Les recents eleccions europees han deixat una composició del parlament nova. Tot i que les forces europeistes hi mantenen la majoria, el conjunt de partits anti-UE ha crescut ostensiblement. Aquest fet es reflectirà a la presa de decisions legislatives de la Unió, en un moment crucial per al seu destí.

Conscients dels problemes que sotgen el conjunt dels estats membres, la Comissió va encarregar dos informes a Enrico Letta i Mario Draghi, en els quals se centressin en les possibles solucions o millores per al Mercat Únic, en el primer cas, i la competitivitat de la UE, en el segon. El primer ja es va presentar a l'abril, mentre que el resultat de la segona anàlisi s'espera que estigui disponible d'aquí a pocs mesos.

Els problemes detectats fins ara no són cap novetat, ja que qualsevol que treballi a l'àmbit europeu i conegui el context d'alguns dels seus membres pot ser conscient que la joia de la corona, el Mercat Únic, no funciona com tots voldrien.

De fet, avui dia és una quimera, ja que hi ha asimetries que impedeixen que tots els països competeixin igual internament. Com a exemple, som en un territori on representa que hi ha lliure mobilitat de productes i serveis, la qual cosa vol dir que les empreses de qualsevol estat podrien comerciar amb altres països europeus com si es tractés d'un mateix territori. Però hi ha diferències segons l'origen.

Si ets una empresa francesa, italiana, belga o danesa, quan et registres obtens automàticament l'alta com a operador intracomunitari. És a dir, si vols mantenir intercanvis comercials amb una altra empresa de la UE, ho podràs fer sense aplicar l'IVA del teu país, com una operació intracomunitària, des del primer dia. Es posa a la teva disposició el mercat de 27 països, sense fronteres. En canvi, si ets una empresa espanyola, aquest registre ni és automàtic ni és ràpid. L'has de sol·licitar a l'Agència Tributària, a la qual hauràs d'explicar per què el vols (recordem que som en un Mercat Únic a la UE; semblaria obvi i un dret) i podrà decidir si te'l dona o no. Per a això, tindrà divuit mesos. Tot un desavantatge competitiu respecte a altres països i un atac a la igualtat d'oportunitats. Com si no n'hi hagués prou, a més a més el poden donar de baixa d'ofici si decideixen que no el necessites més. Malgrat el que pugui decidir l'empresa registrada.

Si ets una empresa francesa, italiana, belga o danesa, quan et registres obtens automàticament l'alta com a operador intracomunitari. Si ets una empresa espanyola, no

Un altre exemple són les certificacions "voluntàries" que exigeixen alguns països, com França, per posar obstacles a l'entrada d'altres productes europeus. Una manera d'esquivar la competència amb barreres burocràtiques.

I és que, en efecte, la UE ha eliminat moltes traves a la mobilitat de béns, persones i capital, però continua sense ser perfecte. Quan es vol comparar el continent europeu amb els EUA i la Xina, s'oblida que, tot i que és un mercat potencial de gairebé 450 milions de persones, de facto continuen sent 27 països diferenciats, amb llengües, cultures, normatives i maneres de consumir autòctones.

De la mateixa manera, les intervencions de Mario Draghi apunten a la identificació dels problemes de competitivitat que ha d'afrontar el Vell Continent si no vol quedar a mercè de les decisions dels dos gegants econòmics actuals. Algunes qüestions apuntades, per exemple, són la baixa productivitat per hora a Europa, la manca de lideratge de les empreses europees als sectors econòmics més dinàmics i capdavanters, la pèrdua de poder adquisitiu o la manca d'estratègia per lluitar contra la pluja colossal d'ajuts estatals tant als EUA com a la Xina.

Per a totes aquestes qüestions, és fonamental l'aposta per una UE unida, que legisli en aquesta direcció i, conseqüentment, redueixi la capacitat individual dels diferents estats membres.

Sobta que, l'endemà de les eleccions, el portaveu del Partit Popular Europeu, company d'Ursula Von der Leyen, clamés per reduir les limitacions als vehicles de combustibles fòssils i repensar el Green Deal

Tanmateix, les últimes eleccions europees mostren una creixent manca de confiança en el projecte europeu per part dels ciutadans de la Unió i un augment de la presència del populisme. És preocupant la deriva a alguns dels països amb més pes de la zona, com Alemanya, Itàlia o França. Aquest últim fa anys que no té un rumb definit, amb una economia estancada i pèrdua de productivitat i competitivitat. Aquesta evolució coincideix amb el triomf d'opcions populistes i extremistes, ja que la desaparició dels partits tradicionals fa anys, va donar lloc al domini d'opcions personalistes, amb discursos polítics simples i limitats.

Pel que fa a Alemanya, és xocant que, l'endemà de les eleccions, el portaveu del Partit Popular Europeu, company de files, no només europeu, sinó nacional, d'Ursula von der Leyen, clamés per reduir les limitacions als vehicles de combustibles fòssils i repensar el Green Deal.

Cal veure si l'altura de mires institucional s'imposa entre els partits europeistes per tal de remar en la mateixa direcció. Val més que així sigui, ja que en un entorn cada vegada més complex, volàtil i incert, on la cooperació es manifesta com a clau, crida l'atenció que triomfi el descontentament i la repulsa a la UE. Sembla que el Brexit no ha servit com a exemple.

És hora de captar els missatges de la ciutadania i començar a centrar-se en la solució dels problemes reals dels ciutadans i l'economia.