Aquesta setmana vaig tenir el privilegi de ser convidat per Roca Group a la seva impressionant Roca Barcelona Gallery a debatre amb personalitats del món empresarial, de l'arquitectura i del disseny sobre les claus de la innovació en aquest segle que engega.

Se'm va sol·licitar el meu punt de vista sobre això i vaig posar sobre la taula un tema que vull compartir amb els lectors d'ON ECONOMIA.

Es tracta de l'anàlisi de col·lectius. Al llarg de la història del management, aquest capítol s'ha anat tractant, i no és nou. És cert que contínuament van sorgint noves teories que són refregits de teories preexistents amb el nom actualitzat i alguna pinzellada addicional. Per exemple, en estratègia, l'anàlisi de col·lectius s'havia emmarcat en el que es venia a dir l'Anàlisi Externa de l'empresa, dins del bloc d'entorn i competència: competidors, proveïdors, clients, distribuïdors, entitats financeres i administració pública. Era, tanmateix, una anàlisi bastant estàtica i descriptiva. No dinàmica.

Més endavant, Porter, a la seva eina de les cinc forces va aportar una dimensió addicional en incorporar a l'anàlisi de les esmentades forces, durant la formulació de l'estratègia, l'aspecte essencial que de cadascun d'aquests col·lectius s'havia d'analitzar. Així, en lloc de parlar de Proveïdors, Porter recomanava analitzar el Poder de Negociació amb Proveïdors. I en lloc de Competència, recomanava analitzar l'Amenaça de Nous Competidors. O la Rivalitat de productes existents o el poder de negociació amb clients.

Ja no s'ubica cada actor que envolta l'empresa en un rol. Vostè és proveïdor. L'altre és client. Aquest és distribuïdor. Ja no funciona així

Més endavant se li va donar un nou apel·latiu: stakeholders. S'anava un pas més enllà, ja que s'incloïa a totes les persones, grups o entitats (interns o externs) que tenen un interès en una empresa i que poden veure's afectades per les seves decisions o influir en la seva activitat.

Com explico, podem pensar que l'anàlisi de col·lectius, comunitats i tribus és més del mateix. Però penso que hi ha una diferència substancial. La diferència és que no s'ubica cada actor que envolta l'empresa en un rol. Vostè és proveïdor. L'altre és client. Aquest és distribuïdor. Ja no funciona així. Ara, es tracta de comprendre com determinats col·lectius, siguin persones o organitzacions, poden reunir-se per exercir determinades funcions dins d'una cadena de valor.

I això ho canvia tot perquè un proveïdor pot passar a ser un soci. Un client pot passar a formar part dels nostres processos d'innovació. Un competidor pot ser un col·laborador.

Per exemple, Amazon Web Services (AWS) i Netflix. Netflix va desenvolupar la seva pròpia solució de gestió de dades sobre AWS, el qual va ser millorat i adoptat a AWS per a altres usuaris.

L'anàlisi de col·lectius, comunitats i tribus és una de les peces fonamentals de la innovació en l'actualitat

Encara que Apple i Samsung són competidors, Samsung fabrica pantalles OLED, xips de memòria i altres components clau per als iPhones d'Apple. Malgrat les seves múltiples demandes i competència ferotge, continuen col·laborant perquè ambdues companyies se'n beneficien.

Però això ara fa un nou pas. I aquest pas és una de les claus per innovar en aquest segle. I és que no només el rol es modifica, sinó que la modificació dels rols desemboca en estratègies disruptives per modificar les regles d'un sector d'activitat determinat.

Això és quelcom revolucionari i que s'inclou poc en els processos d'innovació. Es tracta d'analitzar les necessitats de cada actor per crear comunitats específiques. Les plataformes de televisió de pagament en streaming s'han convertit en productores de cinema; els clubs de futbol en desenvolupadors de contingut; els mitjans de comunicació creen espectacles en viu... Però per a tot això, han de dirigir-se als principals actors de cada indústria i replantejar el que cada un fa i a canvi de què. El que sorgeix com una simple aliança es converteix en un esquema innovador i disruptiu que modifica tota la cadena de valor i redefineix per complet una indústria determinada.

Com vaig explicar en el Roca Barcelona Gallery, l'anàlisi de col·lectius, comunitats i tribus és una de les peces fonamentals de la innovació en l'actualitat. Més enllà de la tecnologia, el que la tecnologia ha encetat és el meló de qui fa què, com i per a què. I utilitzar aquests dissenys per eliminar els principals problemes i reptes de cada sector.

Creativitat al poder.