Després de diversos dies d'anàlisi i discussions, finalment els ministres que representen a gairebé 200 països van acordar aquest dimecres un text que demana una transició cap a l'allunyament dels combustibles fòssils. En el discurs pronunciat pel secretari executiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC), Simon Stiell, en la clausura de la COP28, una frase que em va cridar molt l'atenció en relació amb les iniciatives anunciades a Dubai va ser: "Són una línia de vida d'acció climàtica, no una línia de meta".

Però, com podem canviar la nostra línia de vida, com sortir de la nostra zona de confort?

Avui he llegit un interessant post en LinkedIn: "...Nascuda de la curiositat i el desig d'innovar, la indústria britànica del gas, amb suport de l'estranger, va crear la indústria global del gas natural liquat (GNL). Aquest desig d'innovar és necessari novament per fer més ecològic el sector energètic del futur".

Llavors la solució sembla que rau en 'innovar', però amb la intenció de perdurar, de ser sostenible.

El 1987, la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament va publicar l'Informe Brundtland on es va definir el terme "desenvolupament sostenible" com "satisfer les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats".

El concepte de sostenibilitat es diu que va començar durant la revolució industrial, quan es van presentar grans progressos tecnològics i transformació en les societats humanes. Tanmateix, aquest progrés es va produir amb una distribució desigual de la riquesa, l'explotació de les matèries primeres a escala mundial i creixents emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

Aquest concepte de sostenibilitat encara continua vigent avui i va ser necessari reunir gairebé 200 països per pensar conjuntament en solucions 'win-win' per a tothom. Algunes decisions preses estan clares i d'altres encara necessiten definir el seu rumb.

Ja que al voltant del 40% del CO₂ mundial prové de la indústria del petroli i el gas, en comparació amb al voltant del 15% del metà mundial, era imperatiu aconseguir un acord per a una transició energètica que inclogués a tots els combustibles fòssils. Per primera vegada en gairebé tres dècades, es va aprovar un acord que demana als països que s'allunyessin de l'ús de combustibles fòssils.

Segons explica l'apartat de notícies del web les Nacions Unides, "els països reunits a Dubai van aprovar aquest dimecres un full de ruta per a la "transició cap a l'abandonament dels combustibles fòssils", una mica inèdit en una conferència de l'ONU sobre el clima, però l'acord es va quedar curt respecte a l'exigida retirada progressiva del petroli, el carbó i el gas".

L'acord es va quedar curt en relació a l'exigida retirada progressiva del petroli, el carbó i el gas. Però es proposa de triplicar la capacitat d'energies renovables

En allò que sembla haver-hi un consens més gran és en situar a les energies renovables i l'eficiència al cim de tots els plans energètics i climàtics. Es va proposar duplicar el progrés de l'eficiència energètica i triplicar la capacitat d'energies renovables, fet que comportaria una disminució progressiva de combustibles fòssils.

L'eficiència energètica és un concepte que sempre he admirat i posa a prova la ciència, ja que busca obtenir els millors resultats en qualsevol activitat fent servir la menor quantitat possible de recursos energètics. En resum, l'eficiència energètica redueix el consum d'energia i si aquesta energia prové de combustibles fòssils reduiria, per tant, el consum d'aquests.

Un aspecte que encara necessita un enfocament clar és el finançament. El desenvolupament d'aquestes tecnologies és costós i, sense un finançament adequat, és difícil implementar-les tant a escala individual com a escala nacional.

La captura de carboni és un concepte complex i encara per acabar d'entendre pròpiament. Alguns defensors d'aquesta tecnologia advoquen que la captura i que l'emmagatzemament de carboni juga un paper clau per assolir l'objectiu de zero emissions netes. Mentre que altres ens afirmen que la captura de carboni és limitada perquè el procés és costós, ja que requereix enormes quantitats d'energia i aigua per separar el CO₂ d'altres gasos, així com una gran despesa de capital inicial en les plantes de captura.

 

Considerar que la mesura de la captura i emmagatzematge de carboni és el camí viable per a aconseguir els objectius de zero emissions és molt greu des del punt de vista econòmic, ja que costaria com a mínim 30 bilions de dòlars més que projectes d'energies renovables, eficiència energètica i electrificació, segons un informe de la Smith School of Enterprise and the Environment de la Universitat d'Oxford.

Tot i que encara falta claredat quant al finançament, la captura de carboni i altres punts, es van començar a traçar camins viables per transitar cap a una nova línia de vida. Serà que necessitem una nova 'revolució industrial'?

Com podríem utilitzar les experiències dels visionaris passats i involucrar a les noves tecnologies desenvolupades en les últimes dècades per avançar cap a un futur segur, durador i equilibrat?