L'1 de maig no és només una data històrica, sinó vibrant i carregada de futur. Vibrant perquè no mira només cap enrere, a les batalles i gestes del passat, dels que ens han precedit en les seves conquestes socials i laborals —les 8 hores de feina, el mes de vacances pagades, la llibertat sindical, les pensions i subsidis públics, la sanitat i l'educació per a totes i tots...—. L'1 de maig mira, sobretot, a la realitat que viu i vol viure la classe treballadora.

Com des de fa anys, els sindicats més representatius i de classe hem convocat els treballadors i treballadores d'Espanya a sortir als carrers i places de les seves ciutats i pobles per exigir el que és just, una política que avanci en la construcció d'un estat democràtic i social. Una societat i un estat avançats en drets i benestar, que atenguin les reclamacions i necessitats dels qui els integren.

Reducció de jornada, salaris dignes, habitatge accessible, assolir la igualtat, frenar la sinistralitat... són ara les mesures necessàries

En els nostres manifestos i comunicats, hi ha tant les mesures que són necessàries ara —reducció de jornada, salaris dignes, habitatge accessible, superació de les barreres que encara resten per assolir la igualtat, fre a la sagnia de la sinistralitat...— com també la consciència del que hem aconseguit en aquests anys de govern progressista i sindicats vigilants dels drets de la classe treballadora. Revalorització de les pensions amb el cost de la vida, riders protegits, una regulació sense parió a Europa per propiciar la igualtat de dones i del col·lectiu LGTBI, la norma més avançada sobre el teletreball. I tot això, juntament amb el gran impuls a la contractació indefinida que ha suposat la reforma laboral del 2021.

Aquests són només alguns dels aspectes que han millorat la vida real de les persones treballadores gràcies a una visió diferent de la que ha dominat al nostre estat durant molt temps. I això, a més, en un entorn llastat per la pandèmia i la guerra. Hem guanyat en ocupació, si bé queda encara camí per fer, millorat l'economia, i avançat en drets. Al contrari al que va passar a causa de les polítiques dutes a terme davant de la crisi monetària de dècades anteriors i les seves conseqüències: centenars de milers d'acomiadaments i salaris paupèrrims.

Espanya lidera el creixement econòmic a la Unió Europea i ho fa partint d'una millor distribució de la riquesa. I ho fem amb feina de més qualitat. Des de l'última reforma laboral, 3 milions i mig de persones han vist transformat el seu contracte laboral temporal en indefinit, i des del 2016 hem apujat el salari mínim de 655 € a 1.134 €. Això ha estat una base important per a un creixement sustentat en el consum i la demanda interna.

Hem demostrat que una altra política és possible i que és millor per a la immensa majoria. Per això, l'1 de maig hem de ser al carrer per garantir el que hem aconseguit i continuar progressant cap a un model de societat d'integració i drets.

Els reptes més importants són reformar l'acomiadament perquè sigui més dissuasiu i incorporar la salut mental en la prevenció de riscos laborals

Tenim reptes importants: reformar l'acomiadament perquè sigui més dissuasiu i restauratiu, sobretot en les antiguitats i salaris baixos, que són majoritàriament de dones i joves. Incorporar la salut mental en la prevenció de riscos laborals. Aconseguir una transició ecològica justa sense deixar ningú enrere. Avançar en els plans d'igualtat i en els drets LGTBI als centres de treball.

El lema de l'1 de maig d'enguany diu: "Per la plena ocupació: menys jornada, millors salaris". A Espanya, tot i arribar als 21 milions de persones afiliades a la Seguretat Social, hi ha encara més de 2,7 milions de persones a l'atur. Crear ocupació i millorar els serveis públics d'orientació i inserció laboral ha de ser la nostra prioritat.

Per primera vegada en molt temps, s'estan firmant convenis col·lectius que recuperen poder adquisitiu i amb clàusules de revisió salarial. Sobretot en les empreses i sectors on hi ha més força sindical. Perquè ja ho sabem, on hi ha sindicats forts, hi ha més drets.

I que ningú no en dubti, la reducció de la jornada, ara a 37,5 hores i en el futur a 35 i 32 hores setmanals, farà les nostres empreses i l'economia més productives. Més productivitat vol dir més beneficis, més riquesa i més creació d'ocupació. I com sempre, estem oberts a avançar de la mà del diàleg social i l'acord.

Aquest 1 de maig té també una connotació especial. Els ariets de la política més conservadora han llançat tots els seus míssils judicials i mediàtics contra aquells que han fet possible una opció diferent. Volen que els seus privilegis no es toquin, exigeixen una societat feta a la seva mesura, dels seus valors i del seu poder. Ells no cessaran en el seu afany. Més raons per demostrar la nostra força.