En els últims mesos hem vist com els acomiadaments massius en empreses del sector tecnològic s'han estès. El que van començar sent casos aïllats, s'ha generalitzat gairebé en tots els grans operadors del mercat global. Per això, algunes veus comencen a qüestionar si hi ha una bombolla al sector tecnològic.

Al meu parer, això és el resultat d'una tempesta perfecta que porta preparant-se des de la pandèmia. Durant el temps que van durar les restriccions de mobilitat a tot el món, tant la nostra manera de treballar, com la de consumir i relacionar-nos va haver de canviar a marxes forçades. Per això, les eines digitals es van convertir en imprescindibles i les empreses que venien aquestes solucions van veure com les seves vendes creixien exponencialment en qüestió de setmanes o mesos. Molts experts van augurar que la covid suposaria un canvi de paradigma, que havia arribat per quedar-se. I això ha estat així? Parcialment. La tornada a la normalitat i a la presencialitat va reduir la xifra de facturació de moltes d'aquestes empreses. Per tant, en primer lloc, podríem parlar d'una situació conjuntural, potser acompanyada d'unes expectatives errònies que van fallar en l'estratègia. Sobredimensionar les plantilles va ser conseqüència d'aquesta planificació poc encertada.

A aquest fet s'uneix el clima d'incertesa a tot el món. Les conseqüències de l'aturada econòmica provocada per la covid s'han unit a la guerra d'Ucraïna i la crisi energètica. Les repercussions directes han estat el creixement de la inflació i el replegament de la inversió. Per què aquests fets afecten més el sector tecnològic? Perquè les seves companyies són molt dependents del capital i els inversors. Els principals bancs centrals han apujat els seus tipus d'interès, com a mesura per lluitar contra l'alça de preus. Durant els últims mesos, el valor de capitalització de les principals companyies del sector s'ha vist reduït per l'impacte dels tipus d'interès i per l'empitjorament dels seus comptes de resultats. En tancar-se l'aixeta de finançament, necessiten prendre mesures per reduir les seves despeses i ser capaços de sobreviure a aquesta situació global. Aquesta reducció de la inversió en el sector tecnològic no s'observa únicament entre les empreses consagrades. Des del 2020, la inversió en empreses emergents també es va veure afectada, ja que el capital reclama posicions més conservadores.

Una dada curiosa és l'anàlisi dels llocs i divisions on s'estan realitzant els acomiadaments massius a les grans empreses tecnològiques. Revisant els perfils, es veuen moltes baixes en desenvolupament d'intel·ligència artificial, machine learning, robòtica, equips d'enginyeria, però menys en els departaments operatius. A més, s'han alentit alguns projectes venuts a so de bombo i platerets com el metavers de Meta, els inversors de la qual van reclamar sensatesa en la planificació de despeses, o l'equip d'IA ètica de Twitter, amb l'arribada d'Elon Musk. Sembla indicar que l'estratègia es dirigeix a prescindir d'empleats en els nous projectes o en els plans innovadors, i mantenir o reflotar la facturació en les àrees de negoci existents del sector tecnològic. En realitat, aquests moviments són els habituals als sectors que entren en una fase de maduresa.

La disponibilitat més important d'aquests perfils tècnics en el mercat de treball permetrà reduir l'escassetat de mà d'obra qualificada, que era un greu problema pel desfasament d'oferta i demanda. A més, potser altres sectors podran beneficiar-se de la incorporació d'aquests empleats. Per tant, pot ser un impuls a la digitalització per a sectors que no podien competir en salaris amb els grans conglomerats tecnològics.

El dubte serà com afecta al nivell retributiu d'aquests treballadors, ja que en moltes empreses tecnològiques i empreses emergents és habitual acordar paquets retributius flexibles, amb stock options. La caiguda de la valoració de les empreses, indirectament, suposa una caiguda d'aquest variable. A més, molts dels plans de redimensionament de plantilles, també porten amb si una negociació a la baixa de salaris. Serà el final de les vaques grasses per als empleats tecnològics?

O reforçarà el procés de deslocalització que porta en marxa des de fa més d'una dècada? Un procés de reducció de costos al sector tecnològic va ser obrir filials productives en països de renda més baixa. Passem de fabricar cotxes a fabricar codi. Primer va ser l'Índia; en l'última dècada, països europeus com Romania, Espanya, Polònia, Hongria o Ucraïna (abans de la guerra) i altres com Costa Rica, Panamà o el Marroc. Serà interessant analitzar el proper any si aquesta reestructuració de plantilles és definitiva o, al contrari, es refà amb empleats offshore, impactant en altres països. I canviant les regles del joc. Això és el mercat, amics.