Tot i que el més rellevant pel que fa a l’anàlisi de la corrupció és mirar d’avaluar quin és el nivell de corrupció al nostre país, bo és també comparar-nos amb els altres països, particularment els del nostre entorn. No cal dir que el bon govern és essencial per al desenvolupament. Ajuda els països a millorar el creixement econòmic, formar el capital humà i reforçar la cohesió social. El Banc Mundial (BM) va desenvolupar el 2008 un Índex de Governança Mundial (WGI, per les seves sigles en anglès) que proporciona, any rere any, una imatge precisa de la governança, basant-se en les posicions de cada país individual i del món en general en termes de patrons de governança i de la seva evolució. El propòsit és que aquells que estan a càrrec de la governança es facin les preguntes apropiades quan pensin en les solucions de cara als principals problemes del segle XXI.

L'Índex WGI agrega dades de més de 30 think tanks, organitzacions internacionals, organitzacions no governamentals i empreses privades d’arreu del món seleccionades partint de criteris clau: creïbles, comparables i actualitzats. I sobre la base d'opinions diverses de desenes de milers d’enquestats i experts. Estan pensats per fer comparacions generals entre països i avaluar tendències àmplies en el temps. Avaluen anualment, des de 1996, sis indicadors de governança agregats per a més de 200 països i territoris. Les sis grans dimensions de la governança avaluades són: 1. Veu i responsabilitat: llibertat d’elecció, d’expressió, d’associació i mitjans de comunicació lliures. 2. Estabilitat política i absència de violència/terrorisme. 3. Efectivitat del govern: qualitat dels serveis públics, grau d’independència, qualitat de les polítiques públiques i credibilitat i compromís del govern amb les polítiques. 4. Qualitat reguladora: implementar polítiques que promoguin el desenvolupament del sector privat. 5. Estat de dret: compliment de les normes contractuals, drets de propietat, policia i tribunals, nivell de delinqüència i violència. I 6. Control de la corrupció (CC): captar percepcions de fins a quin punt el poder públic s’exerceix per a beneficis privats, incloses les petites i grans formes de corrupció, així com la captura de l’estat per part de les “elits” i els interessos privats.

Amb dades de 2022, el rànquing per a cadascun dels 6 indicadors expressat en percentil, essent 100 el país millor, és: Veu i responsabilitat, 79,7. Estabilitat política, 53,3. Efectivitat del govern, 77,8. Qualitat reguladora, 75,9. Estat de dret, 77,4. I, finalment, Control de la corrupció, percentil 75 sobre 100.

Precisament, pel que fa al Control de la Corrupció, si observem la sèrie històrica (1996-2022) la millor puntuació d’Espanya va ser el 1998 amb el percentil 90,4 (que va de 0, corresponent al pitjor rànquing i 100, al millor). Es va mantenir amb valors semblants fins al 2012 (83,4) i va començar la pèrdua de posicions fins al 2017 amb el percentil 67,1. D’aleshores ençà ha anat recuperant posicions fins al percentil 75 el 2022. Tot i això, es compara força malament amb el percentil 84,5 del conjunt de països amb ingressos elevats de l'OCDE.

Les millors expressions de Control de la Corrupció les obtenen: Dinamarca (100 sobre 100), seguida de Finlàndia, Noruega, Suècia, Suïssa i Holanda; després segueix Alemanya amb 95,7 punts, seguida del Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, Portugal i Espanya (75,0), i amb pitjor rànquing Itàlia (68,9) i Grècia (56,56).

Espanya ocupa el lloc 36è (d'un total de 180 països) en el rànquing de corrupció més utilitzat del món, i el 15è entre els 27 membres de la Unió Europea

Amb tot, l’Índex de Percepció de la Corrupció (IPC), és el rànquing global de corrupció més utilitzat al món. Mesura com de corrupte es percep el sector públic de cada país, segons el parer dels experts i dels empresaris. La puntuació de cada país és una combinació d’almenys 3 fonts de dades extretes de 13 enquestes i avaluacions de corrupció diferents. Aquestes fonts de dades les recullen diverses institucions de renom, com ara el Banc Mundial i el Fòrum Econòmic Mundial (FMI). Com que es combinen moltes manifestacions diferents de la corrupció que se sintetitzen en un indicador globalment comparable, proporciona una imatge més completa de la corrupció en un país concret que no pas cada font per separat. El procés de càlcul de l’índex es revisa periòdicament per assegurar que és el més robust i coherent possible.

La puntuació d’un país és el nivell percebut de corrupció del sector públic en una escala de 0 a 100, on 0 significa altament corrupte i 100 completament net de corrupció. El rànquing d’un país és la seva posició en relació amb els altres països de l’índex. Els rànquings poden canviar si canvia el nombre de països inclosos en l'índex. Per aquest motiu, la posició en el rànquing no és tan important com la puntuació pel que fa al nivell de corrupció en el país en qüestió.

Les fonts de dades per compilar l’IPC cobreixen una sèrie de manifestacions de corrupció del sector públic: suborn; desviació de fons públics; funcionaris que utilitzen el seu càrrec públic per a beneficis privats sense fer front a les conseqüències; capacitat dels governs per contenir la corrupció en el sector públic; excessiva burocràcia en el sector públic que pot augmentar les oportunitats de corrupció; nepotisme en els nomenaments a la funció pública; lleis que garanteixen que els funcionaris públics han de revelar les seves finances i els possibles conflictes d’interessos; protecció jurídica a les persones que denuncien casos de suborn i corrupció; captura de l’Estat per estrets interessos creats; i accés a la informació sobre afers públics/activitats del govern. 

Espanya obté una puntuació de 60 sobre 100, igual que l’any passat (com més alta és la puntuació menor és l’índex de corrupció) i ocupa el lloc 36 en el rànquing de 180 països, havent baixat un lloc en el rànquing mundial i quatre respecte a l’IPC 2020 (32/180). Espanya ocupa el lloc 15è entre els 27 membres de la Unió Europea. A la sèrie històrica iniciada el 2012, Espanya tenia una puntuació de 65/100 i se situava en el lloc 30 del rànquing.

TI
Font: Transparency International

La justícia i l'estat de dret efectiu són les pedres angulars de la democràcia, identificades per Transparency International (TI) i essencials per prevenir i detenir la corrupció tant a nivell nacional com internacional. Els resultats de 2023 posen de relleu la cronificació de les debilitats dels sistemes de justícia destinats a detectar, investigar, processar i jutjar casos de corrupció. Un feble rendiment de comptes i la corrupció política soscaven, segon TI, l’estat de dret i, en conseqüència, la ciutadania està perdent la confiança en les seves institucions.

Transparency International posa de relleu la cronificació de les debilitats dels sistemes de justícia destinats a detectar, investigar, processar i jutjar casos de corrupció

Espanya, segons TI, ha d'abordar reformes legislatives, però sobretot implementar procediments i controls adequats d'integritat, de transparència i de rendició de comptes. Cal recuperar el bon funcionament de les institucions —com ara la renovació del Consell General del Poder Judicial— i dur a terme reformes institucionals necessàries per reduir de manera significativa el nivell de riscos de corrupció al sector públic com la reforma de la llei de transparència, la millora de la transparència parlamentària, la creació de l'Autoritat Independent de Protecció a l'Informant (Llei 2/2023) o l'impuls de la regulació d'un registre de grups d'interès obligatori.

Finalment, les recomanacions d'IPC2023 als governs per tal de lluitar contra la corrupció, millorar la justícia i enfortir l’estat de dret són: enfortir la independència del sistema de justícia i fer-la més transparent; introduir mecanismes de seguiment de la integritat; promoure la cooperació dins del sistema judicial i millorar l’accés a la justícia; i ampliar les responsabilitats en els grans casos de corrupció.