Les opes es van posar molt de moda a Espanya allà pels anys vuitanta i noranta. Sonades van ser les de KIO sobre el Grup Torras, la de Banesto sobre el Banco de Bilbao, temps en què Mario Conde es va posar de moda com el prototip de molts joves del món financer. L’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell ha tornat a situar als titulars dels mitjans de comunicació aquest tipus d’operació mercantil.

Del que s’havia parlat era d’opa, però el concepte auto-opa és molt menys conegut.

Les auto-opes no són tan freqüents als mercats financers. No obstant això, hi ha precedents a Espanya, com la que, el 2018, l’empresa espanyola d’infraestructures Abertis va llançar per deixar de cotitzar en borsa després de ser adquirida per Atlantia i ACS. En aquest cas, la intenció era la contrària a la que persegueix Naturgy.

Una auto-opa és una oferta pública d’adquisició que realitza una empresa sobre les seves pròpies accions. Encara que no és un terme oficial, s’utilitza per descriure operacions en què la companyia busca recomprar una part de les seves accions en circulació. És a dir, diferent de l’opa, on un tercer planteja adquirir als accionistes; en aquest cas és la pròpia empresa la que, amb les seves reserves, realitza una oferta als seus propietaris per adquirir-se a si mateixa.

Les opes es van posar molt de moda a Espanya allà pels anys vuitanta i noranta. Però no són tan freqüents les auto-opes

Comprar-se a si mateix, gairebé. Perquè no oblidem que una empresa té personalitat jurídica pròpia. Aquesta persona jurídica adquireix les participacions dels seus propietaris. L’operació comptable consisteix a destinar reserves, és a dir, beneficis no retirats, a comprar accions i deixar-les en autocartera.

La primera qüestió és si això és més o menys atractiu per a l’accionista. La auto-opa de Naturgy s’ha plantejat amb una prima del 8,4% sobre el valor de l’acció. És una xifra superior al dividend que es contempla fins al 2026, però tampoc és cap ganga. L’accionista que vengués ho faria per desprendre’s de les accions i no tant per la prima, ja que Naturgy ve donant bons resultats i repartint dividend.

Naturgy ha expressat, a través dels seus principals directius, que pot ser que els petits accionistes no acudeixin a l’auto-opa i només ho facin els inversors institucionals que ostenten una part important del capital. La veritat és que l’auto-opa és una operació més destinada als seus interessos que als del petit accionista.

L’objectiu principal de la seva auto-opa és incrementar el free float (percentatge d’accions que es negocien lliurement al mercat) per assolir un nivell adequat que permeti al grup tornar als principals índexs borsaris. Actualment, el free float de Naturgy és d’aproximadament l’11%, cosa que limita la seva presència en certs índexs internacionals de referència. Es busca elevar aquest percentatge per sobre del 15% i per això es llança aquesta auto-opa.

L’operació, en realitzar-se fora del mercat, no té efectes directes sobre la cotització. És la manera que es vengui un 10% del capital sense que es desplomi la cotització.

L’auto-opa de Naturgy té sentit i està ben plantejada. Beneficiarà tothom si l’execució posterior és assenyada i paulatina

Un cop les accions passin a autocartera, Naturgy haurà d’administrar-les de manera curosa. La Llei de Societats estableix que les societats cotitzades no poden tenir en autocartera un valor nominal d’accions superior al 10% del capital subscrit i no imposa un termini específic per vendre-les. Per tant, Naturgy pot mantenir aquestes accions en autocartera indefinidament, sempre que respecti aquest límit. Durant el temps que les accions romanguin en autocartera, els drets polítics (com el dret a vot) i econòmics (com el dret a dividends) inherents a aquestes accions queden en suspens. Això implica que no es poden exercir ni comptabilitzar per a la formació de majories a les juntes generals.

El que Naturgy haurà de fer és controlar el ritme i el moment de la venda d’aquestes accions per evitar caigudes brusques del valor borsari.

Aquesta auto-opa és una maniobra per guanyar temps, estabilitzar el preu i atreure nous inversors abans de llançar les accions al mercat. No obstant això, el risc continua sent que, quan finalment venguin l’autocartera, si no hi ha prou demanda en aquell moment, el preu sí que es podria veure afectat.

L’operació té sentit i està ben plantejada. Beneficiarà tothom si l’execució posterior és assenyada i progressiva.