Quatre exdirectors d'Intel van publicar una columna a Fortune rebutjant la possibilitat que TSMC adquireixi les fàbriques d'Intel. Argumenten que lliurar la producció de semiconductors a una entitat estrangera afebliria les empreses tecnològiques nord-americanes i que la competència entre Intel i TSMC és fonamental per evitar monopolis i mantenir preus accessibles. En el seu lloc, proposen escindir la divisió de fabricació d'Intel i convertir-la en una empresa independent controlada per inversors nord-americans, amb l'esperança que companyies com Apple, AMD i Nvidia es comprometin a comprar-li xips. Però aquesta idea parteix d'un supòsit erroni: que Intel encara té un paper rellevant en la indústria.

Intel està morta. No hi ha manera d'endolcir-ho, no hi ha cap estratègia de recuperació que tingui sentit, no hi ha cap pla de reestructuració que la pugui salvar. El que estem veient és l’agonia prolongada d’una empresa que va dominar el mercat dels semiconductors durant dècades, però que no va saber adaptar-se a la nova realitat. Cada intent d’Intel per reinventar-se fracassa, perquè la seva estructura, la seva mentalitat i la seva cultura de treball són obstacles insalvables. Mentre TSMC avança amb una precisió quirúrgica, amb un model de negoci clar i amb una ètica de treball que frega l’obsessió, Intel continua encallada en burocràcia, promeses incomplertes i una estratègia que ja no funciona.

L’única opció viable és que TSMC prengui el control i transformi el que queda d’Intel en alguna cosa útil. Són filosofies de treball irreconciliables

La idea que Intel pugui competir amb TSMC és una fantasia que ha d’acabar. Les seves fàbriques són un pes mort, i els intents d’obligar altres empreses a comprar-li els xips són un senyal de desesperació. El mercat dels semiconductors no funciona així: aquí només sobreviuen els millors. Samsung, amb tots els seus recursos, lluita per mantenir un yield del 20% en la producció de wafers avançats. Quina esperança té Intel, que ha demostrat ser incapaç de fabricar nodes competitius en els darrers deu anys? No hi ha marxa enrere. No hi ha resurrecció. El que queda és acceptar la realitat i prendre l’única decisió racional: desmantellar l’empresa i vendre’n les parts a qui les vulgui.

Però la solució no és simplement desmembrar Intel i repartir els seus actius. La veritable solució és híbrida: una integració amb TSMC, però no com una fusió entre iguals, perquè Intel no és un igual. L’única opció viable és que TSMC prengui el control i transformi el que queda d’Intel en alguna cosa útil. Parlem de dues filosofies de treball irreconciliables. A Taiwan, els enginyers treballen sis dies a la setmana, dotze hores al dia. Als Estats Units, Intel continua atrapada en una cultura de treball lenta, burocràtica i complaent. Són dos mons diferents, i l’èxit de TSMC no es pot replicar en l’entorn d’Intel. L’única manera que alguna cosa d’Intel sobrevisqui és sota una administració completament nova, sense rastre de la seva estructura actual.

Ningú no vol els xips d’Intel. Ningú no vol invertir en una fàbrica sense un historial d’èxit. El món ja ha triat: TSMC

Els exdirectors d’Intel que s’oposen a aquesta solució viuen en el passat. Creuen que Intel encara té un paper a jugar, que la seva tecnologia és valuosa i que simplement necessita un ajust estratègic. No entenen que el problema d’Intel no és només tecnològic, sinó estructural i cultural. Proposen escindir la divisió de fabricació i convertir-la en una empresa independent recolzada per inversors nord-americans, amb l’esperança que empreses com Apple, AMD i Nvidia li comprin xips. Però això no passarà. Ningú no vol els xips d’Intel. Ningú no vol invertir en una fàbrica sense un historial d’èxit. El món ja ha triat: TSMC és l’estàndard i tot el que queda és irrellevant.

No hi ha salvació per a Intel. No hi ha camí que la porti de tornada al cim. L’única opció és reconèixer la derrota, desmantellar l’empresa i permetre que els inversors recuperin el que puguin abans que el seu valor s’evapori completament. Intel està morta. L’únic que queda és enterrar-la amb dignitat.

Les coses com són.