Com mantenir la credibilitat com a directiu en un entorn que posarà en dubte en temps real qualsevol decisió o proposta que fem.

A El nom de la rosa d'Umberto Eco, Aristòtil juga un paper importantíssim a la trama del mateix (tranquils, no hi ha espòiler), ja que a l'edat mitjana els seus ensenyaments eren tinguts com a veritats gairebé absolutes. Qualsevol opinió que s'aboqués en contra del que havia dit, era considerada, a part de ridícula, gairebé herètica. El temps va demostrar que Aristòtil era un gran savi, potser un dels millors pensadors de la història, però també es va equivocar en algunes de les seves afirmacions.

Per a qualsevol director, mànager, propietari, o professional seria un somni comptar amb un savi que no s'equivoqués a l'hora de decidir en el seu dia a dia. De passada, el món milloraria ostensiblement, sabent que qualsevol decisió presa seria basant-se en criteris precisos.

El fet és que mai no havíem estat tan a prop d'aquesta situació, gràcies a la intel·ligència artificial (IA), però això també suposa una gran controvèrsia, ja que està provocant que qualsevol proposta, pla o acció que un directiu faci es compari amb el que suggereix la IA.

Imaginin-se la situació: un director general, un CEO o un director de màrqueting presentant el seu pla. Els responsables o col·laboradors comparant-ho amb el que suggereix ChatGPT, per exemple. Ara mateix, el nivell de qualitat de resposta de la IA en cada un dels exemples nomenats és elevadíssim, ja que ChatGPT parteix de la premissa de tenir en compte desenes de milers d'exemples de bones pràctiques en cada un dels temes dels quals se li pregunta. Llavors, com pot qualsevol dels perfils anteriorment indicats saber més que la IA? La resposta és clara: no pot.

Alejandro Magno va comptar amb Aristòtil per als seus objectius i no li va ser malament

Això provoca automàticament que el nivell de qualitat de qualsevol professional que hagi de prendre decisions hagi de millorar de manera substancial per garantir que, com a mínim, assoleix el nivell de les millors pràctiques del mercat. Només per igualar-la, ja que per millorar-la als humans només ens queden quatre palanques competitives: el coneixement de l'entorn general on es prenen les decisions, el de l'entorn específic sobre el qual prendre decisions (l'empresa, per exemple), la innovació que podem desenvolupar i per últim, la implantació efectiva d'accions i solucions. Tot i això, aquestes millores competitives dels humans sobre la IA duraran poc temps, ja que cada vegada més aquesta tindrà en compte moltíssima més informació de l'entorn que qualsevol per prendre decisions. A mesura que les organitzacions treballin amb més i més informació estructurada, la IA serà capaç d'interpretar-la i tenir una visió de l'estat de l'empresa molt millor que la de qualsevol humà. Respecte a la innovació, la IA gràcies a la seva capacitat per analitzar possibilitats, no només del nostre sector sinó de múltiples, així com la seva capacitat per entendre que vol el client, serà molt més efectiva proposant innovacions. L'únic que ens quedarà, llavors, és la nostra aptitud per implementar-les.

Al llarg de la història -davant una oportunitat de millora de gestió d'aquest tipus- sempre han aparegut els que aposten per la gestió intuïtiva, els que posen en dubte les dades, o simplement els que qüestionen qualsevol innovació. Inexorablement, la presa de decisions, basada en dades, s'ha anat imposant en tots els àmbits de la nostra vida.

Així doncs, ara tenim l'oportunitat de tenir al nostre costat el millor conseller del món, i els convido que l'utilitzin a partir de la lectura d'aquest article. Per a qualsevol pla que hagin de proposar, consultin-ho amb ChatGPT. Si ho fan, els bons directius comprovaran sorpresos l'increïble grau de coincidència, els dolents, el molt que els queda per aprendre i als que encara no saben que són dolents, els salvarà de passar situacions vergonyoses.

Alejandro Magno va comptar amb Aristòtil per als seus objectius i no li va ser malament. A vostès tampoc sí ho fan amb el millor conseller del món.