La primera Comissió Europea Von der Leyen acaba el seu mandat (en principi) el 30 de novembre d'aquest any. En l'àmbit d'aquesta columna, De la granja a la taula, ha estat marcat per l'omnipresència del vicepresident Timmermans (fins a la seva dimissió) per presentar-se a les eleccions al seu país, els Països Baixos, i la invisibilitat del comissari d'Agricultura, Janusz Wojciechowski.

Nomenat pel govern polonès com a únic representant de l'extrema dreta a la Comissió, no només va estar aïllat sinó que va agreujar el seu aïllament en una barreja d'enfrontament amb, i menyspreu cap, els funcionaris que conformaven la seva direcció general. La incomunicació va ser elevada a virtut, per no parlar d'altres serveis com els de medi ambient o canvi climàtic.

La iniciativa mes important en el seu camp de la Comissió van ser les estratègies "De la granja a la taula" i "Biodiversitat". L'absència del comissari d'Agricultura no era un problema d'agenda, sinó la representació gràfica d'una marginació.

La Comissió Europea acaba un mandat marcat per la invisibilitat del comissari d'Agricultura, Janusz Wojciechowski

Mai no va entendre això del "col·legi de comissaris", que és una institució que funciona d'una manera col·legial, que unes vegades es guanya i d'altres es perd, però que, en tots els casos, tots els comissaris són coresponsables del que s'aprova. Si la situació es fa inviable, sempre es pot dimitir per mantenir la dignitat i la coherència.

Bon exemple d'això van ser les seves declaracions reclamant que, en els pròxims pressupostos europeus, s'augmenti el pressupost per a l'agricultura. Jo crec que té raó, per construir més Europa fa falta més pressupost i, també mes pressupost per a l'agricultura i el medi rural. Porta dècades congelat en termes nominals i la inflació que hem patit aquests anys ha erosionat la seva importància.

Però això no s'aconsegueix sent un electró lliure. Abans de fer aquestes declaracions, si convé fer-les, que no és evident, has d'haver parlat i haver-te coordinat amb els ministres i els europarlamentaris més sensibles als teus temes i haver construït aliances amb altres comissaris que també han patit l'erosió monetària, els de política regional, d'investigació o de medi ambient.

Coses d'en Janusz

Després van venir les manifestacions dels agricultors. Poc va faltar perquè estigués ell també a les carreteres, encapçalant-ne algunes. Va declarar que els manifestants tenien raó en criticar la Comissió.

De nou puc estar-hi d'acord, almenys en part. Jo soc un analista i ell un membre del col·legi de comissaris que no ha dimitit en tota la durada del seu mandat i, per tant, ha assumit la seva coresponsabilitat.

Els comissaris europeus, en ser nomenats, es comprometen a servir Europa i evitar declaracions i actuacions nacionalistes o esbiaixades políticament. L'única reunió que va tenir amb ministres regionals espanyols va ser amb els de Vox, abans que dimitissin. Això va provocar una reacció, certament discreta del govern d'Espanya, a la que van respondre informalment disculpant-se i explicant que eren "coses d'en Janusz, ja saben".

L'única reunió que va tenir amb ministres regionals espanyols va ser amb els de Vox, abans que dimitissin

Al juliol, ho va tornar a fer. Va publicar el seu balanç del seu mandat, en el que s'atribuïa els mèrits (entre d'altres) de les mesures de suport als agricultors europeus després de la invasió d'Ucraïna o de les flexibilitats aprovades després de les manifestacions dels agricultors en la manera de gestionar la PAC. Aquestes últimes venien a modificar unes regles aprovades durant el seu mandat sobre les quals, per descomptat, no tenia cap responsabilitat!

"Coses d'en Janusz". Ara, a l'agost, ha posat sobre la taula el que podria ser el seu testament polític, una proposta de no se sap molt bé què (un reglament, una directiva, una comunicació?) sobre "protecció de les activitats agràries". L'artista treballa sense xarxa. Sense encomanar-se ni a Déu ni al diable (el que en el seu cas i en el de Déu pot semblar estrany), planteja (de nou entre d'altres) que les (excessives) exigències mediambientals europees poden posar en perill el proveïment de la població europea.

Feliçment, les regles de treball de la Comissió (aparentment ignorades després de cinc anys en l'ofici), no permeten tanta improvisació i desimboltura.

Les coses de menjar

Un bon amic català que va ser un gran eurodiputat marginat després per la seva força política, Salvador Jové, em va ensenyar això de que "amb les coses de menjar, no s'hi juga".

Ho hem viscut aquests anys, amb la guerra d'Ucraïna, el covid, la inflació energètica i alimentària, les tensions de les cadenes de subministraments, les manifestacions dels agricultors i l'impacte cada vegada mes visibles del canvi climàtic.

Ha arribat l'hora de prendre's la cadena alimentària seriosament, és moment de parlar dels territoris buits. Per això necessitem que els Estats membres, els governs nacionals assumeixin plenament aquesta responsabilitat i de tenir un comissari per a l'agricultura de primera divisió. No sé si ha de tenir rang de vicepresident com reclamen els agricultors europeus a través del COPA-COGECA, però ha de tenir pes específic, prudència i saviesa suficient per ser capaç de construir l'aliances necessàries.