Satoshi Nakamoto publica el seu whitepaper: Bitcoin: un sistema d’efectiu electrònic usuari-a-usuari. Vaja, una versió de diner electrònic purament persona-a-persona (P2P) que permetria que els pagaments en línia s'enviïn directament d'una part a una altra sense haver de passar per una institució financera.

No existirien les criptomonedes si no hi hagués blockchain, una cadena de blocs en forma d'un registre públic de les transaccions efectuades en ordre cronològic que constitueixen una base de dades digital construïda amb criptografia. Gràcies a això, el 18 d'agost del 2008 es va registrar el domini bitcoin.org i el 31 d'octubre el pseudònim de Satoshi Nakamoto va donar a llum la primera criptomoneda: bitcoin (símbol ₿, ticker o indicador BTC com a moneda).

El 26 d'abril del 2011 es va produir un esdeveniment històric per a Bitcoin: va desaparèixer el seu creador, Satoshi Nakamoto. L'última correspondència privada de Nakamoto va arribar el dia en què va enviar un correu electrònic a Gavin Andresen, que ja assumia el lideratge, com el seu successor, tot dient-li: "Voldria que no continuessis parlant de mi com una figura misteriosa a l'ombra, la premsa simplement ho tracta com una mena de moneda pirata. En canvi, podries incidir més en la idea que és un projecte de codi obert i donar més èmfasi a les contribucions dels teus col·laboradors; cosa que ajudaria a motivar-los. Heu de llegir l'article de Forbes... Sí, tampoc estic content amb el to de 'diners pirata'". La retirada voluntària de Satoshi coincideix en el temps amb l'especulació de PC World sobre els vincles de Bitcoin i WikiLeaks, i la posterior invitació dirigida a Gavin Andresen —mà dreta de Satoshi en aquell moment— perquè expliqués què és Bitcoin a agències de seguretat dels EUA.

L’any 2015, Satoshi Nakamoto va ser el guanyador del Premi a la Innovació de The Economist per la seva invenció, "que podria alterar radicalment el sistema financer internacional"

L’any 2015, Satoshi Nakamoto va ser el guanyador del Premi a la Innovació de The Economist en la seva categoria especial Sense límits per la seva invenció, "que podria alterar radicalment el sistema financer internacional...". La proposta de nominació al Premi Nobel d’Economia del 2016 per a Satoshi Nakamoto fou rebutjada des de l’oficina de premsa de la Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia perquè no s’atorga si el guardonat és "anònim o bé ha mort".

El 3 de gener de 2009 havia llançat la xarxa de Bitcoin, germen de tota una indústria que avui dia es coneix com a blockchain (cadena de blocs), la internet del valor. El 3 de gener es va crear el primer bloc que va generar 50 bitcoins en entrar en funcionament la xarxa P2P de Bitcoin, una xarxa punt a punt que funciona —gràcies a la connectivitat d'internet— mitjançant una sèrie de nodes que actuen simultàniament i permeten l'intercanvi d'informació entre els ordinadors connectats.

El 12 de gener de 2009 hi va haver la primera transacció entre Satoshi Nakamoto i el criptògraf Hal Finney. El preu del bitcoin fou de 0,00076 dòlars. El febrer del 2011, el bitcoin arriba a la paritat amb el dòlar. L'octubre del 2012, el Banc Central Europeu (BCE) relaciona l'expansió d'aquesta divisa virtual amb una possible amenaça per al sistema financer tradicional. El 27 de novembre de 2013, el bitcoin va superar els mil dòlars i va igualar el preu d’una unça d'or. I el desembre del mateix any, la Xina va prohibir el pagament amb aquesta moneda virtual a les transaccions de comerç electrònic.

El preu actual en temps real de Bitcoin és d’uns 39.000 € (BTC/EUR) amb una capitalització de mercat de més de tres quarts de bilió d’euros. El volum de trading diari és de prop de 31.000 milions EUR. Hi ha en circulació 19,6 milions de bitcoins, un 93% del total de 21 milions que hi haurà en circulació a principi de l’any 2140. Per tant, el 7% restant actual, 1,5 milions de bitcoins s’extrauran al llarg dels propers 117 anys. El novembre del 2025 s’assolirà el 95% en circulació i el 2035 el 99%. I l’últim #Satoshi serà emès l’any 2039. Igualment que l’euro que és divisible en 100 cèntims, la fracció mínima d’un bitcoin és de 100 milions de cèntims, anomenada "satoshi". L’equivalència entre les unitats de mesura satoshi i bitcoin són 1 satoshi = 0,00000001 bitcoins; 1 bitcoin = 100,000,000 satoshis.

Durant els primers quatre anys d'existència del Bitcoin, la quantitat de nous bitcoins emesos cada 10 minuts va ser de 50. Cada quatre anys, aquest número es divideix en dos, és l'anomenat "halving", que és un element d'autoregulació de l’emissió de bitcoins.

Els halvings són un dels aspectes fonamentals dels models econòmics d'algunes de les criptomonedes, perquè garanteixen que les monedes seran emeses a un ritme constant, seguint una taxa decreixent predictible. Aquesta taxa d'inflació monetària controlada és una de les diferències principals entre les criptomonedes i les divises (monedes) fiat tradicionals, que, bàsicament, tenen una massa monetària infinita. Tot el procés de halving de bitcoin continuarà cada quatre anys fins al 2140, quan s'hauran produït 32 halvings i s'hagin assolit els 21 milions de BTC, xifra d'emissió màxima establerta des del principi. Una certesa monetària que cap banc central pot oferir. Això fa que la xarxa sigui deflacionària, i els defensors argumenten que això augmentarà el valor del bitcoin amb el temps.

El bitcoin ofereix una certesa monetària que cap banc central pot oferir. Això fa que la xarxa sigui deflacionària i els defensors argumenten que això n'augmentarà el valor amb el temps

I de cara al futur com evolucionarà el preu del bitcoin? D’entrada cal dir que la possible aprovació per part de la Comissió de Borsa i Valors dels Estats Units (SEC) dels fons cotitzats (ETF) al comptat de Bitcoin està generant grans expectatives. En ser un EFT, un fons d’inversió que es compra i es ven com una acció, es vincula a un índex borsari i les seves pujades i baixades marcaran la rendibilitat dels fons. Per tant, es podrà invertir en bitcoins sense necessitat de comprar-los directament.

De previsions a futur del preu de bitcoin n’hi ha de tota mena, des de les més conservadores fins a les més optimistes. Hi ha qui espera que el 2030 el preu sigui de l’ordre de 63.000 USD, d'altres: 75.000, 227.000, 429.000, i fins i tot 628.000. En tot cas, cal tenir present que els tenidors a llarg termini de bitcoin controlen més del 76% de bitcoins emesos. Aquests tenidors, que oscil·len entre 50 i 25 mil inversionistes a llarg termini (entre 4 i 5 anys de permanència) fan pensar en la confiança que tenen de cara a augments futurs del seu valor, tot i que, un cop assolit el seu preu objectiu, poden fer vendes massives.

El domini actual del Bitcoin és del 54% del total de capitalització d'1,6 bilions d'USD del conjunt de més de 8.500 criptomonedes existents al mercat.

Pensem que Bitcoin és, pràcticament, l’única criptomoneda que té una emissió d’unitats programada en el temps que és minvant i limitada a 21 milions d’unitats. Entre les seves característiques destaca la seva escassetat, la descentralització, la seva divisibilitat i, podem afegir, seguretat, la qual cosa la converteix en una reserva de valor i un actiu refugi.