Recentment, ens hem assabentat que Eslovènia, Lituània i Estònia havien superat el PIB per càpita espanyol. Aquesta notícia ens anima a felicitar aquests països, però hauria de generar preocupació sobre la nostra evolució. Com a part d'aquest exercici, pot ajudar el fet d'analitzar de forma una mica detallada el que ha succeït l'any passat en la nostra economia, en considerar que hem tornat a una certa normalitat després del sofriment provocat per la pandèmia de la covid-19 i la posterior crisi inflacionista provocada per la invasió d'Ucraïna per part de Rússia.

L'economia espanyola, el seu PIB, va créixer un 8,6% l'any passat, un percentatge que disminueix fins al 2,5% en termes reals quan es dedueix l'efecte dels preus (deflactor del 6%). Com és habitual, la lectura d'aquesta xifra difereix depenent de l'origen de l'avaluació. D'una banda, es pot indicar que la taxa de creixement de l'economia espanyola va ser significativament més alta que la mitjana de la Unió Europea (0,5%), superant de forma folgada el nivell previ a l'inici de la pandèmia el 2019. D'altra banda, es pot posar èmfasi que s'ha aconseguit algun any després d'aconseguir-ho els països centrals de la zona euro.

Una anècdota: l'alt increment nominal del PIB ajuda a reduir les ràtios relacionades amb ell com són el deute públic o la despesa en pensions.

El creixement de la producció i la renda de l'any passat (+35.683 milions d'euros) es distribueix en quatre parts. El consum privat, el consum públic i el saldo amb l'exterior han aportat més o menys una tercera part, mentre que la inversió ha restat una mica de creixement (-5% del total).


La despesa en consum de les llars —que explica gairebé el 55% del PIB— va augmentar bastant l'any passat fins a gairebé igualar el nivell prepandèmia i explicant el 38,2% del creixement de l'any. L'augment en els salaris (5,4%), del nombre d'hores treballades (1,9%), l'important increment de les pensions (gairebé 10% com a suma d'actualització anual amb IPC i efecte substitució de les noves pensions) han actuat com catalitzadors del consum, malgrat l'augment en els tipus d'interès (+2,5 punts) amb efecte negatiu sobre el cost de les hipoteques i el crèdit al consum.

L'evolució dels salaris i la pujada de cotitzacions socials ha permès a la remuneració d'assalariats augmentar la seva participació en la renda en comparació amb 2019 (+1 punt fins al 53% del total) per sobre de la porció de l'excedent brut empresarial que l'ha disminuït en aquest període (-1% fins i tot 47% del total).

El consum públic que inclou fonamentalment la despesa pública prestada en espècie (fonamentalment sanitaris, educatius, serveis socials i administració general) ha aportat gairebé un altre terç del creixement total de l'economia (30,3%). És molt destacable la dimensió de la seva aportació, ja que expliquen tan sols una cinquena part del PIB. La seva evolució l'any passat ha estat elevada (+3,8% real), però encara ho és més quan es compara amb 2019, amb un creixement de l'11% després de treure la inflació (+28.855 milions d'euros de 2023).

El seu comportament l'any passat ha estat molt positiu en termes de creixement de l'economia espanyola. Queda pendent conèixer el saldo final de les administracions públiques el 2023 (molt possiblement un dèficit entre 3,5 i 4% del PIB) i la capacitat de mantenir aquest nivell de despesa pública en un futur amb la tornada de les regles fiscals europees, que obliguen inicialment a reduir el saldo negatiu fins al 3% per no incórrer en el protocol de dèficit excessiu, i posteriorment fins a l'1,5% del PIB mesurat en termes estructurals com a matalàs preventiu davant de potencials crisis.

La demanda exterior creix amb força

El comportament més favorable de tots els epígrafs ha estat el molt elevat saldo positiu de la demanda exterior (4,1% del PIB), que explica també una mica més d'una tercera part del creixement del PIB el 2023 (32,3% del total: 0,9 dels 2,5 punts). Aquest bon resultat el 2023 es deu íntegrament als serveis perquè el capítol de béns ha descendit lleugerament trencant la molt bona tendència a l'alça iniciada el 2009 (sense tenir en compte el 2020 el pitjor any de la pandèmia).

Utilitzant una perspectiva temporal més àmplia, el saldo positiu de la demanda exterior ha augmentat un 28,9% des d'abans de la pandèmia, fins a superar els 60.000 milions d'euros, com a resultat d'un millor comportament de les exportacions de béns i serveis espanyoles sobre les importacions, malgrat el fort augment del preu dels productes energètics. El capítol de serveis és el que explica aquest bon resultat amb un creixement de les seves exportacions de gairebé una cinquena part en termes reals, degut en bona part a la plena recuperació del turisme, si bé els serveis no turístics (amb una xifra d'exportació total superior al turisme) també han millorat la seva posició en aquesta etapa.

El continuat i creixent saldo positiu de la demanda exterior des de 2011, després de dècades de dèficits encadenats; és una de les millors notícies per a un país com Espanya, que va assolir un fort endeutament amb l'exterior durant la bombolla immobiliària i financera. La posició d'inversió internacional (PIIN) s'ha reduït molt des del punt màxim assolit el 2013 (96,4% al 56% del PIB) si bé continua sent superior al llindar marcat pel procediment de desequilibri macroeconòmic fixat per la Unió Europea (35% del PIB).

El saldo positiu de la demanda exterior ha augmentat un 29% des d'abans de la pandèmia, fins a superar els 60.000 milions

El creixement més important de les exportacions espanyoles sobre les importacions significa una important millora de la competitivitat dels béns i serveis espanyols en vendre més els nostres productes tant dins com fora del país. Aquesta evolució és positiva, però necessita una imprescindible companyia per ser millor, un bon comportament de la productivitat per disposar de més renda a repartir entre la població utilitzant de forma més eficient els recursos disponibles. I aquí la valoració és negativa perquè l'evolució de la productivitat, un any més, ha estat molt pobra. La productivitat per persona ocupada a temps complet s'ha reduït un 0,7% respecte a l'any anterior. Si s'utilitzen les hores treballades, el resultat millora, però no en excés perquè la productivitat hauria augmentat el 0,6% el 2023.

La població espanyola va augmentar sensiblement durant l'any passat (+1,3%; gairebé 600.000 persones), mentre que el PIB per habitant el va fer un 1,2%, un percentatge inferior al creixement del PIB, mostrant un mètode extensiu de generar riquesa basat en el nombre de persones ocupades i no en la millora de la productivitat. Els 30.405 euros a l'any per habitant ens situen lluny de la mitja de la Unió Europea i molt possiblement ens mantindrem a prop del 86% de l'any 2022. Una distància amb la mitjana de renda per càpita que ha augmentat en l'últim quart de segle (12 punts).

L'evolució de la productivitat, un any més, ha estat molt pobra: la productivitat per persona ocupada s'ha reduït un 0,7%

Un dels principals elements per augmentar la productivitat és la inversió. L'evolució l'any passat va ser dolenta, sense pal·liatius, en caure el -0,5% sobre l'any precedent i un -3,5% sobre 2029. Aquesta negativa evolució és més preocupant en conèixer l'execució d'una quantitat (no determinada) d'inversions sufragades per fons europeus del Marc de Recuperació i Resiliència, de manera que la inversió de finançament nacional encara ha funcionat pitjor.

Aquest descens de la inversió va reduir la taxa de creixement del PIB en 0,1 punts el 2023, però, el que és pitjor, no ha col·laborat a millorar la capacitat de l'economia espanyola per produir-ne més i millor en el futur.

L'estancament de l'economia europea i els elements d'incertesa que es mantenen en el món no apunten un acompliment millor aquest any de l'economia espanyola. No obstant això, el més important no és el curt termini sinó millorar la taxa potencial de creixement a futur de la nostra economia, que, juntament amb una distribució més raonable de la renda creada entre la població, haurien de ser els objectius centrals de la societat espanyola en les quals col·laborin el major nombre de persones i organitzacions. L'actual clima ple de consignes populistes i sectarisme partidari no ajuda a aconseguir-ho.