És lògic que els inversors estiguin pendents diàriament del mercat i visquin amb intensitat cada una de les notícies que l'afecten i de les sorpreses que posen sal i pebre al dia a dia d'accions, bons, criptodivises, primeres matèries, etcètera. Però vist amb una mica de perspectiva, els mercats no es mouen tant com sembla. Fa unes setmanes els comentava que fa mesos que l'Ibex-35 (també es podria fer referència a altres índexs) evoluciona en un canal entre els 9.200 punts i els 9.500. Pot allunyar-se mínimament d'aquestes referències per tornar a aquesta senda en poques sessions. No es tracta d'anàlisi gràfica o xartista: simplement els tipus d'interès i els beneficis empresarials que es van coneixent trimestre a trimestre no donen per a més. Per això, les correccions del mercat que apunten a la part de 9.200 poden ser aprofitats per tornar a entrar.

La novetat d'aquests dies, després de les decisions dels bancs centrals –tant la Fed com el BCE- a finals de juliol de pujar els tipus d'interès un quart de punt, sí que ha tingut les seves conseqüències en elevar les rendibilitats dels mercats secundaris. I això sí que és un aspecte a tenir en compte perquè, si els bons continuen abaixant el seu preu i elevant les seves rendibilitats, es converteixen en competència més directa de les accions i, a més, generen unes pèrdues que afecten el conjunt del sistema financer. Hem passat en el bo nord-americà del 3,87% al 4,15%. La volatilitat als mercats de deute és preocupant. L'exercici està sent fantàstic per a la corba de curt termini dels tipus, però aquestes caigudes de preus en els de llarg portaran moltes pèrdues en fons d'inversió que es van comercialitzar a començament d'any com una aposta segura.

La setmana va començar amb nerviosisme pel nou impost a la banca a Itàlia –finalment Meloni el va descafeïnar després de la pèrdua de capitalització dels seus bancs i el seu contagi a la resta dels europeus- sumat a la rebaixa de ràtings que va aplicar Moody's a diverses entitats intervingudes als Estats Units. Les males dades de l'economia xinesa, que es troba en fase d'inflació negativa, va augmentar aquests nervis que, finalment, van desaparèixer amb la publicació de l'IPC dels Estats Units amb caiguda d'una dècima en la inflació subjacent, mentre que la pujada de la general va ser millor a l'esperada.

Aquesta setmana vinent la macroeconomia serà molt abundant en Europa, ja que es publicarà la producció industrial, la segona estimació del PIB del segon trimestre i els IPC revisats, així com l'índex ZEW alemany, que apuntaran cap a un escenari d'alentiment de l'activitat econòmica. No s'esperen grans sorpreses. Fora de l'àmbit europeu, el PIB japonès i la producció i el consum xinesos donaran el tret de sortida dimarts al matí, abans de les vendes al detall i l'índex Empire State als Estats Units. Dimecres, la inflació britànica i les actes de l'última reunió de la Reserva Federal agafaran el relleu, abans que dijous es publiquin l'índex de la Fed de Filadèlfia i el ritual de peticions setmanals de subsidi d'atur als Estats Units. La setmana següent, Jackson Hole serà el centre d'atenció, ja que els inversors, com de costum, buscaran pistes sobre la trajectòria de la política monetària, avancen els analistes de MarketScreener.

També en aquesta nova tanda arribaran a la seva fi els resultats empresarials de la mà de dues companyies de consum com Walmart i Home Depot. A més de la importància per als seus accionistes, aquests comptes també s'analitzaran des del punt de vista macroeconòmic per veure la puixança del consum als Estats Units. El balanç d'aquest semestre de l'any, quant als balanços empresarials, apunta a una caiguda del benefici per acció del 7%, davant el retrocés previst del 9%, un element positiu, però que, com hem apuntat abans, no dona per a gaires més alegries als índexs a curt termini. Finalment, les tecnològiques Cisco i Tencent remataran les publicacions d'aquest sector que ha estat el protagonista de Wall Street en aquest 2023, després del dur càstig de l'any passat.