Quan el més racional i convenient a nivell europeu és assolir un mercat intern de serveis financers a la zona euro, que estigui més integrat per tal de garantir la viabilitat econòmica i financera, a l’Espanya autonòmica la notícia és si l’opa hostil del BBVA sobre el Sabadell finalment prosperarà o no, i que el BBVA no té un pla B si l'opa hostil al Banc Sabadell no tira endavant i que continuarà amb el creixement orgànic. És a dir, estratègies financeres localistes, de pati d’escola, en lloc d’europeistes. Quan el que cal, i més aviat que tard, és aconseguir una veritable unió bancària a nivell europeu.

Segons les darreres notícies, l’opa trontolla perillosament, davant les nombroses incerteses que envolten l'operació i els extensos terminis a què apunta la seva resolució final. Mentrestant, la cotització del BBVA perd des de l’inici un 15% a l’IBEX-35, i el Sabadell guanya un magre 2%. Com que l'opa està plantejada mitjançant un intercanvi d'accions (1 títol de BBVA per cada 4,83 accions de Banc Sabadell), la caiguda del banc basc ha reduït la prima inicial del 30% fins a un 7%, segons ha calculat Bloomberg Intelligence. A causa de la caiguda de la prima i l’estrenyiment dels diferencials, no hi ha garantia d’èxit. L’evolució de la cotització a la borsa dels dos bancs, la celebració de la junta d’accionistes del BBVA en la qual se sotmetrà a aprovació l’ampliació de capital aquest mateix divendres, i els resultats trimestrals que presentaran a finals de juliol, seran determinants de cara a aquest procés endogàmic del sistema financer espanyol.

Doncs mentre a Espanya estem entretinguts amb aquesta operació hostil, el Banc Central Europeu (BCE) i la Comissió Europea (CE), com cada any, van organitzar el 18 de juny una conferència conjunta d'alt nivell sobre temes actuals importants de cara a la integració financera europea. Al mateix temps es publica la revisió anual de la [European Financial Stability and Integration Review 2024] i també l’informe bianual elaborat pel BCE sobre el grau d’integració i l’estructura financera a la zona de l’euro. En el seu informe destaquen que la culminació de la unió bancària i la unió dels mercats de capitals és crucial. En canvi, manifesten que l’avenç en la integració financera de la zona euro des de l’inici de la unió monetària ha estat decebedor. Reclama l’informe polítiques per tal de mobilitzar l’estalvi —com pot ser que a Espanya la remuneració de l’estalvi sigui tan minsa comparada amb altres entitats bancàries d’altres Estats?— i desenvolupar mercats de renda fixa i de renda variable de la zona de l’euro.

Mentre a l'Espanya autonòmica estem entretinguts amb l'opa al Sabadell, el BCE adverteix que la integració financera a l'euro és decebedora

Cal avançar, de veritat, vers un mercat intern de serveis financers a la zona euro més integrat per tal de garantir la suficiència econòmica i financera. Necessitat que és més crucial davant la creixent demanda d’inversions per fer front a reptes comuns, com ara la transició verda i digital, l’envelliment de la població i la provisió d’habitatge —tant de compra com de lloguer— a preus sostenibles.

Uns dels reptes pendents en el sector bancari, segons el BCE —i amb el que no puc estar-hi més d’acord—, és el de les fusions transfrontereres a nivell europeu —i no pas a nivell estatal— i alhora harmonitzar els marcs regulatoris i els requeriments d’informació. I és que les fusions transnacionals són condició necessària de cara a una major integració financera europea. Com pot ser que tenint una moneda única (l’Euro), un banc central europeu (el BCE) que dicta una política monetària única amb un tipus d’interès únic fixat pel BCE, i, en principi, l’existència d’un marc europeu de supervisió i una sèrie de requisits prudencials i de resolució, com ara els requisits del capital dels bancs, de liquiditat i d’absorció de pèrdues, el Fons de Garantia de Dipòsits sigui d’àmbit nacional i no europeu? Doncs per una excessiva connivència entre deute públic i sistema financer nacional. I la crisi financera que vàrem viure i el rescat bancari a Espanya va posar en relleu el cercle viciós existent entre risc sobirà i risc bancari. Un fons de garantia de dipòsits (FGD) a nivell comunitari és fonamental per a l’estabilitat financera (protecció al dipositant), d’altra manera es produeixen diferències entre països que afavoreixen deslocalitzar l’estalvi i això afecta l’estabilitat financera.

Uns dels reptes pendents en el sector bancari és el de les fusions transfrontereres a nivell europeu, i no pas a nivell estatal

Amb les crisis es produeixen retrocessos en la integració, el mercat financer es fragmenta més (es produeix un biaix domèstic) i la fragmentació afecta el procés de transmissió de la política monetària, ja que les variacions en els tipus d’intervenció no es transmeten per igual a tots els països.

Cal que durant aquesta nova legislatura europea la materialització d’un fons de garantia de dipòsits comunitari sigui una de les prioritats. I també que es posin en marxa les mesures específiques per fer efectiva la creació del mercat únic de capitals a la UE.

Quan el mercat financer europeu estarà veritablement integrat?

Quan, amb independència de la localització geogràfica, els agents econòmics —empreses i ciutadans— tinguin igualtat d’accés a les fonts de finançament, com préstecs, etc. Això implica que es compleixi la regla d’un sol preu (mateixos tipus d’interès de productes homogenis), ja sigui tant de préstecs com de l’estalvi, que siguin idèntics i que no hi hagi un biaix domèstic en les carteres. I per què és tan important la integració financera a nivell europeu? Perquè afavoreix el desenvolupament financer i el creixement econòmic.