L'economia espanyola mostra unes excel·lents xifres d'acompliment en les principals xifres macroeconòmiques en els dos últims anys. Superat el clot provocat per la pandèmia del Covid-19 que va afectar 2020, la producció espanyola ha crescut de forma molt dinàmica en els dos últims anys, que podem considerar com de tornada a una certa normalitat. En espera de conèixer la dada de l'últim quadrimestre, la taxa esperada per al conjunt de l'any 2024 triplica la mitjana de la Unió Europea (3% vs. 0,9%).

En cas de complir-se aquestes previsions, el PIB espanyol el 2024 seria superior en gairebé 27 punts nominals a l'existent el 2019, abans de l'arribada de la pandèmia. Desgraciadament, l'augment en termes reals es redueix fins al 6,3% quan es dedueix l'efecte d'uns preus (deflactor del PIB) que han crescut bastant, en bona part pels efectes derivats de la invasió d'Ucraïna per Rússia. Si fem una distribució lineal del percentatge en el període en què s'ha aconseguit, és a dir, cinc anys, el resultat és un creixement anual de la renda del país de l'1,3% real. No és per disparar coets, però es pot dir que no està malament davant de l'encadenament de desgràcies que ens ha tocat viure.

Les dades de creació d'ocupació també cal qualificar-les de molt bones en termes agregats: el nombre d'afiliacions a la Seguretat Social el 2024 eren superiors en gairebé 1,9 milions sobre les del 2019 (+9,7%). D'elles, gairebé tres quartes parts es localitzen en activitats del sector privat (1,4 milions) i l'altra tercera part al sector públic (468.714). La localització dels nous llocs de treball mostra una lleugera millora en aconseguir bons percentatges de creixement al sector d'activitats professionals, científiques i tècniques, i al sector d'informació i comunicacions.

Aquesta bona evolució en dues activitats amb valor afegit superior a la mitja, no obstant això, no modifica en excés l'estructura del teixit productiu espanyol que continua basat en els dos grups habituals, d'una banda, comerç, hostaleria i construcció (30% del total) i per una altra per educació i sanitat (20%). La indústria manufacturera perd una mica de pes des del 2019 (de 12,5% a 11,8%) i encara que guanyen participació els sectors d'activitats professions, científiques i tècniques i el d'informació i comunicacions, no arriben a cobrir el 10% de l'ocupació total.

L'economia espanyola ha tingut la capacitat de generar més producció i renda, però també ha de repartir-la entre més persones

L'evolució de la producció (renda) agregada del país és una referència utilitzada en els cercles i conciliàbuls econòmics, però menys propera al que percep la gent. Així, juntament amb la baixada i pujada de l'activitat econòmica en el període 2019-2024, hem assistit a un molt intens creixement de la població. D'acord amb l'estadística contínua de la població publicada per l'INE, el nombre de residents a Espanya a finals del 2024 era de 48.946.035 persones, és a dir, ha augmentat en gairebé 1,9 milions des del 2019 (+4%). La causa d'aquesta evolució tan important està localitzada íntegrament en arribada de persones no nascudes a Espanya, que han augmentat la seva població en 2,4 milions de persones en tan sols cinc anys, mentre que les nascudes a Espanya s'han reduït en gairebé 600.000 persones. Com a resultat d'aquesta evolució tan dispar per lloc de naixement, el percentatge de persones no nascudes a Espanya residents en el nostre país augmenta en 4,4 punts (de 14,4% al 18,8%), és a dir, gairebé una de cada cinc persones que resideixen a Espanya no han nascut aquí.

L'important augment de la població no nascuda a Espanya no és aliè a l'augment de l'ocupació en el període, o vist des d'una altra perspectiva, la necessitat de cobrir llocs de treball no és aliena l'arribada de persones (encara que el nombre d'aturats EPA era de 3,2 milions el 2019 i ara ascendeix a 2,8 milions). La Seguretat Social reflectia de mitjana del 2024 gairebé 1,9 milions d'afiliacions més que el 2019, dels que el quaranta per cent han estat de nacionalitat estrangera. El percentatge augmenta fins a gairebé el setanta per cent de la nova ocupació en incloure els no nascuts a Espanya amb nacionalitat espanyola (Font: EPA), és a dir, la participació de les persones no nascudes a Espanya en l'important augment de l'ocupació a la qual hem assistit des de l'exercici anterior a la pandèmia és tan sols del 29,5% (menys d'un de cada tres nous llocs de treball).


Reprenent el fil de la renda creada, l'economia espanyola ha tingut la capacitat de generar més producció (i més renda), però també ha de repartir-la entre més persones, de manera que el PIB per habitant (més o menys la renda mitjana per persona) ha millorat en els últims cinc anys, però en un percentatge molt modest, tan sols el 2,2% en termes reals (de 31.854,30 a 32.548,60 euros de 2024; +649,30 euros). És a dir, de mitjana cada resident a Espanya ha vist augmentar la seva renda real un 0,4% cada any durant l'últim quinquenni. Una evolució, d'altra banda, que és fins i tot superior al creixement de la productivitat (per treballador equivalent a temps complet) en el mateix període (mitjana propera a zero a l'estar llastada pels descensos del 2020 i 2021).

Evidentment, totes aquestes xifres són mitjanes, de manera que en un mercat laboral cada vegada més dual és molt possible que la distribució sigui bastant desigual depenent de la major o menor qualificació de l'ocupació que tingui cada un, i el nivell de parcialitat (el 24,3% dels llocs de treball és a temps parcial i en un percentatge no petit el treballador voldria una ocupació a temps complet).

Queda molt per fer per millorar la renda de la gent i amb ella la seva qualitat de vida. La clau ja és coneguda, millorar la productivitat

En definitiva, cal valorar positivament els grans nombres de producció i ocupació de l'economia espanyola per ser bastant millors que els d'una bona part dels socis comunitaris, però queda molt per fer per millorar significativament la renda de la gent i amb ella la seva qualitat de vida. La clau ja és coneguda, millorar la productivitat.

Una tasca fonamental a què cal afegir-ne una altra de no menys difícil, la d'aconseguir més habitatges amb un preu raonable. El descontentament d'una part de la població en aquest terreny és manifest. Insatisfacció en un context de fort increment de la població que augmenta la demanda de residència on viure (en falten 500.000, segons el Banc d'Espanya, per fer front a les noves llars).

Un últim apunt, la immigració ocupa molts llocs de treball que d'una altra forma estarien vacants i, per tant, ajuden a cobrir necessitats i generar renda en una societat cada vegada més envellida, però perquè la seva col·laboració pugui ser estable i s'enforteixi la convivència de tots, és necessari garantir la seva integració, i l'accés a l'habitatge és un element imprescindible.