Si el discurs centrista i transversal de Salvador Illa ha calat en algun públic, és en l’empresarial. I no només perquè les seves proclames a favor dels negocis, la reducció de la burocràcia i la millora del finançament de Catalunya siguin música per a les seves orelles. Les organitzacions patronals han tingut ja reunions, algunes que han transcendit, però altres de privades, amb els seus consellers econòmics, i les sensacions que desperten Alícia Romero (Economia), Miquel Sàmper (Empresa i Treball) i Sílvia Paneque (Territori, Habitatge i Transició Ecològica) en els empresaris són bones.

Parlant amb membres de les principals patronals i organitzacions empresarials catalanes, com Foment, Pimec, la Cecot i la Cambra de Comerç, però també amb empresaris a títol individual, es palpa que la imatge del Govern ha millorat respecte al de Pere Aragonès. En alguns casos es veu fins i tot entusiasme. L’opinió general és que són més competents que els que hi havia, coneixen millor les seves parcel·les i tenen més clares les prioritats, però també que tot just estan començant i ho tenen tot per demostrar. El partit es juga al camp.

L’opinió general dels empresaris és que els nous consellers coneixen millor les seves parcel·les i tenen més clares les prioritats

Alícia Romero és qui ho té més difícil, ja que la seva gran missió és la reforma del finançament, cap a un sistema de clau de la caixa o, com a mínim, que millori substancialment l’assignació actual de fons i inversions a Catalunya. Però també és la que més encantats té els empresaris, sobretot per una cosa: ja la coneixen, fa anys que hi tracten, perquè era la responsable d’economia del PSC. Per aquest motiu, hi tenen bona relació personal, cosa que els dona fil directe i influència, però tampoc els garanteix res, i són conscients també que és molt bona relacions públiques i els sap dir el que volen sentir.

Professionalment la consideren competent, però també adverteixen que ho té molt difícil amb el finançament, la reforma del qual és una prioritat per a totes les patronals i organitzacions empresarials. A més, Natàlia Mas no va deixar un mal sabor de boca, ja que la consideraven una molt bona tècnica, tot i que creuen que el seu perfil baix polític li restava influència. Les sensacions de Romero, doncs, són bones, però a l’espera de notícies pel que fa al finançament i també en l’aspecte fiscal: volen una rebaixa d’impostos que, de moment, no sembla una prioritat.

A les patronals ja coneixen Romero i hi tenen una relació propera, però adverteixen que ho té molt difícil amb el finançament

Sílvia Paneque té una cartera també difícil, ja que la política energètica i l’aposta per les renovables és un dels grans assumptes pendents del Govern, per no parlar de l’habitatge, tot i que no preocupa tant als empresaris. Des d’una de les grans patronals catalanes apunten que també millora el que hi havia i creuen que té clar que ha de desenvolupar projectes eòlics i fotovoltaics, però tenen dubtes sobre què s’atrevirà a fer i si resistirà les pressions dels moviments antirenovables i del mal anomenat “territori”.

L’esperança, en aquest aspecte, està posada també en el nou director general d’Energia, Josep Maria Serena, ja que fins ara era president de la Comissió d’Energia de la Cecot, per la qual cosa té ben clares les prioritats dels empresaris. El hàndicap d’aquest càrrec és que, de tots els càrrecs del Govern que condicionen la política energètica, és el que menys cobra però el que té la responsabilitat legal.

Sàmper desperta opinions diverses: li valoren la independència però li critiquen el seu equip en la branca laboral, escorat cap als sindicats

A Miquel Sàmper és a qui li veuen més màcules. Tant a ell com al seu equip. Des d’una de les patronals li valoren l’experiència de gestió —va ser conseller d’Interior amb Quim Torra— i el consideren competent i agosarat, però adverteixen que el fet que sigui independent li pot restar influència dins el Govern. Des d’una altra, creuen que ja va ser bon conseller d’Interior, però esperen que ara tingui un perfil més baix i es recolzi més en els seus directors generals.

Tanmateix, en alguns sectors li veuen més pegues que virtuts. D'una banda, la seva manca d’experiència en l’àmbit empresarial i del treball, la mateixa de la qual patia Roger Torrent. I de l'altra, preocupa l’equip que té en la branca laboral. No entenen el nomenament com a secretari de Treball de Francisco Ramos, que era assessor de la Diputació de Barcelona i que va ocupar càrrecs a Barcelona Activa i l’Ajuntament de Barcelona durant els vuit anys d’Ada Colau com a alcaldessa. Tampoc agrada gaire que la directora general de relacions laborals, Núria Gilgado, provingui de la UGT, i que el nou director de Diàleg Social, Ricard Bellera, ho faci de CCOO. Ja s’imaginen cap a quina banda cauran els conflictes entre empreses i treballadors.

En general, els empresaris van viure la legislatura anterior amb força desencant. Inicialment, van valorar que Aragonès volgués governar sense buscar el confrontament amb l’Estat, però de seguida van trobar a faltar valentia i experiència. Finalment, li van donar suport amb la proposta de millorar el finançament i van aplaudir que facilités inversions a Catalunya, com les de Chery i Lotte, però el balanç no va ser positiu. Ara són més optimistes, però Romero, Sàmper i Paneque s’ho hauran de guanyar.