La creixent pressió geopolítica sobre el comerç internacional està pertorbant les cadenes de subministrament i fragmentant l’economia global. Estem parlant d’una crisi global que va des de contínues interrupcions en la cadena de subministrament fins a rivalitats geopolítiques que s’intensifiquen cada cop més. Els països del Mediterrani es veuen especialment afectats per la creixent inestabilitat, el proteccionisme, les guerres comercials, els populismes hostils i els desastres naturals derivats del canvi climàtic.

Aquesta situació s’agreuja encara més si tenim en compte que molts països de la regió mediterrània continuen patint deficiències de competitivitat en termes de desequilibris macroeconòmics, escàs accés al finançament, mercats laborals rígids i un dèficit d’innovació. No oblidem que la percepció de la reputació d’un país competitiu, tant en l'àmbit intern com extern, té un impacte en la dinàmica de les exportacions, en l’atractiu per a inversions estrangeres i en els fluxos turístics.

La persistència de bretxes en la competitivitat dins de les regions és a l’origen de les turbulències que vivim avui dia, i això és un risc que condiciona el futur. Els governs han d’actuar amb decisió mitjançant l’adopció de mesures a llarg termini per millorar la competitivitat i tornar al camí d’un creixement sostenible.

Vivim una crisi global que va des de contínues interrupcions en la cadena de subministrament fins a rivalitats geopolítiques que van a més

Aquest context cada cop més competitiu exigeix establir un full de ruta que permeti impulsar una cooperació i una integració econòmica a llarg termini, a més de projectes capaços de garantir-ne el desenvolupament i l’execució. Però aquesta nova situació també obliga a aprofundir en les relacions econòmiques, així com a redefinir el paper dels governs i les empreses en el marc d’una nova associació. Tot això no serà possible sense una acció més vigorosa i sinèrgica entre els actors polítics i econòmics implicats en aquest procés, una concreció de les prioritats més urgents, i l’impuls de reformes estructurals polítiques i econòmiques per vertebrar tot el territori.

Quan les exportacions disminueixen i els preus més baixos generen menors guanys a causa de la manca de qualitat, la millora de les habilitats i l’actualització esdevenen obligatòries. Quan l’excel·lència innovadora queda aparcada sota el paraigua de l’esperit empresarial, la mobilització nacional es converteix en una prioritat. La readaptació és el procés d’aprendre noves habilitats per assolir nous rendiments. Avui dia, en els mercats avançats i globalment competitius, només la millora contínua i l’actualització de les habilitats crearan un avantatge competitiu.

Quan les fàbriques comencen a tenir grans magatzems per a inventaris no venuts, quan la producció es converteix en un producte bàsic i el preu és un factor decisiu, la requalificació en la "creació de valor real" esdevé obligatòria. Els clústers de fabricació avançada seran de gran ajuda, però la comprensió de l’expansió de les ofertes de valor amb una producció excel·lent és un art i la comercialització a 200 nacions, una ciència.

La innovació i la digitalització són el camí per a la competitivitat i per a l’ascens d’una empresa, una nació o una regió

La competitivitat d’un país es mesura progressivament pel seu potencial o creixent capacitat per exportar productes, béns i serveis, és a dir, per garantir l’equilibri extern a mitjà termini. Una manera senzilla d’augmentar la competitivitat seria tenir salaris i preus més baixos, encara que aquesta opció no sigui la més desitjable. Una altra mesura podria ser la restricció de les importacions, tot i que aquesta opció podria provocar represàlies.

Davant aquesta disjuntiva, el més efectiu seria convèncer els consumidors, tant locals com internacionals, dels avantatges dels seus productes i serveis. Per això, la fórmula adequada és la suma d’innovació, productivitat, formació contínua, reputació i marca.

El futur de les economies, les exportacions, les cambres de comerç, les associacions comercials i el desenvolupament econòmic de les pimes requereixen debats regulars, oberts i audaços. La competitivitat és cada cop més accentuada pel que fa a l’atracció de les inversions, la conservació del nivell de la inversió nacional i la diversificació de les inversions sectorials i geogràfiques. Per fer front a aquest repte, és fonamental combatre activament el proteccionisme mitjançant mecanismes clars, millorar l’accés al finançament, dinamitzar la col·laboració publicoprivada i proporcionar un marc per a la cooperació en termes d’R+D.

A aquesta competitivitat cal afegir-hi una incertesa que s’ha convertit en una amenaça global i que pren formes diferents: la manca d’informació fàcilment accessible, un historial molt variable pel que fa a l’aplicació de les lleis relatives al comerç, o la proliferació de regles que incentiven a incomplir-les aquells que se suposa que han de vetllar pel seu compliment. Quant temps cal per crear una nova empresa? Per aplicar una legislació? Per obtenir un crèdit bancari? Per passar la duana?

Els països de la Mediterrània tenen una oportunitat única per millorar les seves economies, implicant tota la població per afrontar els reptes

En aquesta cruïlla en què es troben actualment les empreses, no s’ha d’oblidar tampoc la modernització de l’entorn econòmic i social. La inversió només pot desenvolupar-se en el si d’un entorn favorable que garanteixi els mitjans necessaris i transparents per a una activitat rendible i de qualitat. Això implica la millora contínua de les infraestructures i la revalorització de l’element humà, que constitueixen els principals pilars del desenvolupament i la modernització. Un factor clau és la diversificació de les economies. A mesura que augmenti el comerç amb la resta del món, augmentarà la competitivitat davant la competència d’altres zones econòmiques. Fa sis segles, el destacat estadista i filòsof Ibn Khaldun escrivia que «gràcies al comerç amb els estrangers, les necessitats de la gent i els beneficis dels comerciants, creix la riquesa dels països». La innovació i la digitalització són el camí per a la competitivitat i per a l’ascens d’una empresa, una nació o una regió.

Moltes variables fan que un país inspiri confiança: l’estil de vida, la sostenibilitat, la seva estabilitat, un sistema educatiu de qualitat, una economia estable, la innovació, l’entorn polític i institucional, l’ètica i la transparència. Aquests factors són els que distingeixen tant els líders més admirats com les empreses i marques que triomfen a tot el món. Oferir un entorn favorable aconsegueix el respecte internacional.

La creació d’infraestructures i l’ampliació de l’accés als serveis bàsics, especialment educació, formació i sanitat, així com la lluita contra la pobresa i les exclusions, potencien la competitivitat d’un país. Els països de la Mediterrània tenen ara una oportunitat única per millorar les seves economies, implicant tota la seva població per afrontar els reptes presents i futurs de creixement sostenible i creació de riquesa.