DANA: aprendrem la lliçó o passarem pàgina com qui no vol la cosa?
- Rat Gasol
- BARCELONA. Dimarts, 12 de novembre de 2024. 05:30
- Temps de lectura: 3 minuts
Sens dubte, per a molts de nosaltres, el dimarts 29 d'octubre del 2024 serà una data que no oblidarem mai. La catàstrofe de la DANA ens ha commocionat a tots i ha aclaparat els titulars informatius d’aquí i d’arreu del món. Una tragèdia que avui ja ens ha deixat 233 persones mortes, 78 desapareguts i enormes destrosses materials que tardarem anys a revertir. Centenars, milers de persones sense present i, cruelment, algunes fins i tot sense futur. Perquè la DANA ha trencat famílies i s’ha endut negocis sencers, vides esquerdades i economies familiars esfondrades, l’esforç de molts anys de treball que avui ha quedat en no-res.
I enmig de tanta desolació i desesperança, la nostra classe política no ha reaccionat i quan s’hi ha posat ho ha fet tard i malament. La DANA ha despullat la ineptitud i la inacció de qui ens governa, de qui se suposa ha de vetllar per la nostra seguretat i les nostres vides. És per això que se’ls escull a les urnes, i és per això que encapçalen les més altes institucions i els atorguem el màxim poder de decisió.
Val a dir que els episodis de pluges torrencials que se succeeixen quan arriba la tardor en el litoral valencià i que tradicionalment rebien el nom de ”gota freda” no són cap novetat, i no podem obviar tampoc que el canvi climàtic ha jugat un paper fonamental en la intensitat amb la qual s’ha produït aquesta vegada. Però, per bé que més d’algun s’aferraria amb ganes a aquests arguments per espolsar-se així el pes de la culpa, la realitat és que una alerta adequada i un càlcul correcte de la perillositat del cabal, de ben segur haurien ajudat a evitar la desgràcia de què avui parlem.
La DANA ha despullat la ineptitud i la inacció de qui ens governa, de qui se suposa ha de vetllar per la nostra seguretat i les nostres vides
Lamentablement, lluny d’entomar el “mea culpa” i gestionar l’endemà amb unitat i celeritat, els nostres polítics ens demostren una vegada més que el que preval són els relats partidistes i la confrontació estèril, sigui quina sigui la magnitud de la tragèdia i sigui quin sigui el clam de la ciutadania.
Hi haurà temps de depurar responsabilitats i detectar les possibles negligències, perquè la indignació i la tristesa que impregna l’estat general de la població necessita respostes clares i fermes, però ara més que mai és temps d’atendre l’emergència, de cooperar i sumar esforços més enllà de colors i ideologies.
Hem viscut moltes gotes fredes al llarg dels anys, però mai fins avui cap altra havia provocat unes conseqüències tan traumàtiques. De fet, els entesos en la matèria han definit aquesta DANA com una de les catàstrofes naturals més grans de la història d'Espanya. Què ha passat en aquest cas? Què ha desencadenat aquestes pluges torrencials excepcionals? Eren evitables els efectes devastadors que la DANA ha provocat a València, Castella la Manxa i alguns punts d'Andalusia? N’aprendrem la lliçó o passarem pàgina com qui no vol la cosa?
Possiblement no podrem evitar una nova DANA, perquè el canvi climàtic ha normalitzat fenòmens naturals letals que abans eren excepcionals, però de ben segur podrem evitar una nova tragèdia si fem nostre allò de “prevenir abans que curar”.
La calamitat que acabem de viure és fruit d’un model econòmic basat en l’especulació immobiliària i el turisme
I és que aquesta DANA no és exclusivament culpa de la natura. La situació social i les decisions polítiques també hi ha influït, i molt. La calamitat que acabem de viure és fruit d’un model econòmic basat en l’especulació immobiliària i el turisme, que ha cobert de ciment moltes lleres dels cursos fluvials, els barrancs, les planes inundables i gran part de les àrees litorals, a més de construir infraestructures que entorpeixen el curs natural de l’aigua. I a tot això cal afegir també l’ascens progressiu de la temperatura del Mediterrani, que finalment actua com a instigador de l’increment de pluges torrencials.
La sostenibilitat, en el sentit més ampli de la paraula, comporta un equilibri entre el desenvolupament humà, l'economia i el medi ambient, tot plegat sota la base de respectar els límits ecològics del nostre planeta. En aquesta línia, per pal·liar els efectes de fenòmens meteorològics com les DANA, és del tot imprescindible no tan sols treballar en l'adaptació i la resiliència de les infraestructures urbanes (com la millora de drenatges, la protecció dels ecosistemes costaners o la implementació i ús de les energies renovables), sinó també en la consciència i la responsabilitat individual sobre l’impacte de les nostres actuacions diàries. Prendre consciència i interioritzar l’impacte de la petjada de carboni i el paper imprescindible de l’economia circular.
Cal repensar l’ordenació urbanística i dur a terme les polítiques públiques necessàries per afrontar els efectes d’un canvi climàtic que, com hem pogut constatar, poden ser mortífers i que lluny d’aturar-se aniran en ascens. I tot això passa per deixar enrere dècades de desenvolupament insostenible i començar a implementar mesures i normatives valentes, basades en criteris científics que, si bé d’inici poden ser impopulars i no donar rèdit electoral en el curt termini, de ben segur poden salvar vides i són essencials per adaptar el territori de l’arc mediterrani a una nova realitat climàtica que ha arribat per quedar-se.