El govern espanyol acaba d'acordar amb Junts la transferència a la Generalitat de Catalunya de les competències en matèria d'immigració. El coneixement precís del que pot suposar la materialització d'aquesta transferència és important a efectes de valorar l'abast real, atès que el marc normatiu en el qual es pot desenvolupar aquesta transferència ho condiciona tot molt. La premissa de partida que s'ha de tenir en compte és que aquesta futura transferència en cap cas no permet pensar que en l'àmbit català es pugui desenvolupar una política plenament independent en assumptes d'immigració. La transcendència de la immigració i el seu impacte decisiu sobre el mercat de treball no només català, sinó també estatal i, fins i tot, europeu, determinen que estiguem necessàriament davant d'una competència compartida i on ningú a un nivell territorial concret no pot actuar al marge de les decisions que necessàriament s'han de prendre a nivells superiors.

Abans que res, convé tenir present que, en un mercat europeu cada vegada més integrat, la circulació de treballadors, sobretot dels treballadors extracomunitaris, afecta de manera molt important sobre el funcionament general de tota la Unió Europea. Això ha determinat que des de les instàncies europees hi hagi una significativa intervenció en aquesta matèria partint del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Per ser conscients de la transcendència d'aquesta política de la UE, cal recordar que aquest va ser un dels motius adduïts en el seu moment pels defensors del Brexit perquè el Regne Unit pogués desenvolupar una política pròpia sense condicions en matèria d'immigració. Per això, més enllà de la intervenció que pugui dur a terme en matèria d'immigració el govern espanyol o el català, aquesta intervenció sempre s'haurà de desenvolupar en el marc clau de la política corresponent fixada des de les institucions europees.

Catalunya ja té les competències de concedir el primer permís de treball i de vigilar les contractacions de les empreses a través de la Inspecció de Treball

D'altra banda, la futura transferència en matèria d'immigració necessàriament ha de quedar circumscrita a la concessió del permís de treball, que convé recordar que només afecta els estrangers extracomunitaris, ja que els nacionals dels estats membres gaudeixen del dret a la lliure circulació de treballadors que no pot ser condicionada en l'àmbit nacional. A més, en circumscriure's a l'atorgament o denegació del permís de treball, queda al marge la competència legislativa en matèria de drets i llibertats dels estrangers actualment regulada a través d'una llei orgànica que estableix un règim comú per a tot el mercat de treball espanyol. I precisament, l'esmentada llei orgànica preveu els supòsits i condicions en els quals s'ha de concedir l'esmentat permís de treball, en els termes que l'atorgament del permís de cap manera es presenta com un acte discrecional per part de qui el concedeix.

No oblidem tampoc que els límits que es poden establir als immigrants són exclusivament els referits al permís de treball, que pot ser limitat per a certes activitats i territoris, però que, una vegada concedit, regeix un principi d'igualtat en l'accés al mercat de treball i en les condicions de treball respecte de qui no és extracomunitari.

Però és que, a més, la concessió del primer permís de treball temporal constitueix una competència que ja té assumida la Generalitat; permís inicial per treballar com a autònom o assalariat dins del seu territori. Es tracta d'una competència reconeguda al seu Estatut d'Autonomia del 2006, transferida materialment des del 2009 i avalada en la seva constitucionalitat per la sentència de mateix Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny. I no només això, sinó que, a més, en el marc del control del compliment de la normativa laboral, també des de temps enrere la Generalitat exerceix a través de la Inspecció de Treball, la vigilància del compliment de la prohibició que les empreses efectuïn contractacions d'immigrants irregulars. En definitiva, les esmentades competències s'exerceixen en l'àmbit autonòmic des de fa ja més de 14 d'anys, de manera pacífica i sense que hagin provocat problemes significatius en la gestió.

La transferència només suposaria una ampliació de les competències que exerceix, en clau ara d'ampliar-se a les renovacions del primer permís de treball i al seu reconeixement com a definitiu

D'aquesta manera, la transferència ara acordada per a Catalunya, que s'aprovaria per mitjà de llei orgànica necessàriament basant-se en l'art. 150.2 la CE, només suposaria una ampliació de les competències que ja exerceix, en clau ara d'ampliar-se a les renovacions del primer permís de treball i al seu reconeixement com a definitiu. És lògic que aquesta nova transferència quedi circumscrita a l'àmbit d'actuació de la comunitat autònoma, i l'Estat mantingui la competència relativa als permisos de treball que permeten desenvolupar una activitat professional autònoma o assalariada als extracomunitaris a tot l'Estat. L'estat espanyol mantindria també els mecanismes de contractació en origen, la fixació dels llocs de difícil cobertura els permisos dels quals s'agilitzen i les polítiques de control de les fronteres, ja que les transferències que es poden desenvolupar via art. 150.2 CE tenen com a límit que es tracti de matèries que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència.

De la mateixa manera, és decisiva la dada que, conforme a la sentència esmentada del Tribunal Constitucional, la competència a transferir se situaria en el terreny exclusivament de mercat de treball laboral, la qual cosa comporta que l'Estat sempre mantindria la competència de concessió coetània del permís de residència, que es considera per la sentència en íntima vinculació amb el nucli competencial de l'estrangeria com a exclusiva de l'Estat. Per aquesta raó, l'autorització administrativa de treball està vinculada a la de residència, de manera que la primera no pot concedir-se sense la segona, per la qual cosa s'exigeix la corresponent coordinació entre les dues Administracions i, en particular, una concessió conjunta d'ambdues autoritzacions. No està de més indicar de nou que l'experiència pràctica és que l'esmentada coordinació ha funcionat durant aquests gairebé tres lustres amb fluïdesa, sense problemes ni friccions, escenari que no ha de canviar.

No és concebible que la transferència d'aquesta nova competència en immigració a Catalunya posi en risc la unitat de mercat pel fet que afecta la gestió dels fluxos migratoris

En vista de tot l'anterior, no és possible que es produeixin riscos que poguessin preocupar les empreses o la ciutadania en general, que des de la Generalitat de Catalunya s'adoptés una política de desconfiança o de fre a la immigració al territori català sobre la base de pretendre evitar una presumpta alteració del pes de la població autòctona i els equilibris socials existents. Sens dubte, la competència que gestiona ja la Generalitat, amb independència de qui s'hi trobi al capdavant, en cap cas no ha presentat biaixos d'aquesta mena, ni és possible que pugui presentar-los en el futur. Existeixen zones de Catalunya amb alts percentatges de població estrangera, que en alguns casos superen el 20% de la població, per necessitats del propi mercat de treball, que és difícil que resulti reversible a hores d'ara. Fins i tot una hipotètica política restrictiva, sempre condicionada per la legislació estatal, sempre seria d'efectes limitats, perquè no podria evitar l'afluència dels estrangers que des d'altres territoris es desplacessin a Catalunya amb permisos de treball i de residència concedits per l'Estat per a tot el territori estatal. En matèria de fluxos migratoris resulta pràcticament impensable posar portes al camp en un determinat territori, quan, al final, els requeriments de mà obra així ho exigeixen. Per això, la política d'immigració que pogués implementar necessàriament s'ha d'orientar a una adequada gestió dels fluxos en funció del que requereixi el mercat i, sobretot, d'una política d'integració de la població estrangera sobre la premissa de la presència d'una societat cada vegada més diversa en el seu origen, cultura i costums.

En definitiva, no és concebible que la transferència d'aquesta nova competència en matèria d'immigració a la Generalitat de Catalunya posi en risc la unitat de mercat pel fet que afecta la gestió dels fluxos migratoris, perquè es desenvoluparia en tot cas en el marc d'una competència compartida, que conviuria amb les que mantindria l'Estat, amb la necessària coordinació entre Administracions amb responsabilitats conjuntes en la gestió dels fluxos migratoris.