Del 15 al 20 de setembre hi ha eleccions de nou a les cambres de comerç. Ja han passat quatre anys des de l’aclaparadora victòria d’Eines de País, amb 32 de les 40 vocalies que entraven en el procés electoral. Ara, gràcies al procés democratitzador liderat per Eines de País, seran 52 les vocalies que caldrà votar, ja que hem eliminat 12 “cadires de plata”, totes les que ens ha permès la llei actual.

Hi ha tres qüestions que voldria posar sobre la taula en aquest moment que pot ser històric.

Primer, cal consolidar Eines de País a la Cambra, l'única candidatura clarament independentista. Fa quatre anys, hi vam concórrer cinc candidatures. La d’Eines, dues que no es definien —però que defensaven que tenien alguns empresaris independentistes a les seves llistes i altres que no— una de clarament unionista i la que duia per nom 50-50, formada per dones empresàries, amb l’objectiu de millorar la paritat del plenari.

Quatre anys més tard, ja només queden dues candidatures, la nostra, que ara es diu Eines de País-Un Pas Més, que integra part dels independentistes que anaven a la llista d’Enric Crous i Ramon Masià, i també part de candidates que anaven a la llista 50-50, i una altra candidatura que diuen que té una mica de tot, però on es destaquen empreses com Colonial i Ficosa, i altres que compten amb el suport de PIMEC, que ja va formar part, fa quatre anys, de la llista d’Enric Crous. En tot cas, podem dir que la primera conseqüència quatre anys després de la feina feta per Eines de País, és que no hi ha cap llista netament unionista, i que tampoc no hi ha la que pretenia millorar la paritat, perquè per primera vegada en més de 130 anys, hem tingut una dona presidenta i una vicepresidenta, i Eines ha millorat clarament la paritat, tant als òrgans de la Cambra com a la nova llista que ara presentem. En aquestes eleccions, passem de 8 a 17 dones empresàries a la nostra candidatura, mentre que la liderada per Josep Santacreu es queda amb només nou, segons veiem al seu web.

Segon, una nova victòria d’Eines de País pot ser clau ara. És obvi que el 20 de setembre encara no hi haurà un govern a l’Estat, ni s’hauran tancat les negociacions entre partits catalans i estatals. Però quant diferent serà si Eines de País-Un Pas Més torna a guanyar d’una forma clara aquestes eleccions, i dona el missatge, una vegada més, que la gran majoria dels empresaris catalans volen un Estat independent. No és el mateix negociar en nom de Catalunya sabent que la gran majoria de l’empresariat vol esdevenir un Estat, que si fos al contrari...

Nosaltres sostenim que l’empresariat català és majoritàriament independentista, més fins i tot que la mitjana de la societat, perquè en general té més informació dels greuges econòmics que patim com a país i, per tant, si hi ha una participació prou elevada, el resultat, per lògica, ha de ser similar al de fa quatre anys. M’atreveixo a dir que, amb dues candidatures, si hi hagués una participació molt elevada, el resultat podria ser inclús millor que fa quatre anys en favor d’Eines. Potser per això Va d’Empresa no vol fer debats, que sense dubte millorarien la participació.

Tercer, sobre la politització de la candidatura d’Eines de País. Tothom fa política, però si algú n’ha fet sempre és el sector empresarial exercint de lobby de pressió sobre els governs. Ho ha fet Eines de País a favor de la independència, com ho va fer el president Valls en sentit contrari. I han fet sempre política exercint de lobby les patronals i les cambres, no només a Catalunya, sinó arreu dels països civilitzats, per això justament hi ha associacions empresarials, per defensar els interessos empresarials, entre altres, davant les administracions. És totalment absurd que Va d’Empresa situï la seva estratègia en combatre l’ànima independentista d’Eines de País dient que fem política, quan hi ha empresaris que concorren a la seva candidatura que també fan política exercint de lobby davant el govern. Insisteixo, fer política és un dels rols de tots els col·lectius empresarials mínimament organitzats, no només quan es fa en nom de l’independentisme desacomplexat.

Per altra banda, Eines de País és una candidatura transversal dins de l’independentisme, hi ha candidats com Joan Puig i Joan Puigcercós, coneguts líders d’ERC, i hi soc jo mateix, però en cap cas per qüestions partidistes, sinó perquè formo part d’Eines de País des de la seva fundació i vull ajudar que torni a guanyar aquestes eleccions per consolidar per sempre més els petits empresaris compromesos amb el país dins de la Cambra. Per altra banda, tinc molt clar que la meva feina en els 18 mesos (màxim) que queden de legislatura és al Parlament, però també com expresident, empresari i directiu des de fa més de 30 anys, tinc dret i ganes de seguir col·laborant al ple de la Cambra, com un més dels 52 membres del plenari, si els electors del meu grup em voten majoritàriament.

Per acabar, durant els gairebé dos anys que vaig fer de president, i els de la presidenta Mònica Roca, hem defensat per sobre de tot els interessos de les empreses catalanes, amb una acció de govern que estem explicant aquests dies, i que va des de la creació de noves propostes com el Centre Blockchain Catalunya, el Hub de Mobilitat Sostenible o la participació en l’estratègia New Space Catalunya, fins al nou servei de finançament per PIME, la remodelació dràstica de l’edifici de Diagonal per donar cabuda a centenars de microempreses, estudis sobre el deute històric de l’Estat en infraestructures o la preparació d’un síndic empresarial. Tot això i moltes coses més les hem fet amb una visió clarament i desacomplexadament independentista, perquè és el mandat que vam rebre dels qui ens van votar. I si ara tornem a guanyar, sigui qui sigui el president o presidenta de la nostra candidatura, ho continuarem fent, no en tinc cap dubte.

Finalment, com que estem en plena campanya electoral, si ets autònom o empresari i tens dret a votar a la Cambra de Barcelona (consulteu el cens a www.cambrabcn.cat) et demano que votis la nostra candidatura i et demano el vot per a Eines de País, per fer un pas més.