Si pensem en el terme "confiança" hi podríem veure la unió de dos mots: "con" (del llatí, que en català seria "amb"), i "fiança". Però dir "confiança" és dir "amb fiança"? Qui demana una fiança és perquè en realitat no se'n refia. Té gràcia la cosa. Faig una venda amb fiança perquè no me'n refio. Però així tinc confiança.

El cas és que l'INE acaba de fer públics els Indicadors de Confiança Empresarial (ICE) del tercer trimestre. La Confiança Empresarial puja un 1,5% en el tercer trimestre del 2024 respecte al segon. El 24,1% dels negocis empresarials preveuen un trimestre favorable i el 15,2% són pessimistes sobre e funcionament del seu negoci. L'INE sempre afegeix una columna interessant, que és la diferència entre pessimistes i optimistes. Si el saldo és positiu, significa que hi ha més optimistes que pessimistes. I si és negatiu significa que els malastrucs o preocupats guanyen els esperançats o il·lusos.

El saldo va arrencar l'any malament, amb un -1,6%, estàvem en la fase més aguda dels conflictes de l'Orient Mitjà i, a més, a Espanya, a inicis d'any sempre hi ha una tendència a veure-ho tot negre. Fins que no arriben els mesos de sol, no veiem la llum turística. Ja en el segon trimestre, la situació es va capgirar i els optimistes menys pessimistes van passar del -1,6% al +9,3%. La dada del tercer trimestre manté la tendència, amb un +8,9%. La diferència és insubstancial.

El terme "confiança" prové del llatí i és la unió dels termes "amb" i "fiança". Però qui demana una fiança és que no se'n refia. Té gràcia la cosa

Tanmateix, l'assumpte va per barris. En la pime de menys de 10 empleats predominen els pessimistes, mentre que a mesura que creix la mida de l'empresa, l'optimisme va en augment amb una correlació extraordinària. A més assalariats, més confiança en un bon final d'any. Està clar, com he defensat a previs articles, que la dimensió és un factor clau en els temps que corren.

Succeeix una cosa similar amb el sector d'activitat. Hi ha grans diferències. Mentre que construcció, serveis transport i hostaleria tenen una visió clarament positiva, el comerç i la indústria, sense ser pessimistes, presenten un nombre menor d'entusiastes. No preveuen un mal panorama, però les opinions estan més dividides.

Un concepte de gestió empresarial que té relació amb la confiança empresarial a Espanya és la "Teoria de l'Autoeficàcia" d'Albert Bandura. Aquesta teoria afirma que la creença en la capacitat pròpia influeix directament en l'èxit de les organitzacions. En altres paraules, que, si un s'ho creu de debò, després la cosa surt bé. Se n'acostuma a dir la profecia auto complerta.

En la pime de menys de 10 empleats predominen els pessimistes i a mesura que creix la mida de l'empresa, l'optimisme va en augment

Precisament, m'acomiadava aquesta setmana per telèfon del meu bon amic, company de pupitre en els nostres estudis universitaris, Albert Bosch, aventurer, emprenedor i escriptor, magnífic conferenciant, per desitjar-li sort en la seva expedició a Groenlàndia, que engega aquesta setmana. Només fa deu setmanes va haver d'operar-se de tíbia i peroné. Després de l'operació, va decidir que, si s'ho proposava, estaria a punt en tan poc temps per a una expedició tan exigent, no només físicament, sinó també per a les extremitats. Em deia l'Albert, "no tot el que et proposes ho aconsegueixes, però per aconseguir-ho, almenys cal proposar-ho". I em deia: "Fernando, el que pensem és fonamental per crear la nostra realitat".

Llegint aquests dies la premsa econòmica, he intentat concloure sectorialment més a fons aquestes dades sobre com serà el final d'any a Espanya i dedueixo que tecnologia i turisme són els sectors més esperançats, ja que són els que estan clarament invertint més.

Així, Telefónica ha invertit en l'expansió de la seva xarxa 5G a Espanya. Iberdrola ha destinat més de 3.000 milions d'euros a projectes d'energies renovables a Espanya. Grifols ha anunciat una inversió de 130 milions d'euros per expandir la seva capacitat de producció de plasmàtics a la seva planta de Parets. Repsol ha invertit 700 milions d'euros en una nova planta de biocombustibles a Cartagena. Meliá obre nous hotels a les Canàries i les Balears, invertint més de 200 milions d'euros. NH farà el mateix, en renovacions d'hotels actuals, amb uns 120 milions d'euros. Iberostar ha destinat més de 150 milions d'euros a la renovació i expansió dels seus complexos turístics al Carib i Espanya. Paradores, la xarxa d'hotels gestionada per l'Estat, 85 milions d'euros en la renovació dels seus històrics establiments.

La confiança empresarial tirarà de la banca, i aquesta seguirà les passes de les empreses i finançarà els seus projectes, però amb fiança

I, tanmateix, la banca està més centrada en racionalitzar costos, digitalitzar processos i mesurar riscos. I, per tant, exigirà garanties per donar crèdit.

En economia, hi ha vegades en què l'economia real va darrere dels diners. És a dir, el sector financer marca el compàs a què balla l'economia real. En altres ocasions és a la inversa. L'economia real tira i les finances van a remolc de l'activitat.

Crec que el que queda de 2024 serà així, la confiança tira més de les inversions i l'activitat que la pròpia activitat bancària, més recelosa, cautelosa amb la morositat, els riscos, els costos i la regulació. Anirà a protegir els seus riscos.

Diguem que la confiança empresarial tirarà la banca. I està seguirà les passes de les empreses i finançarà els seus projectes, però amb fiança.

Ve un final d'any de molta confiança amarrada amb fiança.