Quan pregunto als meus alumnes quina és la marca de vehicles elèctrics de referència, la resposta és aclaparadora: Tesla. Si en lloc de tenir alumnes europeus tingués alumnes xinesos, la resposta també seria aclaparadora: BYD. La primera resposta correspon a una visió del món centrada en Occident, en un mapamundi en què els EUA són a l’esquerra, Europa a la dreta i l’Atlàntic al centre. Però com és sabut, al mapamundi dels xinesos els EUA són a la dreta, Àsia a l’esquerra, el Pacífic al centre i Europa gairebé no apareix.

BYD va ser fundada el 1995 per un químic. Al principi fabricava bateries per a empreses d’electrònica de consum. El 2008 va llançar el seu primer vehicle elèctric, un híbrid endollable, que va ser un fracàs tècnic i comercial. Però el 2016 va contractar un equip d’enginyers d’Audi per redissenyar completament els seus models. Paral·lelament, va utilitzar els coneixements de química del seu fundador per millorar les bateries, reduint-ne el cost i augmentant l’autonomia del vehicle. Un tercer factor explicaria l’èxit actual de la marca, la seva aposta inicial per l’híbrid endollable, que avui representa la meitat de les vendes de BYD. El cost de fabricació del model més venut de BYD és un 35% inferior al del vehicle equivalent de Volkswagen fabricat a Europa, pels menors costos laborals però també pels estalvis en la bateria. BYD està construint línies de muntatge a Brasil, Hongria, Tailàndia i Uzbekistan i preveu construir-ne a Indonèsia i Mèxic. El 80% de les vendes són a la Xina, però ha començat a exportar a d’altres països asiàtics, a Europa i a Amèrica Llatina. En canvi, gairebé no ven als Estats Units pels aranzels del 25% imposats per l’administració Trump. BYD lidera l’exportació de vehicles elèctrics de la Xina i ha fet construir un primer vaixell de transport per a 5.000 cotxes, el més gran del món.

La UE investiga si el govern xinès subvenciona els fabricants xinesos. Com si els governs europeus no subvencionessin els seus fabricants i els compradors dels seus vehicles

La Xina està inundant el món de vehicles elèctrics. La premsa internacional descriu el fenomen amb el verb inundar. I Occident reacciona com pot. El setembre del 2023 la Unió Europea va iniciar una investigació sobre les subvencions que el govern xinès podia haver atorgat a fabricants xinesos. Si aquests ajuts es consideressin competència deslleial, la UE podria imposar aranzels. Com si els governs europeus no subvencionessin els seus fabricants i els compradors dels seus vehicles... La reacció nord-americana encara és més sorprenent. A finals de febrer, l’administració Biden va iniciar una investigació amb l’objectiu de bloquejar l'entrada de cotxes i camions xinesos connectats a Internet, amb l’excusa que representen riscos per a la seguretat nacional perquè el seu programari podria recollir informació sensible, com rutes i punts de recàrrega. Es pot intuir fàcilment que és el primer pas per imposar noves restriccions als vehicles xinesos. Hi ha el temor que vehicles elèctrics xinesos a un preu inferior a 11.000 dòlars, fabricats a la Xina o muntats per empreses xineses a països com Mèxic, arruïnin la indústria local. Biden ha rebut pressions dels fabricants d’automòbils de Detroit, que li han recordat que els cotxes que venen a la Xina estan obligats a utilitzar programari xinès.

Com no podia ser d’una altra manera, Elon Musk s’ha afegit a l’onada proteccionista reclamant barreres comercials per dificultar la importació de vehicles elèctrics xinesos. No obstant, els mitjans li han recordat que ell mateix es va beneficiar de la política industrial del govern xinès quan Tesla va construir la planta de Shanghai, la més gran de la companyia, que produeix més de la meitat dels vehicles de la marca i suposa la major part dels seus beneficis. A més de subsidis i crèdits barats, s’ha beneficiat de costos baixos de components i de mà d’obra. També l’acusen d’ajudar empresarialment i tecnològica a desenvolupar la indústria xinesa del vehicle elèctric, creant una xarxa local de proveïdors de components d’automoció. Segons aquests mitjans, Tesla i la Xina van teixir una relació simbiòtica, que va complaure els líders xinesos i va fer ric Musk. Ara, paradoxalment, el magnat nord-americà demana mesures proteccionistes contra BYD, que és l’empresa líder d’aquesta exitosa indústria que ell mateix va ajudar a construir i que ja ven més cotxes que Tesla.