Aquesta setmana, he estat investigant sobre la cultura d'empresa. La cultura d'empresa té, com a concepte empresarial, molts anys. Tanmateix, està tornant a posar-se en el centre de les prioritats directives.

El motiu és ben simple. Cada vegada hi ha més fusions i adquisicions, a tots els sectors. I es barregen diferents cultures, produint-se disfuncions entre els equips i les persones, ja que les formes de fer, els valors i les prioritats són diferents. L'altre motiu és el creixement. Cada cop més, assistim a una polarització en la mida de les empreses. Les grans es van fent cada vegada més grans i globals, mentre que la resta dels negocis opten per estratègies de nínxol, ser petits, especialitzats, flexibles. L'empresa mitjana o l'anomenat middle espace té cada vegada una dificultat més gran.

La frase que titula l'article pot sorprendre i cridar l'atenció. Perquè afirmar que la cultura és un avantatge competitiu equivaldria a dir que hi ha cultures que són millors que d'altres. I això és molt dir. De la mateixa manera que no és millor la cultura japonesa que l'espanyola o la cultura nord-americana que la germànica, tampoc no podem dir que hi ha cultures d'empresa millors. Fins i tot una cultura d'empresa que sigui innovadora i on es prenen decisions ràpides i arriscades que, a priori, pot semblar-nos bona, en un determinat context de mercat pot ser un desastre. I, de la mateixa manera, una cultura d'empresa controladora, rígida, de poc marge de llibertat i amb repercussió en el directiu per a les desviacions pressupostàries que, a priori, pot semblar una cultura tòxica o negativa, en delicades situacions financeres o en mig d'una guerra de preus pot ser molt adequada.

La cultura és incorpòria. És arreu, però no la veiem, i tanmateix, és el que més condiciona el dia a dia d'una organització

Per tant, no es tracta que hi hagi cultures millors o pitjors. Quan diem que la cultura pot ser un avantatge competitiu ens referim precisament que l'organització desenvolupa una cultura que és l'adequada per a la seva missió, visió, estratègia i context de mercat. És a dir, que la cultura afavoreix els objectius de l'empresa i és conforme al panorama comercial, de costos i de nivell d'exigència del seu sector d'activitat.

Hi ha moltes definicions de cultura ja que la cultura és invisible, incorpòria. No és quelcom que es veu, tangible. És arreu, impregna l'organització, però no la veiem. Tanmateix, és l'aspecte més influent i que més condiciona el dia a dia de tots els membres de l'organització. Des del líder fins a la base de la piràmide, passant pels càrrecs intermedis. És coneguda la frase de Drucker que "la cultura es menja l'estratègia per esmorzar". Lapidària, la màxima ens resumeix això mateix. Que, si la cultura no és l'adequada per a l'estratègia, aquesta patirà i, per tant, la cadena de valor amb què es construeix un avantatge competitiu es veu afectada.

Hi ha una altra definició molt bonica de cultura, que resa: "La cultura és el que la gent d'una empresa continua fent quan ningú no el mira". Aquesta definició ens parla d'una cosa que un conseller delegat d'una important empresa de retail em deia aquests dies: "No podem fer instruccions precises per a tot. No podem tenir un manual de passos a seguir per a totes les situacions. Només podem donar instruccions i pautes generals. La cultura omple el que falta. La cultura substitueix a la instrucció que, per específica i concreta o menor, ja no s'especifica".

Si la cultura no la defineix l'equip directiu, passarà com en els jardins sense jardiner: les males plantes es mengen les bones

Crec que té una gran raó. La cultura és la manera de fer. És un conjunt de creences i valors, per tant, deixa una empremta en la persona i li imprimeix un caràcter en la seva manera d'actuar.

La cultura es reconeix moltes vegades també per passiva. Pot resultar difícil escriure les creences i valors de l'organització, però, en canvi, salta a la llum quan algú està lluny de la cultura vigent. Això es veu molt clar quan entra una persona nova en l'empresa, comença a actuar i desentona. I un col·lega o el seu superior, acaba per dir-li: "Mira, és que aquí no fem les coses així". Li preguntarà el nou: "I com les feu?". I li respondrà: "Doncs no ho sé, però així, no".

La cultura cal tenir-la definida i s'ha de predicar amb l'exemple. La cultura no s'estudia, s'experimenta i s'aprèn a través de l'experiència i del treball en equip. Tot i així, si la cultura no la defineix l'equip directiu, passarà com en els jardins als que no hi va jardiner. Les males plantes, sovint les tòxiques, es mengen les bones.