La Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG) publica cada mes l'Índex de Preus en Origen i Destí (IPOD) dels aliments. L'Observatori compara el preu percebut per l'agricultor i el pagat pel consumidor. En l'edició del maig, segons recull un article de la revista Mercados, es conclou entre altres coses que "el marge comercial més alt aplicat per la distribució als productes hortofructícoles s'ha donat en la llimona amb un 895 per cent, ja que s'ha pagat als productors a un preu mitjà de 0,19 euros per quilo mentre que els consumidors l'han hagut de pagar a 1,89 euros per quilo, 9,95 vegades més car."

D'aquestes xifres presentades com a tal, el lector pot treure diverses conclusions: hi ha un mitjancer que està robant tant a l'agricultor com al consumidor; l'agricultor és ximple o gandul perquè en comptes de vendre directament ven un mitjancer quan es podria fer d'or; el consumidor bada perquè compra a preu d'or el que val molt menys.

Res d'això no és veritat, ni hi ha lladre, ni l'agricultor és ximple, ni el consumidor bada. No poso en dubte les xifres. Conec i respecto massa els serveis tècnics de la COAG, aprecio la seva competència i dedicació com per pensar en això. Les xifres són correctes però, com moltes estadístiques, cal saber llegir la història que les dades ens expliquen, i no sempre la veritable és la més evident.

La gran majoria de les despeses necessàries per a la comercialització són fixes, no depenen del preu del producte manipulat

Encara que sigui un tomàquet, comercialment no és el mateix un tomàquet a peu de finca o alfòndec i un tomàquet envasat en un supermercat. El mateix s'esdevé entre una llimona en arbre en el camp i una cistella de 4 llimones en una botiga.

La gran majoria de les despeses necessàries per a la comercialització són fixes, no depenen del preu del producte manipulat: els salaris, el transport, la llum, l'empaquetament, l'amortització de les instal·lacions.

Si una llimona "val al camp 0,19 € i es ven en botiga a 1,89 €, és veritat que és un 995% més car. Si aquesta mateixa llimona "val" 0,50 €, podria valer en botiga 2,5 €, i aquest percentatge ha bruscament descendit pràcticament a la meitat, un 500%, s'ha despistat l'avisador? S'ha tornat menys ximple l'agricultor i menys badoc el consumidor? De nou la resposta és negativa.

En un altre article, publicat a la Plataforma Tierra arran de la presentació dels resultats de Mercadona i titulat Els escorpins, Mercadona, els terminis de pagament i els aliments barats, vaig recordar el conte de l'escorpí que s'ofega en travessar el riu picant a la granota que l'estava ajudant. Vaig qualificar a la cadena alimentària com una "cadena d'escorpins", sent-ho tots els seus actors (consumidors, indústria alimentària i distribució), i destacant que la seva baula més feble, el productor agrari, és també un escorpí, però més petit. Per a més desenvolupament, els convido que consultin l'article en qüestió.

La cadena alimentària és com una cadena d'escorpins, i la seva baula més feble, el productor agrari, també ho és, però més petit

Vaig concloure, entre altres coses, que seria molt fàcil trobar el lladre abusador per arreglar el tema. En canvi, és bastant més complicat avançar en el concret per aconseguir primer una cadena creadora de valor i després un repartiment equilibrat d'aquest valor entre els seus actors. No és senzill aconseguir que els escorpins col·laborin entre ells, encara que aquest sigui l'interès real de tots i cadascun d'ells.

Per fer possible el que és necessari, comptem amb instruments que ens ajuden en aquesta difícil tasca. Es diuen organitzacions comercials de productors, associacions d'aquestes organitzacions de productors, interprofessions, observatori de la cadena alimentària, llei de la cadena alimentària...

No em cansaré de repetir-ho: abans d'inventar noves lleis, s'hauria de controlar bé les que existeixen, avaluar participativament amb una mica de temps el seu funcionament i generar un ampli consens sobre com millorar-les.