Aquesta setmana, Meta i Sony han anunciat una aliança per desenvolupar de la mà una nova plataforma de realitat virtual. La realitat virtual ho és també en el pla de resultats empresarials. L'octubre de 2021, Meta va projectar assolir molt ràpidament els cent milions d'usuaris, milers de milions en ingressos i només una breu afectació sobre el compte d'explotació, on Facebook era la nena bonica. Els resultats del segon trimestre d'aquests anys mostren una realitat ben diferent, i no virtual precisament: 10 milions d'usuaris actius, cinc-cents milions de dòlars d'ingressos (és a dir, que el desemborsament mitjà per usuari és de 8 dòlars per mes) i pèrdues de més de quatre mil milions de dòlars.

Per què llavors Sony es fica en aquesta guerra? En primer lloc, perquè la realitat virtual no està encara descartada del panorama tecnològic. Com va succeir amb Internet o el correu electrònic, la seva expansió pot trigar anys i pot produir-se en una dimensió social no prevista: medicina?, tercera edat?, relacions personals virtuals alimentades per IA? Cal veure-ho. Però està clar que aquest moviment demostra que la formació de gegants tecnològics es planteja com una estratègia al sector. La mida sí que importa. I importarà cada vegada més.

En paral·lel, també pels mateixos dies, Apple decidia invertir en un nou centre d'innovació a Múnic. Apple llança diversos missatges. El primer, la innovació no la vol sol a Silicon Valley, la desitja també a Europa, on, precisament, la normativa és molt més restrictiva i acaba per costar a les tecnològiques nord-americanes milions en indemnitzacions, multes i litigis. S'acaba precisament d'aprovar a la UE l'AI Act (llei d'intel·ligència artificial), de plena aplicació d'aquí a dos anys. Els Estats Units necessiten que Europa es relaxi en les normes i saben que, si hi ha know how, avantatges competitius, talent i inversions seves en el cor d'Europa, les coses es negociaran d'una altra manera i les sancions seran més mesurades.

De fet, la nova demanda antimonopoli contra Google per part de la Unió Europea va en rescat de les empreses europees que no acaben de ser competitives en un mercat global desregulat. Si Mahoma no va a la muntanya, que la muntanya vagi a Mahoma. Inversió americana tecnològica a Europa, com aquells temps de després de la Segona Guerra Mundial o la Guerra Civil Espanyola. Un Benvingut Mr. Marshall digital en una Europa devastada, no per les bombes, sinó per les normes.

En paral·lel, aquesta setmana, Amazon, per la seva part, ha decidit expandir agressivament la seva infraestructura logística a l'Àfrica. Així, a primera vista, un pot pensar que es tracta d'un avenç positiu per a un continent en creixement, però la realitat és més complexa. Es tracta que les empreses locals de comerç electrònic no tindran ni una mínima oportunitat de florir. A més, la influència que Amazon exercirà sobre les cadenes de subministrament i els canals de distribució a l'Àfrica ja l'hem viscut a Europa. Arrasa amb el retail. A l'Àfrica això és una altra història. L'última milla és molt llarga i falta molta infraestructura. Però està clar que Amazon creu més en les possibilitats un africà repartint en bicicleta que en les d'un centre comercial IKEA.

Aquests moviments estratègics de Sony, Meta, Apple i Amazon no són només estratègies de mercat. Responen a un nou ordre geopolític on tecnologia i la innovació són dama i torre d'un tauler d'escacs. Comencen a ser les peces clau amb què guanyes o perds la partida.

La pregunta crucial és si el món PIME europeu està preparat per a aquesta concentració de poder tecnològic, o si el món del comerç unipersonal dels països en vies de desenvolupament serà devastat per les xarxes de distribució del rider i la furgo que lliura paquets com qui tira caramels en una cavalcada de reis mags, on no importa el destinatari, sinó l'hàbit de comprar online, pagar amb targeta, rebre a casa i retornar a la botiga.

A estones penso que aquest nou tipus de colonialisme digital és, en part, un causant econòmic més, a més de l'energia, dels conflictes armats que amenacen Europa. Fixin-se que als països més o menys partícips dels principals conflictes bèl·lics actuals, la batalla empresarial tecnològica i de cadena de subministrament ja l'han donat per perduda.