Les grans caigudes que hem vist aquesta setmana als mercats, en especial per al sector bancari, semblen no frenar el BCE en el seu intent de rebaixar la inflació amb una altra pujada de mig punt en els tipus d'interès. Encara que Lagarde no s'ha pronunciat sobre cap altra possible pujada per a les pròximes reunions, ha deixat constància que proporcionarà la liquiditat necessària per respondre a una possible crisi bancària.

Aquesta setmana està sent històrica, després de la fallida del Signature Bank i el Silicon Valley Bank, Credit Suisse (CSGN) demanava dimecres un rescat que li va ser concedit pel Banc Central Suís per un valor de 45.000 milions de dòlars. Malgrat que aquesta notícia va ser ben rebuda i va calmar les aigües, el risc sistemàtic i les previsions per al sector financer han creat, i cito l'agència de qualificació creditícia Moody's, un "entorn operatiu que es deteriora ràpidament".

És fonamental saber que la gran majoria del risc sistemàtic del sector bancari es deu al fet de la interconnexió entre entitats financeres i les reserves fraccionàries. Els bancs prenen els diners dels seus dipositaris i inverteixen gran part d'aquests diners en el mercat de bons per obtenir beneficis, però els bancs centrals han pujat els tipus d'interès a un ritme i una velocitat històrica, provocant enormes caigudes en els preus dels bons, i aquests bancs no han estat informant de les pèrdues l'últim any fins ara, quan s'han vist obligats a fer-ho a causa de la falta de liquiditat per compensar el gran volum de retirades de fons.

Un dels principals motius d'aquestes retirades ha estat que, durant els últims 20 mesos consecutius, els augments salarials no han seguit el ritme de la pujada de la inflació i, en perdre poder adquisitiu, els ciutadans han hagut de tocar els seus estalvis, la qual cosa ha provocat que els bancs venguessin les seves inversions en bons a uns preus molt més baixos.

Als Estats Units, la Reserva Federal ha intervingut els bancs en fallida i els ha ofert una solució per als seus problemes de liquiditat, ja que aquests bancs en vendre els seus bons van generar pèrdues i per tant no podien fer front a les retirades. La Fed s'ha ofert a comprar els seus bons al preu inicial perquè puguin pagar els diners dels seus dipositaris. És a dir, si els van comprar a 100 dòlars i al moment de vendre estaven en 95 dòlars, els ha ofert l'oportunitat de comprar-los a 100 dòlars perquè puguin pagar els diners als seus dipositaris.

Quant a la situació d'aquests bons, la gran majoria són bons del Tresor dels EUA (US10Y) avalats i garantits pel govern dels Estats Units, per la qual cosa mentre la Fed els conservi fins al seu venciment, recuperaran aquest preu de 100 dòlars. Ara bé, això és un pedaç a curt termini, no crec que la Fed pugui aplicar aquesta mesura a tots els bancs a escala nacional, pel que és probable que s'incorpori una regulació més gran dels bancs per assegurar-se que sempre tinguin prou liquiditat, amb prou cash flows per fer front a possibles grans retirades, independentment de la qual cosa passi amb els preus dels bons. Encara que més regulació també significa menys rendibilitat per als bancs en el futur.

D'altra banda, hi ha tres tipus d'actius en concret que són molt sensibles a l'economia i en aquestes últimes dues setmanes ens han donat diversos senyals importants per a les perspectives econòmiques, em refereixo al petroli, a l'or i al bo del Tresor dels EUA a 10 anys.

El petroli és un dels actius més sensibles a l'economia: quan l'economia es contreu, els preus del petroli es desplomen perquè, bo, hi ha menys gent transportant productes i mercaderies. El 2008, el petroli va baixar un 75% i en aquestes últimes dues setmanes ha caigut un 18%.

L'or, un actiu refugi per excel·lència, en moments d'incertesa econòmica i pànic, és un valor que ha ofert una alternativa de rendiment o cobertura a la inflació. En les dues últimes setmanes l'or ha pujat un +6%.

El bo del Tresor a 10 anys, es tracta d'un bo garantit pel govern dels Estats Units, històricament ha atret grans volums de compra en temps de desacceleració econòmica a causa de la seva elevada seguretat. El 2008 va pujar un 20% i en aquestes últimes dues setmanes ha pujat més d'un 5%, el que suposa una pujada enorme per a aquest tipus d'actiu.

Caldrà estar atents a com evoluciona la situació amb Credit Suisse, ja que es tracta d'un banc amb un impacte sistèmic bastant important a Europa, ja que compta amb 1,4 bilions de dòlars en actius, i encara que el recent finançament és una mica positiu per a la seva liquiditat, els CD (Credit Default Swaps) de l'entitat cotitzen amb una probabilitat d'impagament de gairebé el 50%. Potser una fusió amb un gran banc comprador nord-americà podria ser una solució viable en un futur pròxim.

Les accions dels governs i bancs centrals seran crucials per millorar està situació i ahir ja vam veure com les borses acollien bé el pla de rescat del banc nord-americà First Republic Bank, amb un finançament de 30.000 milions de dòlars entre JP Morgan, City i Bank of America per evitar una fallida que molts inversors temien.

En fi, en les properes setmanes veurem si es restaura la calma als mercats per evitar que la situació empitjori encara més.