Crec que no és baladí afirmar que l’habitatge és un pilar clau de l’Estat del Benestar com ho són l’educació, les pensions, la sanitat o els serveis socials. La gran política habitacional és la que planteja abastir la demanda de parcs d’habitatge públics i socials mitjançant un finançament adient a les seves característiques i necessitats.

Darrerament gairebé tothom, o bona part dels agents polítics, econòmics i socials i fins i tot intel·lectuals, s’omplen la boca, o bé fan manifestacions públiques -sovint de manera interessada- sobre la conveniència de nodrir a la població d’un parc d’habitatge social i si més no assequible, particularment als joves, i als més desvalguts econòmicament, i no ho critico, ben al contrari, crec que és bo que se’n parli. Però com diu el refranyer català “del dit al fet hi ha un gran tret”, vaja, que una cosa és dir i una altra és fer. Per no anar més lluny, un dels elements troncals de l’acord d’investidura -més enllà del finançament singular- és la promesa de construir 50.000 habitatges a Catalunya fins el 2030.

Vegem un parell de referències de com s’articula la gestió de l’habitatge. En el cas espanyol el Reial Decret (RD) 829/2023 diu que per aconseguir la major eficiència i eficàcia en la seva acció es crea el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana, responsable de la proposta i execució de la política governamental en matèria d’habitatge, agenda urbana, qualitat de l’edificació i sòl, tal com resa el RD 208/2024 quan estableix la seva estructura i funcions, és a dir centrat el ministeri exclusivament en l’habitatge.

L’habitatge és un pilar clau de l’Estat del Benestar com ho són l’educació, les pensions, la sanitat o els serveis socials

A la Comissió Europea per primera vegada hi haurà un comissari d’Habitatge, la qual cosa vull creure que serà un gran ‘trumfo’ -com en el joc de cartes- de cara a abordar la crisi de l’habitatge. "La gent té dificultats per trobar un habitatge assequible", va dir la Presidenta de l'Executiu comunitari al ple celebrat a mitjans de juliol a Estrasburg. "Vull que aquesta Comissió doni suport a la gent on més importa, i si importa als europeus, importa a Europa". En les seves directrius polítiques per a la propera Comissió Europea, Von der Leyen va subratllar la urgència d'abordar la crisi de l'habitatge, i el compromís de dur a terme el primer “Pla Europeu d'Habitatge Assequible” precisament com els socialistes havien exigit com a condició per donar suport al seu segon mandat.

La crisi de l’habitatge afecta -deia- "a milions de famílies i joves" i, malgrat no tenir competències a nivell estatal, el flamant nou Comissari europeu abordarà els factors estructurals, desenvoluparà una estratègia per a la construcció d’habitatges, oferirà assistència tècnica a les ciutats i als Estats membres i se centrarà en la inversió. Per això, la nova Comissió Europea -va assegurar- treballarà de la mà del Banc Europeu d’Inversions (BEI) en una "inversió paneuropea" per a la promoció d’habitatges assequibles i sostenibles per tal d’atreure més inversió pública i també privada, i esmenar l’enorme dèficit existent en inversió en habitatge social i assequible.

Sorprèn que l’habitatge sigui només una de les vuit competències assignades a la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició ecològica, a més de portaveu del Govern

A diferència del govern espanyol i el comunitari, quan observem l’atribució de competències als nous consellers del govern de la Generalitat de Catalunya ens sorprèn que l’habitatge sigui només una de les vuit competències assignades a la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició ecològica, a més de portaveu del Govern:  1. Planificació urbanística, 2. Ordenació de l’edificació, 3. Obres públiques i infraestructures, 4. Carreteres, ferrocarrils, ports i aeroports, i transport; i se l’hi ha afegit tres competències més traspassades de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació: 5. Polítiques climàtiques, 6. Aigua i meteorologia, 7. Energia, 8. Residus i 9. Portaveu del Govern.  No és estrany doncs que un dels seus primers actes públics de la consellera hagués estat el dimecres 28 d’agost juntament amb el conseller d’Agricultura  fent una visita a Cabacés, al Priorat, per reunir-se amb representants de la Cooperativa, de l’Ajuntament i de la Comunitat de Regants de Margalef i, aprofitar per visitar algunes de les finques afectades per la sequera.

Segons la projecció de la creació de noves llars que fa l’INE i el PTSH (Pla territorial sectorial d’habitatge) es necessita la promoció d’habitatge social amb suport de l’Administració Pública a una mitjana de 15.000 habitatges a l'any, durant els propers 15 anys, una xifra molt allunyada de la producció de la darrera dècada.

Per tal d’assegurar el finançament de la promoció d’habitatge social de lloguer, cal disposar d’una Conselleria d’Habitatge

I tornant a la promesa de construir 50.000 habitatges a Catalunya fins el 2030, voldria posar l’èmfasi en el finançament. Al meu parer, per tal d’assegurar el finançament de la promoció d’habitatge social de lloguer, cal disposar d’una Conselleria d’Habitatge que es dediqui en cos i ànima, entre molts altres aspectes, a:

1) Continuar comptant amb finançament regular per part del Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa (BDCE, CEB), que té com a objectiu millorar les condicions de vida i la cohesió social a Europa mitjançant el finançament de projectes d’alt impacte social, mitjançant la concessió de préstecs i garanties. I també poder accedir al finançament de projectes a llarg termini per part del Banc Europeu d’Inversions (BEI). La provisió d’aquest finançament és bo vehicular-la a través de les agències financeres de la Generalitat (ICF) i de l’Estat (ICO).

2) Però, sobretot, al meu parer cal fer mans i mànigues per tal de replicar el «Pla d’Inversions per a una Europa Sostenible. Pla d’Inversions del Pacte Verd Europeu» amb la creació del «Pla d’Inversions per a una Europa Inclusiva. Pla d’Inversions del Pacte d’Habitatge Social Europeu» que garanteixi una vida digna a tota la ciutadania: accedir a un habitatge en condicions assequibles. I així, igual que hi ha el «bo verd europeu» o «BVEu» hi hagi també el «bo d’habitatge europeu» o «BHEu». La meva pretensió és que entre tots els agents implicats es pugui aconseguir durant el nou mandat del Parlament Europeu, juntament amb el Consell, adoptar un REGLAMENT (UE) que repliqui el del 2023/2631 de 30.11.2023 sobre els “bons verds europeus”, en aquest cas sobre la creació dels “bons d’habitatge social europeus”.