Als economistes se'ns sol demanar intuir cap a on pot anar el futur. L’any passat, per a l’any en curs, vaig centrar l’anàlisi predictiva en la incertesa del context econòmic que marcaria l’elecció de Trump: efectes sobre la balança comercial, de capital, fortalesa de l’euro/dòlar, preus de l’energia, desenvolupaments tecnològics, costos de mobilitat, turisme, etc. Pelant la ceba dels interrogants (aquesta era la metàfora), em sortia darrere cada capa (peces del futur), la cara de Trump. Ho vaig escriure nou mesos abans de la seva elecció. I desafortunadament vaig encertar. Ara ja són faves comptades.

Sabem si fa no fa el context econòmic mundial per aquests anys vinents. Sense pujades radicals del cost de l’energia (retorn a les nuclears i als combustibles tradicionals), havent apostatat del canvi climàtic, el nou sheriff in town, com es fa dir, ha tret les pistoles. Certament, hi podrà haver algun moment aleatori en tecnologia, erràtic en finances o en mercats de minerals rars, però les cartes estan tirades. Però allò pitjor que ens deixa l'empremta del nou president dels Estats Units és el canvi geopolític i cultural. El primer amb el debilitament de l’aliança amb la Unió Europea, apropant-se a una Rússia que menysvalora, per confrontar una Xina que sobrevalora.

Allò pitjor que ens deixa l'empremta del nou president dels Estats Units és el canvi geopolític i cultural

El segon, pel fet de donar via lliure a una infinitat de trumpistes a escala estatal i local, que emergeixin envalentits a l’ombra del magnat. Són gent que sovint ni tan sols poden exhibir cap èxit empresarial, ni tan sols a partir de les tropelies com les conegudes del mangant americà, delinqüent convicte reconegut. Aquests petits trumpaires solen actuar com ell perquè, això creuen, els homologa com a triomfadors a la vida, arribar i moldre a la política, tot i no poder exhibir capital financer -que no tenen- ni capital humà -que mai no han conreat-. Es mostren com el seu ídol amb un seguit de posicionaments xulescs, temptant la descortesia i amb canvis d’opinió arbitraris; qui és poderós no cal que justifiqui res. Com Trump: un condemnat que permet burlar-se de la justícia i de la divisió de poders, per a qualificar de "dictadors" a altres que no pensen com ell. Amb comportaments propis d’un masclisme groller, fet d’escarnis i mentides, genera una jurisprudència extensiva en la seva aplicació als estats democràtics tradicionals, entre aspirants nouvinguts sense preparació afiliats a l’acadèmia trumpista que regeixen els càtedros Bannon i Musk.

Són personatges, aquells, també a casa nostra, que fan pràctiques opinant o escrivint sobre qualsevol tema sense miraments, desqualificant amb adjectius greus aquells qui no pensen com ells; arribant, si s’escau, a temes personals. Sovint, parlen amb ocurrències segons allò primer que se’ls acudeix (per a què llegir o estudiar, si ja ho saben tot!), sense la humilitat de reconèixer que es desconeix tot allò que no passa per mitjans ni per xarxes de conveniència. Tendeixen a no respectar res de la tradició i cultura heretades, potser pensant que no tenen res a agrair qui es pensa que, tot allò que té, ho té perquè s’ho mereix. A hores d'ara senten primacia amb l’escalfor d’aquells qui són com ells, mentre molts d’altres, atemorits, callen; tal és el poder dels diners, de l’atreviment més descarat, que avui ho embarga tot.

Emular Trump sense ser Trump, actuant, com ell, contra tothom que no sigui afí, a qui s’odia, resulta a escala local especialment patètic

Tenen cada dia un bon mestre i es desperten amb una nova matxada. Trump declara la guerra (l’infern de bombardejos, o d’aranzels, per igual), no respecta la paraula donada (atemoreix fent-se el boig incoherent per a debilitar la contrapart en la predictibilitat de la negociació) i fia la governança a qui, com ell, són triomfadors capitalistes. Són personatges que probablement Trump admira perquè sap que són més intel·ligents que ell mateix i no els ha calgut folrar-se amb el negoci de la pedra i les corrupteles per fer-se rics. El seu cercle és la família, l’adhesió a la seva figura, no el coneixement ni la saviesa dels més vells, ni la pausa raonada dels qui dubten abans d’improvisar. Actuen tots ells com a redemptors dels desafavorits, però sense altruismes de proximitat. Recordar la història és per a ells perdre el temps. L’impuls davant del dia a dia domina, com en el seu seguidor de la motoserra, que ha mostrat ja el seu escàs grau de coneixement de l’economia donant suport a les criptomonedes més especulatives. I no per a fer-se ric ell (com acostuma a fer Trump), sinó essent el tonto útil que ha arruïnat a alguns dels seus propis conciutadans.

Les cartes del futur proper estan ja tirades. S’ha obert la veda a tots els nivells, també a l’àmbit estatal europeu i a kilòmetre zero: emular Trump sense ser Trump, actuant, com ell, contra tothom que no sigui afí, a qui s’odia, resulta a escala local especialment patètic. I així anem.