El comerç és un ecosistema extremadament complex que involucra no només un importador i un exportador, sinó també altres actors a les cadenes de subministrament físiques i financeres, que cobreixen múltiples països i indústries. Això dona lloc a diferents estàndards, regles i marcs legals.

Des de 1990, el comerç mundial s'ha quadruplicat, i el PIB mundial s'ha duplicat. Com a resultat, el nombre de persones que viuen en la pobresa extrema s'havia reduït.

El comerç i la inversió són motors per al creixement, la innovació, i l'ocupació. Està reconeguda la contribució que una economia global pròspera fa al sistema multilateral. Però, fins i tot els més grans defensors del lliure comerç saben que perquè el sistema internacional fomenti la cooperació i la competència, i eviti guerres comercials o militars, és necessari que les institucions creïn mecanismes per fomentar la cooperació, coordinació i fins i tot integració, així com en la resolució pacífica de disputes. És evident que el sistema actualment no compleix els seus objectius. Organismes com l'Organització Mundial de Comerç (OMC) i d'altres són inadequades, la seva reforma és necessària per millorar el seu funcionament i impulsar el progrés.

Anys i dècades sense un desenvolupament real d'un sistema multilateral no només han portat a la paràlisi sinó que també han amenaçat l'eficàcia dels organismes internacionals especialitzats, columna vertebral de l'èxit del sistema internacional.

L'OMC passa una etapa delicada que requereix una feina àrdua i consens entre els seus membres, així com la flexibilitat i el compromís polític necessaris per tenir èxit. Tots els països i actors comercials estan cridats a mostrar flexibilitat i treballar per l'establiment de consensos per superar els desafiaments i l'estancament i reafirmar el compromís amb els principis i objectius establerts en l'Acord de Marràqueix pel qual s'estableix l'OMC, i l'enfortiment del sistema multilateral de comerç i l'aposta per un sistema just i equilibrat que encarna una OMC reformada, que asseguri una distribució equitativa dels beneficis del comerç internacional i garanteixi el dret al desenvolupament dels països menys afavorits.

El canvi climàtic i la seguretat geopolítica, les epidèmies, la superpoblació, la desigualtat, la fam, la seguretat alimentària, les migracions o l'atur requereixen enfocaments de col·laboració per resoldre'ls a nivell mundial, però no apareix cap mena de consens mundial. Alguns d'aquests problemes estan interconnectats i no poden ser rescatats a través de solucions provisionals.

Cal un nou impuls per revitalitzar el sistema multilateral per enfrontar-se als nous desafiaments, un nou començament que podria conduir a una revisió de l'agenda no només de l'OMC, sinó de totes les agències de l'ONU, així com el paper del Consell de Seguretat, que necessàriament implicaria una revisió del paper i les prioritats de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Això podria ser seguit per un modern procés de "treball en xarxa" entre els aparells polítics i de desenvolupament de l'ONU i les altres agències especialitzades. Si això es materialitza, s'hauria iniciat el procés de modernització del sector multilateral. Tanmateix, això no és un assumpte fàcil, portarà temps i la transició del procés de reforma no serà automàtica.

Estem entrant en una nova fase de comerç i geopolítica en un món fragmentat, per contrarestar aquesta situació i el proteccionisme, es necessita més col·laboració, un multilateralisme enfortit i aliances. També s'ha de pensar a construir resiliència a les cadenes de subministrament com a inversió a llarg termini.

Els governs i les empreses han de col·laborar per invertir en noves infraestructures, sistemes intel·ligents, tecnologies climàtiques, educació i capacitació. Això no només impulsarà la resiliència, sinó que també permetrà un creixement inclusiu i sostenible. No actuar ara podria tenir impactes polítics, econòmics o climàtics, especialment als mercats emergents i els països en desenvolupament.

És necessari enfortir el paper de l'OMC en l'establiment de regles que promoguin un comerç lliure, just i inclusiu, i que faciliti entorn empresarial i d'inversió, transparent i obert.

La urgència d'una economia més inclusiva i sostenible en un món cada vegada més complex obliga a centrar-se en els desafiaments sistèmics del planeta, afavorint l'acció col·lectiva perquè els problemes actuals ja no poden ser resolts només pels governs. Cal donar noves respostes i una claredat de visió, agilitat i pragmatisme.

La cooperació és clau per impulsar el canvi necessari que garanteixi la resiliència, la sostenibilitat i la prosperitat en el futur per a totes les comunitats del món.